Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
convent jurídic
Història
En l’ordenament jurídic romà, tribunal de justícia presidit pel governador o pel seu delegat, que es reunia a les capitals dels districtes en què eren dividides les províncies.
convent jurídic
Història
Subdivisió provincial corresponent als districtes.
A la Tarraconense, des de l’època d’August, hi havia set convents jurídics Tarraco, Cartago Nova, Caesaraugusta, Clunia, Asturica, Lucus i Bracara
convent jurídic Tarraconense
Història
Nom d’un dels convents jurídics de la Província Citerior o Tarraconense.
El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà
bràcar | bràcara
Història
Individu d’una tribu galaica preromana que ocupava les terres portugueses de la Braga actual.
Llur ciutat principal, Bracara , fou convertida en cap del convent jurídic bràcar de la província tarraconense
albió | albiona
Història
Individu d’un poble preromà, establert a Astúries, entre els rius Navia i Eo, citat per Plini i documentat, també, per una inscripció d’època romana trobada prop de Vegadeo.
A l’època romana, els albions foren englobats dins el convent jurídic Lucensis, que tenia per capital Lucus Augusta Lugo
Carles Blanco
Història
Militar
Política
Militar i polític.
General del cos jurídic militar, s’oposà a la dictadura del general Primo de Rivera, i en proclamar-se la República 1931 fou nomenat director general de seguretat Dimití en protesta per l’incendi de convents a Madrid pel maig del 1931 Publicà Los procesos militares durante la Dictadura 1931
Capítols d’Atenes
Història
Conjunt de proposicions presentades pels síndics i els consellers catalans reunits a Atenes el 20 de maig de 1380, que foren aprovades per Pere III de Catalunya-Aragó a Lleida l’1 de setembre del mateix any, en les quals el rei acceptava la sobirania dels ducats d’Atenes i Neopàtria i en proclamava la incorporació perpetual a la corona.
Redactats en llengua catalana, fou el text jurídic fonamental pel qual es regiren els catalans de Grècia Hom hi establia que el dret públic i privat fos el dels Usatges i dels Costums de Barcelona , i regulava la prohibició de matrimonis entre catalans i gregues i la prohibició de donar béns a l’església
Joaquim Sagnier i Villavecchia
Història
Militar
Història del dret
Jurista i militar.
Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals
Manuel Bofarull i de Palau
Història
Política
Dret
Polític i jurisconsult.
Fou senador per Girona 1907 i diputat a corts elegit pel partit tradicionalista 1910-12 i 1915 El 1890 fundà el Centre Català de Madrid, del qual fou president Publicà diverses obres de caràcter jurídic, com Tratado completo de derecho romano 1878, La codificación civil en España 1888, La libertad social y el poder público , Apéndice al Código Civil español , etc
cèltic | cèltica
Història
Individu d’un poble celta establert en terres portugueses, entre el Tajo i el Guadiana, i ocupant també el sud d’Extremadura i part de l’actual província de Huelva.
El territori dels cèltics celtici era conegut pels romans com a Baeturia , però Ptolemeu els atribueix l’Algarve, territori del qual degueren ésser desplaçats els vells ocupants, els cinets Eren ciutats dels cèltics Nertobriga Fregenal de la Sierra, Segida prop de Zafra, Contributa Iulia Fuente de Cantos, Curiga, i altres Foren inclosos a l’època romana dintre del convent jurídic hispalense de la Província Bètica