Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Miquel Barçola i Cardona
Història
Batlle d’Alaior (1628, 1630, 1632 i 1643).
Havent desembarcat uns dos-cents moros al nord de Menorca, organitzà la defensa contra els invasors Reeixí a repellir-los, però morí després de la contesa 9 de juliol
Hōjō
Història
Família que governà al Japó del 1199 al 1333, en què l’emperador Go-Daigo restablí efímerament el poder imperial.
El més conegut és Hōjō Tokimune, que dues vegades 1274 i 1281 derrotà els invasors mongols, xinesos i coreans enviats per Khubilai Khan Utilitzaren el títol de shikken regent i tingueren per capital Kamakura
Yue Fei
Història
Heroi nacional xinès.
General de les forces de Kaocong, darrer príncep dels song del S 1127-62, vencé diverses vegades els invasors jin, però en plena glòria fou arrestat per un general gelós i un ministre traïdor i condemnat a mort La seva tomba, a Hangzhou, és un santuari nacional
brità | britana
Història
Individu pertanyent a la branca britònica dels pobles cèltics que, provinents de la Gàl·lia, envaïren l’illa de la Gran Bretanya a la segona meitat del s VI aC.
Foren els tercers invasors de l’illa, després dels goidels i dels pictes, amb els quals alguns autors els han volgut assimilar Introduïren a l’illa la cultura de La Tène, pròpia de la segona edat del ferro A partir de la segona meitat del s I aC començà la seva difícil assimilació a l’Imperi Romà, la qual mai no fou plenament aconseguida
Menelik II d’Etiòpia
Història
Negus d’Etiòpia (1889-1913).
Ras de Shoa, amb l’ajut d’Itàlia, amb la qual signà el tractat d’Uccialli 1889, s’emparà del tron El 1889 fundà la nova capital Addis Abeba Obtingué, contra els invasors italians, la victòria d’Adua 1896, que tingué com a conseqüència que la independència d’Etiòpia fos reconeguda per les grans potències, i que féu augmentar considerablement les seves possessions Fou un monarca reformista
Salvador Vinyals i Galí
Salvador Vinyals i Galí (1931), per Joaquim Vancells i Vieta
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
Fou alcalde de Terrassa En iniciar-se la guerra del Francès es posà al davant del sometent per combatre els invasors Cooperà amb el general Milans del Bosch a la batalla de Sant Julià d’Altura 1810 L’any 1812 assistí a les corts de Cadis Més tard 1822 lluità contra els liberals, i posteriorment s’adherí als malcontents, motiu pel qual fou empresonat 1829
recollita
Història
Privilegi medieval que hom concedia a les places fortes o als senyors de castells, consistent a poder aplegar a la ciutat o fortalesa els habitants de les poblacions indefenses en cas de perill.
La recollita suposava per a aquests refugiats la protecció contra els possibles invasors, però també una sèrie d’obligacions militars sovint molt oneroses, com a contribució a la defensa del lloc de recollita També rebé el nom d’establida Barcelona era una de les places de recollita més importants una llista de poblacions que havien de recollir-s’hi, publicada el 1564, n'esmenta més de cent vint
Voluntaris Urbans de Catalunya
Història
Milícia de sometents fundada per catalans residents a Buenos Aires, el 1806, per deturar la invasió anglesa d’aquell any.
Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers Entre els seus fundadors figuraren Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reynals i Joan Larreu També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac També foren anomenats minyons o miquelets El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà d’origen francès Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina
Joan de Lloria
Història
Senyor d’Estir.
Fill del vicari general d’Atenes i Neopàtria Roger de Lloria Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d’Enghien, però el matrimoni no s’efectuà Ajudà Lluís Frederic d’Aragó per tal de procurar l’obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó Detinguts per Lluís d’Enghien, comte de Conversano, a l’Argòlida, en una nova campanya francesa 1378, era encara presoner el 1381
Mèrcia
Història
Regne anglès fundat per Penda (632-654).
S'estenia pels Midlands, on era situada la seva capital, Liccifeld, i a l’E, des del Fens fins a l’Humber En lluita contra els altres regnes de l’heptarquia anglosaxona, imposà la seva preponderància a partir del s VIII Arribà al seu apogeu amb el rei Offa 757-796 després de la mort d’aquest, Mèrcia decaigué en benefici de Wessex i s’enfonsà definitivament a conseqüència de les lluites contra els invasors danesos