Resultats de la cerca
Es mostren 298 resultats
àrab
Caravana de camellers àrabs a Mali
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga.
Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable de cada …
Arthur Moeller van den Bruck
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític alemany.
Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme
got | goda
Història
Individu d’un poble germànic oriental.
Els gots procedien probablement del sud de Suècia, des d’on travessaren la mar Bàltica i s’establiren a la conca baixa del Vístula Remuntant aquest riu vers l’any 150 davallaren pel Dnièster i s’installaren vers l’any 230 en una gran zona del nord de la mar Negra, on es dividiren en ostrogots, o gots de l’est, a llevant del Dnièster, i visigots, o gots de l’oest, a ponent del mateix riu, i formaren dos pobles diferents, bé que estretament emparentats En contacte amb l’Orient romà, es convertiren a l’arianisme segle IV el seu bisbe Úlfila ideà llavors un alfabet i traduí la Bíblia a la llengua…
durranita
Història
Individu d’una tribu d’Afganistan.
A partir del 1747, que ocupà el tron afgà Aḥmad Shāh dit Durrānī “perla de les perles”, els membres de la tribu abdalita a la qual pertanyia anaren substituint aquest nom pel de durranita
agnom
Història
Sobrenom romà (agnomen).
Als primers temps, l’agnom era afegit simplement al prenom praenomen i al nom gentilici Més tard, amb la subdivisió de les gentes en estirps, els agnoms primitius esdevingueren hereditaris i es convertiren en cognom o nom de família cognomen per tal de distingir els individus adults calgué completar l’antropònim amb un altre agnom, el qual era enunciat en quarta posició Al final de la llatinitat hom troba agnoms en cinquena posició Com s’esdevé sempre en els sobrenoms i malnoms, l’agnom trobava el seu origen en una qualitat o defecte, físic o moral, una ocupació predilecta de l’…
quraixita
Història
Individu de la tribu àrab de Qurayš.
Establerts als voltants de la Meca final del segle V, els quraixites assoliren aviat un gran poder polític i econòmic per llur domini del santuari de la Ka'aba Havent-ne estat membre Mahoma, l’ortodòxia sunnita exigia aquesta condició per a ocupar el califat A Al-Andalus, els quraixites hi constituïren l’aristocràcia
zenata
Història
Individu d’una tribu berber nord-africana.
Els zenates, majoritàriament nòmades, foren islamitzats amb motiu de l’expansió musulmana al Magrib s VII Un gran nombre s’establiren a la península Ibèrica des del moment de la formació de l’ÀFndalus, i formaren part de l’exèrcit mercenari que actuà al servei dels omeies cordovesos Els grups installats com a sedentaris es distribuïren, com la majoria dels berbers andalusins, a les zones muntanyoses i de secà i constituïren un focus permanent antiàrab Secularment enemics de la tribu sanhaja profatimita, els que romangueren al N d’Àfrica foren sovint utilitzats pels califes de Còrdova per tal…
bitúrige
Història
Individu d’un poble cèltic d’Aquitània.
Era dividit en dos grups quan tingué lloc la conquesta romana s I aC l’un establert entre el Loira i el Crosa, que tenia com a centre principal Avaricum , avui Bourges, i l’altre a la baixa Garona, la ciutat principal del qual era Burdigala , l’actual Bordeus
abdalita
Història
Individu d’una tribu afgana de Kandahār.
Des del 1747, que ocupà el tron afganès Aḥmad Šāh Durrānī, cap d’aquesta tribu, esdevinguda aleshores la dominant del país, el nom d’abdalita anà essent substituït pel de durranita
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina