Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
il·lirisme
Història
Moviment d’integració lingüística, literària i política a favor de la unificació idiomàtica i l’alliberament nacional dels eslaus del sud, sorgit a Croàcia a la segona meitat del segle XIX.
Entre els seus representants, influïts pel Romanticisme i la Illustració, es destaquen Vodnik, Drašković, Karadzić, Kopitar, Niagos i Preseren
frisó | frisona
Història
Individu d’un poble germànic instal·lat des de temps prehistòrics a la costa de la mar del Nord, entre la boca del Rin i la península de Jutlàndia.
Poc fusionats amb els romans, foren influïts pels anglosaxons Malgrat llur divisió entre Holanda, Alemanya i Dinamarca, conserven actualment consciència de llur unitat i, especialment a l’àrea holandesa, la llengua frisona, amb diverses modalitats dialectals
Federació Obrera d’Unitat Sindical
Història
Central sindical creada pel maig del 1936, a Barcelona, pels sindicats influïts pel POUM.
Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria Defensà també la unió entre la UGT i la CNT Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats El secretari general fou Andreu Nin Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana
oǧuz
Etnologia
  Història
Individu d’un poble turc oriental les primeres notícies del qual semblen ésser del segle VII.
Una de les seves tribus formà l’imperi uigur el segle IX Una altra branca foren els seljúcides seljúcida Generalment nòmada i ramader, sembla que formà una confederació de tribus addictes al xamanisme bé que molt influïts pel budisme, el judaisme, el maniqueisme i el nestorianisme Islamitzats al segle X, a partir d’aquest moment sovint reben el nom de turcmans turcman Parlaven una llengua oǧuz del grup turquès
crioll | criolla
Noies criolles de Bolívia
© X. Pintanel
Història
A l’Amèrica colonial hispana, fill de peninsular nascut a Amèrica.
El nom s’estengué per l’Amèrica portuguesa i francesa i àdhuc per les colònies d’altres continents El reduït nombre de dones blanques emigrades a les Índies occidentals motivà que els criolls fossin un grup numèricament escàs en comparació amb els mestissos, bé que superior al dels peninsulars Durant els segles XVI i XVII els criolls participaren en la vida colonial en les mateixes condicions que els peninsulars i assoliren una elevada posició social i econòmica, però sense arribar encara, en general, als alts càrrecs polítics La supressió de la compra de càrrecs 1812 i la vinguda d’una nova…
Cassiodor
Història
  Literatura
  Cristianisme
Polític, monjo i escriptor romà.
Al principi del segle VI tingué una important activitat política a la cort de Ravenna, on redactà documents oficials, compilats en els Variae , conjunt de lletres amb referències de decrets i edictes imperials, i una història dels gots publicada entre els anys 525 i 533, perduda, que segons tots els indicis era un panegíric per a legitimar el regnat de Teodoric Fou la base d’una obra molt més breu de Jordanes  El 514 fou nomenat cònsol, i influí poderosament en la reconciliació de Teodoric I  amb l’església romana Després de la mort d’aquest 526, continuà la seva carrera a la cort i el 533…
lletra de batalla
Història
  Literatura
Cadascuna de les lletres que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Manifestaven el desig dels rivals de lluitar o damnificar-se recíprocament, i implicaven un repte a mort Els combats que provocaven podien ésser per malvolença o esportius La lletra fent so de batalla o de requeriment de batalla a ultrança era enviada pel cavaller ofès a l’ofensor a través d’un rei d’armes, un herald, un porsavant o un trompeta Hom hi exposava el motiu del greuge i hi feia un requeriment solemne El destinatari podia retractar-se'n i demanar excuses, però generalment en la seva resposta denunciava la falsedat de les acusacions del seu rival El request, d’altra banda, tenia el…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
Roger de Flor
Història
Cavaller i aventurer, fill d’un falconer alemany (anomenat Blume) de l’emperador Frederic II i d’una burgesa de Bríndisi.
Fou frare templer, i combaté heroicament en la defensa d’Acre 1291 Denunciat al papa pel fet d’haver-se enriquit d’una manera illícita, abandonà l’orde, acabà dedicant-se a la pirateria i es posà al servei de Frederic II de Sicília Després de la pau de Caltabellotta 1302, el contractà l’emperador de Constantinoble, Andrònic II, per tal d’allunyar de l’Imperi el perill turc A més de molt bones condicions econòmiques, Roger obtingué el títol de megaduc i la promesa de matrimoni amb Maria, filla del tsar de Bulgària i neboda d’Andrònic Amb l’ajuda del rei de Sicília preparà l’expedició, que…
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Filosofia
  Història
  Cristianisme
Eclesiàstic, pensador i polític.
Completà els estudis del seminari a la Universitat de Cervera, on es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Però les seves preferències en aquest període de la seva vida, passat a Catalunya del 1841 al 1844, a Barcelona, s’orientaren envers l’apologètica i la sociologia, aquella, tractada en opuscles i en llibres sistemàtics, i aquesta, en revistes i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión , La Civilización  publicada per ell en 1841-43 en collaboració amb Roca i Cornet i amb Ferrer i Subirana i…