Resultats de la cerca

Malgrat que el poble d’Israel sofrí nombroses deportacions diàspora en el curs de la seva història poble d’Israel, mantingué la unitat i la independència política fins a la conquesta romana de Palestina 63 aC L’última revolta popular, encapçalada per Barcoquebes, inicià l’època en la qual el judaisme, per tal de conservar el seu patrimoni espiritual, hagué de partir d’uns nous plantejaments cada home era més valuós que el mateix temple destruït l’any 70, i els sacrificis antics eren substituïts per l’oració a les sinagogues Perdut el lligam religiós amb Jerusalem, la Galilea esdevingué el…

L’edicte d’expulsió, promulgat pels Reis Catòlics, marcà la gran diàspora dels jueus hispànics que no acceptaren el baptisme convers Establerts primer a Portugal, s’establiren als Països Baixos i a la resta de la costa mediterrània després de l’edicte de Don Manuel en 1496-97 jueu A la fi del segle XIX alguns es dirigiren cap a Amèrica i, a partir del 1948, al nou estat d’Israel, on són uns 200000 Les comunitats sefardites han conservat, amb més o menys força, llurs costums i llur llengua, anomenada també sefardita i reduïda actualment al judeocastellà la no pervivència del judeocatalà o d’…

El seu pare, l’home de negocis Otto Frank, es traslladà a Amsterdam amb la seva dona Edith i les dues filles, Margot i Anne, l’any de la presa del poder de Hitler a Alemanya 1933 Després de l’ocupació nazi dels Països Baixos 1940, el juliol del 1942 Margot rebé una notificació que n’ordenava el trasllat a un camp de treballs forçats Juntament amb una altra família jueva, els Van Pels, des del 6 de juliol visqueren amagats en un annex camuflat d’un domicili particular, ajudats per alguns gentils, entre els quals hi havia Miep Gies, una amiga de la família Frank El 4 d’agost de…

De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment de jueus a…

Membre de la cambra dels Lords, Rothschild era la personalitat jueva més destacada a l’imperi Britànic i un actiu proponent del sionisme La declaració es veié afavorida pel curs incert de la Primera Guerra Mundial, davant del qual la Gran Bretanya cercà el suport de les comunitats jueves europees i dels Estats Units, especialment arran de la caiguda del règim tsarista un aliat d’acusades tendències antisemites provocada per la Revolució Russa Amb la derrota de l’imperi Otomà, aliat dels imperis alemany i austrohongarès, Palestina passà a ser administrada temporalment  per la…

Estudià a l’escola neokantiana de Marburg Ingressà al partit socialista, i s’oposà a la política annexionista 1914 El 1918 fou empresonat alliberat després per la influència socialista parlamentària, encapçalà la revolució bavaresa Fou assassinat pel comte Arco-Valley, del partit monàrquic

Aquest mot aparegué per primera vegada el 1880 en publicacions alemanyes per a designar un moviment que es distingia d’anteriors persecucions contra els jueus i que prenia com a base el factor racial i no el religiós, en fou el principal difusor el periodista alemany Wilhelm Marr Abans, al final del segle XVIII, August von Schlözer i Johann Gottfried Eichhorn foren els primers a parlar de nacions semítiques com a grup filològic Al principi del segle XIX, Franz Bopp inventà el terme correlatiu de llengües indogermàniques, que Friedrich Max Müller rectificà per àries Una característica dels…

S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55 dC al seu regne per Neró

Muller del tetrarca Filip, es tornà a casar amb Aristòbul, net d’Herodes el Gran És famosa per la dansa que executà davant Herodes Antipas, després de la qual, per instigació de la mare, demanà el cap de Joan Baptista L’escena —que ha inspirat nombrosos artistes— apareix ja en els claustres de Sant Pere de Galligants i en els de Sant Cugat del Vallès Entre les pintures, cal esmentar una taula de Lluís Borrassà Musée des Arts Décoratifs, París, ultra les obres clàssiques del Giotto a Florència o de Donatello a Siena Ha inspirat també nombrosos escriptors i músics, entre els quals cal esmentar…

Pertanyia a la comunitat jueva de Barcelona Jaume II de Catalunya-Aragó l’envià a Tilimsen com a ambaixador per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya-Aragó, el 1277, i que havia caigut en desús La gestió topà amb la negativa del soldà