Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Narodnij Komissariat Vnutrennikh Del
Història
Comissariat del Poble per als Afers Interiors, al qual fou integrat el GPU (1934).
Fou dirigit per GGJagoda , NIJežov i finalment per LPBerija Fou l’organisme a través del qual es promogueren els processos de Moscou El 1943 el NKVD fou dividit i, després de diversos remodelatges, la seguretat de l’estat fou confiada al KGB
Union Douanière de l’Afrique Central
Història
Acord establert el 1964 i practicat des del 1966 entre diversos estats de l’Àfrica central: República del Gabon, República Democràtica del Congo, República Centreafricana, el Camerun i el Txad, que se’n separà el 1968.
Hom abolí les duanes interiors i fou adoptat un aranzel comú Tots els membres acceptaren el sistema de tarifa única i la constitució d’un fons comú amb el 20% dels drets d’importació Fruit d’aquest acord ha estat una considerable coordinació de la política industrial i l’establiment d’un únic banc central, la Banque Centrale de l’Afrique Central 1973, que emet el franc CFA
Genrikh Grigor’evič Jagoda
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des del 1907, treballà en els serveis de seguretat des del 1930 Essent comissari del poble per als afers interiors en el NKVD, tingué lloc el primer procés de Moscou, en el qual foren condemnats i executats Kamenev i Zinov'ev, entre altres El 1936 fou destituït acusat d’incapacitat de desemmascarar els trotskistes zinovievistes, i fou jutjat ell mateix en el darrer procés del 1938 Fou executat i reemplaçat per NI Ježov
Juan del Río y González
Economia
Història
Política
Financer i polític.
Durant la guerra de Successió féu importants préstecs a la tresoreria de Felip V, que el creà marquès de Campo Florido 1707 Fou cap de la Tesorería Mayor de Guerra filipista 1707-09, president del Consejo de Hacienda 1709-13 i secretari de finances de Felip V arran de l’expulsió d’Orry 1715 La seva intervenció féu reduir els imposts sobre béns confiscats al País Valencià, que havien provocat el descontentament entre els filipistes valencians El 1717 abolí algunes de les duanes interiors que dificultaven el comerç entre els Països Catalans i Castella
Grigorij Aleksandrovič Pot’omkin
Història
Militar
Política
Polític i militar rus.
Participà en la primera guerra russoturca 1768-74 fou el favorit de Caterina II 1774-76, sobre la qual tingué una gran influència política, i amb qui collaborà en les reformes interiors 1775 i 1785 Fundà noves ciutats amb gent immigrant Nikolajev, Jekaterinoslav, etc Impulsà l’annexió del kanat de Crimea a l’imperi rus 1783 i la fundació de Sebastopol 1784 Somià la restauració de l’imperi Bizantí en la persona de Constantí, net de la tsarina Organitzà la segona guerra russoturca 1789-91, però no hi tingué èxit i perdé la influència política sobre Caterina II
Ordoni III de Lleó
Història
Rei de Lleó (951-956).
Fill i successor de Ramir II En els inicis del seu regnat hagué d’afrontar les asseifes que atacaren els confins de Galícia i de Talavera 951-952 i perilloses rebellions interiors Vers el 953 el seu germà Sanç, fent-li costat navarresos i castellans, intentà de destronar-lo, però Ordoni III derrotà l’exèrcit rebel prop de Lleó Reprimí també un moviment sediciós de magnats gallecs i portuguesos En resposta a les asseifes, dirigí una expedició fins a Lisboa 955, després de la qual negocià la pau amb el califa Les dificultats del seu regnat foren aprofitades per Ferran González de…
Joan IV de Portugal

Joan IV de Portugal
© Fototeca.cat
Història
Rei de Portugal (1640-56), fill del duc Teodosi de Bragança i d’Ana de Velasco y Girón.
El 1640 una junta de nobles reunida a Lisboa li oferí el tron del país, i Joan IV dirigí la insurrecció portuguesa contra la dominació castellana La collaboració de la seva muller, Maria Lluïsa de Guzmán, i l’habilitat política dels seus secretaris Pinto Ribeiro i Francisco de Lucena, permeteren d’atreure's a la seva causa Anglaterra i França El 1644 derrotà els castellans a Montijo, prop de Badajoz Féu d’intermediari entre Catalunya i França Les colònies portugueses el reconegueren com a rei, i, malgrat les successives conjuracions nobiliàries 1641-46 i 1653 per enderrocar-lo, consolidà el…
Elisabet I de Rússia

Elisabet I de Rússia, gravat de J. P: Isemazov
© Fototeca.cat
Història
Tsarina de Rússia (1741-62).
Filla de Pere I i de Caterina I, fou coneguda també amb el nom d' Elisabet Petrovna Accedí al poder gràcies a una rebellió militar que destronà Ivan VI Féu importants reformes restablí el senat 1743, abolí la pena de mort 1744, suprimí les duanes interiors, fomentà el comerç exterior 1754 i fundà la Universitat de Moscou 1755 i l’acadèmia de belles arts de Peterburg 1758 En política interior, tanmateix, féu grans concessions a la noblesa, que serviren per a empitjorar la situació dels camperols En política exterior invertí les aliances tradicionals s’acostà a Àustria i…
negrer | negrera
Història
Persona que es dedicava al comerç d’homes negres.
Aquesta denominació correspongué especialment als traficants musulmans i europeus que, entre els s XVI i XIX, abastaren les plantacions americanes de mà d’obra africana Els mercaders musulmans i els reis africans mateixos capturaven els esclaus a les contrades interiors i els duien a les costes occidentals, on eren embarcats cap a Europa, cap a l’imperi turc i, sobretot, cap a Amèrica Els negrers portuguesos iniciaren aquest comerç cap a mitjan s XV i s’hi afegiren després els castellans, els francesos, els holandesos, els alemanys i els anglesos Els monarques solien protegir o,…
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers…