Resultats de la cerca

Als afores de Barcelona n'hi hagué un gran nombre al s XVIII, sobretot a les proximitats del portal Nou, a Sant Martí de Provençals i també, més tard, entre els carrers de Sant Pau i del Pedró, zones on hi havia les principals fàbriques d’indianes

A Barcelona existí un petit gremi de cotoners, documentat des del 1257 i amb nombroses ordinacions durant els s XV-XVII Fabricaven també cotonies per a veles de vaixells, activitat que els apropava als teixidors de lli i als corders de cànem Al s XVIII, els cotoners barcelonins —de nombre molt limitat— estaven molt units, socialment i familiarment amb els corders de viola, mentre que el cotó era elaborat per uns altres menestrals, fonamentalment teixidors de lli i velers L’embranzida de la indústria de les indianes al s XVIII afectà molt poc l’antic gremi de cotoners, el qual,…

Fou membre del Centre Catalanista 1889 i diverses vegades alcalde d’Olot Publicà estudis d’història local Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura  1905,  El Prat de les Indianes  1910 i  El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot  1912 També publicà el recull poètic Casolanes 1918 i les narracions de costums Olotines , a “Lectura Popular” 1917 Collaborà en la premsa local i fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic d’Olot S’oposà apassionadament a les normes ortogràfiques de l’IEC en un gran nombre d’articles publicats al periòdic integrista El Deber , d’Olot, i a…

El seu camp de treball era molt ampli —per exemple, a Manresa, més de 30 especialistes de teixits—, però centrat en els vels i mocadors de seda, tafetans i burates també utilitzaven el cotó i el fil mesclat El gremi de velers més important dels Països Catalans fou el de Barcelona Organitzat corporativament, amb privilegi reial en 1533-37, obtingué noves ordinacions del lloctinent el 1564, i del rei el 1599 Als segles XVI i XVII la seva projecció econòmica i social fou secundària A partir del 1680 participà en la conquesta del mercat peninsular L’activitat gremial es revifà en 1733-36 amb la…

Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells municipals,…

L’aigua es captava en algun punt de l’actual municipi de Montcada i Reixac i, al llarg de més de 12 km, recorria el pla de Barcelona fins a arribar a l’actual districte de Ciutat Vella Francesc Carreras i Candi n’atribueix la construcció al comte Miró o Mir 954-966, del qual prengué el nom, conservat en el del carrer del Regomir, però investigacions posteriors apunten que el principal impulsor fou probablement Ramon Berenguer I 1035-1076 El recorregut de l’antic aqüeducte romà de Montcada que abastia Bàrcino coincidia segurament amb el del rec Comtal, però és desconeix en quina mesura s’…

Uns estats Alemanya, França, Portugal i els estats llatinoamericans defineixen en llurs lleis la figura del comerciant com a tal, mentre que uns altres Gran Bretanya, EUA consideren que tota persona amb capacitat legal pot exercir el comerç sense limitacions El codi de comerç espanyol estima comerciants tots els qui, tenint capacitat per a l’exercici del comerç, s’hi dediquen habitualment La “capacitat” inclou els majors de 21 anys no subjectes a tutela per incapacitat, els qui no estan sotmesos a la potestat del pare o a l’autoritat marital i els qui tenen lliure disposició de llurs béns la…

Rebutjava la pràctica de limitar el comerç internacional mitjançant el sistema de companyies privilegiades i de zones exclusives que practicaven les grans potències colonials, especialment Castella i França Als Països Catalans, l’èxit assolit pels comerciants anglesos i, sobretot, holandesos en la violació sistemàtica del mercat exclusiu de Castella a les seves colònies d’Amèrica fou observat ja el 1643 per Josep de Fontanella durant la seva estada a la Haia, i fou propugnat com el mitjà que podia dur a la recuperació econòmica de Catalunya L’aspiració dels catalans a la llibertat de comerç…

Quan coincideix una commemoració amb una situació política determinada, la història desborda els marges de la historiografia i inunda, amb referències i interpretacions, tot l’àmbit cultural La commemoració, el 2014, del tricentenari de la victòria de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona, el 1714, és una mostra d’aquest fet, tot i que els altres grans temes de la historiografia catalana continuen sent la Segona República i la guerra del 1936, així com el període de transició entre l’anterior estructura jurídica administrativa de l’Estat espanyol i l’actual El Museu Comarcal de…

Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…