Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
díptic
Art
Història
Tauleta doble unida per frontisses i plegable.
Al Baix Imperi romà eren d’ivori amb relleus a l’exterior representaven figures soles segle IV, escenes de cacera o jocs segle V Des de la fi del segle IV fins al segle VI es posà de moda de regalar a l’emperador i a d’altres personalitats uns díptics anomenats consulars perquè commemoraven el nomenament d’un cònsol, els quals tenien, a la part exterior, relleus d’ivori, molt rics en informació documental, i a l’interior hi havia cera per a escriure-hi A Bizanci foren repetits els mateixos temes amb finalitats similars A l’època gòtica i al Renaixement eren pintats o…
entesa
Història
Política
Col·laboració internacional contingent o acord polític amistós revisable entre estats que no implica una aliança o tractat.
En anar-se perfeccionant la normativa del dret internacional públic, les enteses han perdut vigència, bé que l’ONU les hagi promogudes a fi d’ampliar aquella normativa per exemple, el Consell de l’Entente entre Costa d’Ivori, Benín, el Níger i Burkina Faso, el 1959
Jean Baptiste Marchand
Història
Militar
Militar francès.
Oficial d’infanteria de marina, des del 1889 explorà diversos territoris de l’Àfrica Occidental, així com la regió de l’Alt Níger a l’interior de la Costa d’Ivori El 1898 fou protagonista de l’incident de Fāshōda Participà en l’expedició contra els bòxers xinesos i en la Gran Guerra
Touré Samory
Història
Capitost africà.
De la tribu manding i musulmà, fou traficant d’esclaus a Bisandugu, ciutat que acabà dominant Entre el 1874 i el 1882 creà un regne a l’Alt Níger en país mande després d’una sèrie de campanyes sagnants, però topà amb l’expansió francesa al Sudan El 1887 cedí a França la vora esquerra del riu i acceptà el protectorat sobre el seu regne Represes les hostilitats el 1891, es retirà a Libèria i a la Costa d’Ivori fins que fou capturat i deportat 1898
Assemblea Nacional
Història
Política
Cambra baixa o primera cambra de la República francesa, que té la seva seu al Palais Bourbon de París.
És formada per 577 diputats, elegits per sufragi universal, directe i secret cada cinc anys Per influència de la institució francesa, han pres el nom d' Assemblea Nacional la primera cambra o la cambra única en les constitucions de diverses antigues colònies franceses Algèria, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, etc, de diverses democràcies populars i d’altres països Portugal, Turquia, etc El nom d' Assemblea Nacional sorgí amb l’Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791 Revolució Francesa L’…
legió estrangera
Història
Cos de l’exèrcit francès format per voluntaris.
Fou creada el 1831 per Lluís Felip d’Orleans amb la finalitat de combatre en la conquesta d’Algèria Originalment la formaven efectius estrangers de l’exèrcit francès regiment de Hohenlohe, o de cossos d’exèrcits aliats guàrdia suïssa Concebuda com un exèrcit colonial, el reclutament a la metròpolis es feia entre la població estrangera immigrada, i, a les colònies, era formada per indígenes i estrangers A la pràctica, durant el segle XIX hi ingressaren molts elements marginals de la societat delinqüents, criminals, vagabunds, pròfugs, etc, i les seves condicions quant a…
taifa
Història
Nom (de l’àrab tā‘ifa ‘destacament’) donat als diversos estats que sorgiren a Al-Andalus com a conseqüència de l’esfondrament i desmembrament del califat de Còrdova.
Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…
Jaume Bofill i Mates

Jaume Bofill i Mates
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Política
Poeta, conegut amb el pseudònim literari de Guerau de Liost, assagista, polític i periodista.
Vida i obra Fill d’una família ferventment catòlica i amb vinculacions amb el carlisme de Viladrau L’any 1877 s’establiren a Barcelona, on el pare regentà una botiga de merceria a l’engròs Estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1893-99 l’any 1900 es doctorà en dret i el 1901 ho feu en filosofia i lletres a Madrid Aquell any començà el camí de la professionalització com a advocat El 1894 havia ingressat a la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, entitat en la qual fou molt actiu fins el 1907 i on conegué Josep Carner Amb aquest formà un grup d’estudiants…
, ,
bandera

Bandera Nacional Mexicana
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…