Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
hammudita
Història
Membre d’una família berber instal·lada a Màlaga.
Tres membres seus s’atribuïren el títol califal 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà Màlaga 1018 i al-Qāsim Còrdova i Sevilla, 1023, i contribuïren a l’esfondrament omeia Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà 1035, els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires fins el 1058 i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus 1057
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…
omeia
Història
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.
El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc califat de Damasc i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor Vençuda l’oposició xiïta Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik 685-705, del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes A partir d’al-Walīd I 705-715 els desordres interns rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma,…
bagràtida
Història
Membre de la dinastia dels Bagratuni, família d’origen armeni que regnà a Armènia des del 859 (a partir del 885 amb el títol de rei) fins el 1080.
Una branca installada a Geòrgia assolí la unificació d’aquest regne sota Bagrat III s XI Els Bagratuni georgians regnaren, dividits en diverses branques, sobre Imerècia i Ibèria fins que llurs estats, entre el 1800 i el 1810, foren annexats a l’imperi rus, en l’estament principesc del qual figuraren amb el nom de Bagration
Tomàs Costa
Història
Guerriller reialista, anomenat el Misses
.
De jove havia collaborat amb les brivalles d’en Boquica, durant la guerra del Francès, i del 1815 al 1819 fou cap d’una partida de bandolers Partidari dels reialistes durant el Trienni Constitucional 1820-23, el 1821 intentà de sollevar Girona, però s’hagué de retirar a França En tornà el 1822 al capdavant d’una de les bandes de la Fe, i participà en l’assalt de la Seu d’Urgell juny del 1822, on fou installada la Junta Superior Provincial, antecessora de la Regència d’Urgell La seva zona principal d’actuació fou l’Empordà, la Garrotxa i el Gironès ocupà Olot i atacà Girona Derrotat per les…
Exposició Regional Valenciana
Cartell de Vicent Climent i Navarro per a l’Exposició Regional Valenciana del 1909
© Fototeca.cat
Història
Exposició celebrada a València del 22 de maig al 22 de desembre del 1909.
Tingué seccions agrícola, comercial, industrial i una exposició d’art retrospectiu Hi concorregueren 110 localitats del País Valencià i 998 expositors valencians Fou installada a la Fàbrica de Tabacs i a diversos palaus adjacents, fets de nova planta En foren els arquitectes principals Vicent Rodríguez 1875-1933 i Carles Carbonell 1878-1933 Promogué el certamen Tomàs Trénor i Palavicino 1864-1913, president de l’Ateneu Mercantil Entre els actes celebrats hi hagué la coronació 14 de setembre de Teodor Llorente i Olivares com a poeta oficial de València L' Himne de l’exposició amb lletra de…
Honoré Gabriel Riqueti
Història
Política
Polític francès.
Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda explica l’aparent…
Saladí I
Història
Soldà d’Egipte (1171-93) i de Síria (1174-93), fundador de la dinastia aiúbida.
Membre d’una família kurda installada a Síria al servei dels zengites, succeí el seu oncle Sīrkuh com a lloctinent de Nūr al-Dīn, atabeg de Damasc Després de successius avenços de poder durant la seva campanya a Egipte, on acudí per palliar l’amenaça dels croats, a la mort del califa al-'Ādid 1171 abolí el califat fatimita i s’hi proclamà soldà Així mateix, en morir Nūr al-Dīn, vencé tots els seus rivals, s’emparà de Síria 1174 i de bona part de Mesopotàmia, i inicià una política expansionista que constituí una forta amenaça per al regne llatí de Jerusalem Balduí IV de Jerusalem victòria de…
Théroigne de Méricourt
Història
Nom amb què és coneguda Anne Josèphe Terwagne, revolucionària francesa que, instal·lada a París, prengué part activa en l’agitació revolucionària i en els aldarulls populars (1789-93).
Fou anomenada “l’amazona de la llibertat” Morí boja
taula de canvi
Història
Lloc on els canviadors posaven les monedes i feien el canvi manual d’unes monedes per altres.
Hi havia canviadors ambulants, que compraven i venien, sobretot a les fires, on paraven la taula —negoci que perdurà fins al s XVIII—, i, almenys des del s XIII, canviadors sedentaris, establerts a les ciutats, que, a més del negoci del canvi manual de monedes, feien altres operacions, avui considerades bancàries dipòsits en compte corrent, crèdits comercials, pagues per compte d’altri, assignacions de pagament, etc Aquests són pròpiament els canviadors que han donat origen a la banca moderna, dels quals als Països Catalans hi ha referències documentals segures de la primera…