Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Benjamin Franklin

Benjamín Franklin
© Fototeca.cat
Física
Història
Físic i polític nord-americà.
L’any 1726 s’establí a Filadèlfia i fundà una impremta, un diari i el Poor Richard’s Almanack 1732-57 El 1736 fou elegit secretari de l’assemblea de Pennsilvània Investigà els fenòmens elèctrics, descobrí el poder de les puntes metàlliques, enuncià el principi de la conservació de l’electricitat i el 1752 descobrí la natura elèctrica dels llampecs i inventà el parallamps Estudià alguns dels problemes relacionats amb el creixement demogràfic, la contaminació de l’aire i la higiene, investigà el corrent del Golf i inventà les ulleres bifocals i l’estufa que duu el seu…
Leonardo Fioravanti
Història
Química
Metge i alquimista italià i comte Fioravanti.
Estudià i practicà la medicina a Palerm 1548-50, i féu viatges per Espanya i Àfrica Descobrí un bàlsam per a la guarició dels enverinats amb arsènic i investigà sobre productes químics Escriví diferents llibres sobre medicina, cirurgia i alquímia
Carlo Guido Mor
Història
Història del dret
Professor de dret italià a Pàdua, es dedicà a la història del dret romà durant l’edat mitjana.
A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV
Josep de Palau i Soler
Història
Erudit.
Nebot del bisbe Melcior de Palau i Boscà, fou cartoixà d’Escaladei 1685, d’on fou procurador i visitador uns vint anys Investigà sobre la història de l’orde i deixà inèdits uns Annales priorum cartusiae Scalae Dei i unes Notitiae de rebus cartusiarum Hispaniarum , que s’han perdut quasi íntegrament
Andrés Marcos Burriel y López
Història
Jesuïta i erudit.
Investigà en diversos arxius peninsulars, preferentment en el de la catedral de Toledo Escriví Liturgia Mozárabe, Paleografía española 1758, Noticia de la California y de su conquista temporal y espiritual 1758 i Tratado sobre la igualdad de pesos y medidas 1759 És interessant el seu epistolari 1744-58, especialment les Cartas eruditas y críticas
Adolf von Baeyer

Adolf von Baeyer
© Fototeca.cat
Història
Científic alemany.
Ensenyà química a les universitats d’Estrasburg i de Munic Especialista en química orgànica, investigà sobre les combinacions del cacodil i de la urea Descobrí les ftaleïnes el 1871 És conegut sobretot per haver aconseguit, després de disset anys de recerca, la síntesi de l' indi 1880 Fou distingit amb el premi Nobel l’any 1905
Ibrāhīm ibn Ǧa‘qūb al-Isrā’īlī al-Ṭurṭūšī
Història
Jueu traficant d’esclaus.
Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Ḥakam II de Còrdova, feu un viatge ~965 al centre i est d’Europa i investigà els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que hi habitaven eslaus, germànics, khàzars, etc S'ha perdut, malauradament, l’informe que redactà, però se'n conserven fragments, inclosos en les obres geogràfiques posteriors d’al-Bakrī i al-'Uđrī
Joan Baptista Renard de Saint-Maló
Història
Política
Polític.
Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie Fou subprefecte de Ceret fins el 1830 Investigà els registres notarials i recollí una gran quantitat de documents d’interès històric Publicà nombrosos texts en el Publicateur sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana Deixà un gran nombre de manuscrits Collaborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló Perpinyà 1784 — 1834, que s’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana
Arnald Steiger
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i arabista suís, catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Zuric i, des del 1961, de Madrid.
La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el…
Josep Mas i Domènech
Història
Erudit.
Autodidacte, de jove es lliurà a la recerca historicoarxivística, sobretot a la catedral de Barcelona, de la qual fou beneficiat arxiver 1900 Hi investigà els fons documentals i els dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat Posà amb generositat a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat Publicà tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què…