Resultats de la cerca

Des del 1444 fou amant del rei, de qui tingué quatre filles Influí positivament en el govern del país Morí enverinada

Exercí la docència a Alexandria i a Cos Escriví obres d’erudició en prosa, elegies amoroses, dedicades a una tal Bitis, fragments de dues poesies, dedicades, respectivament, a Demèter i a Hermes, i epigrames Influí sobre Properci

Fill de Joan V, es casà amb la seva neboda Maria I 1760 Adalil de l’oposició a la política illustrada del marquès de Pombal, aconseguí de la reina que fos destituït 1777 Posteriorment no influí gaire en els afers de govern

Introduí a la península Ibèrica els mètodes pedagògics pestalozzians, que havia conegut a Suïssa, en fundar una escola pestalozziana a Tarragona 1801 per als fills dels militars del seu regiment Influí Francesc Amorós i Ondeano perquè fundés el Real Instituto Pestalozziano de Madrid

Autor d’una compilació legal que, ultra la seva importància per a la història de la jurisprudència europea, contribuí al desenvolupament de la literatura gallesa i que, amb la seva dicció lúcida, noble i simple, influí l’elegant prosa medieval dels Mabinogi

Escriví, entre d’altres, diversos treballs sobre la figura i l’obra de Menéndez y Pelayo, i en dirigí l’edició de les obres completes El seu Don Luis de Góngora y Argote Biografía y estudio crítico 1925 influí en l’anomenada generació castellana del 27

Al s XIV influí decisivament en la reunificació territorial de Polònia Amb el seu suport la monarquia pogué atacar el poder de l’alta noblesa magnats i del clergat Obtingué nombrosos beneficis, que augmentaren el seu poder, i aconseguí l’establiment de la monarquia constitucional final del s XV

Influí en la posició neutral del seu país en les guerres napoleòniques Ministre d’afers estrangers 1803-10, representà Dinamarca al congrés de Viena Posteriorment, partidari de la Santa Aliança, passà al servei de Prússia 1818-31, que representà en el congrés d’Aquisgrà i en la preparació del Zollverein

Des del 1903 fou diputat pel partit socialdemòcrata, del qual esdevingué vicepresident 1911 Sostingué l’entrada d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial 1914 i influí en la caiguda de la monarquia 1918 Cap del govern republicà febrer-juny del 1919, dimití per tal de no acceptar el tractat de Versalles S'exilià per oposició al nazisme

Fill de Guillem I, es casà amb la princesa Victòria d’Anglaterra, que influí sobre el seu liberalisme S'oposà a Bismarck, però es distingí en la guerra Francoprussiana 1870-71 El 1878 substituí temporalment el seu pare, però, malalt, es retirà a Itàlia El 1888 fou coronat emperador, però morí al cap de tres mesos