Resultats de la cerca
Es mostren 188 resultats
federació econòmica d’indústria
Història
Organisme creat per la Generalitat de Catalunya pel juliol del 1937, de finalitat semblant a la dels consells generals d'indústria, però amb objectius especialitzats.
Havia d’impulsar l’organització de serveis comuns en les empreses d’una mateixa branca industrial a fi d’estimular i harmonitzar llur desenvolupament Havia d’arribar a agrupar totes les empreses del país, i de fet el Consell d’Economia acabà assignant-li les mateixes funcions dels agrupaments o concentracions concentració 2 però només es constituí molt parcialment en la indústria química, en el ram del comerç i del crèdit i en la indústria tèxtil
consell general d’indústria
Història
Organisme creat per a cada sector industrial pel decret de Col·lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya del 24 d’octubre de 1936.
Els consells generals d’indústria tenien dues finalitats possibilitar el reagrupament de les empreses collectivitzades per sectors de producció i facilitar la comunicació del Consell d’Economia amb les unitats productives El primer a crear-se fou el de la indústria química pel març de 1937 la resta foren creats l’octubre del mateix any Havien d’ésser constituïts per 4 tècnics, 4 membres dels consells d’empresa, 8 representants dels sindicats, i eren presidits pel vocal del ram en el Consell d’Economia Al si de cada consell general es constituí un comitè executiu d’…
Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera
Història
Associació obrera fundada a Barcelona (1840) sota la inspiració de Joan Muns, amb la finalitat d’ocupar-se de la previsió social dels treballadors tèxtils.
Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el qual havien…
Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya
Història
Organització creada al començament del 1936 que reuní la majoria dels cambrers i els cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4000 afiliats).
Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936 Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del juliol del 1936
Josep Maria Figueras i Bassols
Economia
Història
Política
Empresari i polític.
Inicialment es dedicà al sector immobiliari i, més tard, a diverses branques econòmiques químiques, informàtica, financeres, etc El 1966 creà el Centre d’Estudis d’Història Contemporània Promogué el partit liberal Acció Democràtica 1976 i la Lliga Liberal de Catalunya 1977 En 1979-91 fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, del Consell de Cambres Oficials de Comerç, Industria i Navegació de Catalunya, i, fins el 1986, del Consejo Superior de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación de España Fou el primer president de l’Assemblea de Cambres de…
Giovanni Gronchi

Giovanni Gronchi
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític italià democratacristià.
Cofundador del partit popular italià 1919 fou elegit diputat i ocupà la sotssecretaria d’indústria i comerç 1922-23, però es retirà de la política 1927 fins que començà la Segona Guerra Mundial Fou ministre d’indústria i comerç 1944-46 i president de la cambra de diputats 1948-55 i de la República italiana 1955-62
Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya
Història
Organisme de control econòmic de la Generalitat de Catalunya, creat l’11 d’agost de 1936.
N'havia estat un precedent el Consell Consultiu d’Economia de la Generalitat de Catalunya, creat pel març del 1934 i que havia funcionat amb intermitències Tingué la missió de dirigir l’economia catalana i de formalitzar un programa comú de totes les organitzacions polítiques i sindicals Pla de Transformació Socialista del País els seus punts principals eren collectivització de la gran indústria, dels serveis públics i de la gran propietat rural i urbana, control obrer de la banca i de la petita indústria no collectivitzada, intervenció dels establiments abandonats…
Camil Piñón i Oriola
Història
Sindicalista.
El 1917 era tresorer de la Federació Regional Metallúrgica Seguidor de S Seguí, el 1918 fou un dels organitzadors del Congrés de Sants i presidí el sindicat de lampistes Deportat a la Mola de Maó 1920, el 1922 presidí el sindicat del transport Defensà l’organització de la CNT en federacions nacionals d’indústria i signà el manifest dels Trenta Restà al marge de l’organització arran de les polèmiques amb la FAI, però hi ingressà de nou el 1936 i presidí la Federació Nacional de la Indústria Pesquera i dirigí la publicació Mar i Terra
Nikita Sergejevič Khruščov

Nikita Sergejevič Khruščov
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític soviètic.
Fill de camperols, minaire i guerriller durant la Revolució d’Octubre i la guerra civil, fou membre del Comitè Central del PC ucraïnès 1924, del Comitè Central 1934 i del Politburó 1939 del PCUS Després de la mort de Stalin, fou primer secretari del PCUS 1953 Al XX Congrés 1956 presentà l’informe “secret” denunciant els crims de Stalin, i el 1958 fou nomenat president del consell de ministres Impulsà la coexistència pacífica amb els EUA i “l’emulació econòmica”, i donà prioritat a la indústria de béns de consum i a l’agricultura respecte a la indústria pesant…
Josep Moià
Història
Publicà —sota l’anagrama Phesio Mayo— l’obra Ramallet de tintures... (Barcelona 1691), indici del progrés de la indústria llanera a Barcelona.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina