Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Andreu Samorera
Història
Vicecanceller de Pere III de Catalunya-Aragó.
Doctor en drets El 1329 ja havia intervingut en l’afer de l’aplicació del fur d’Aragó en algunes localitats valencianes Aconsellà i assessorà jurídicament el rei Pere en el procés contra Jaume III de Mallorca i el 1344 participà en la campanya final mallorquina i en les posteriors negociacions que havien de posar fi a la independència del regne de Mallorca
Artau II de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1081-~1115), fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia.
Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot, bisbe d’Urgell Lluità contra els sarraïns, dels quals caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri Casat amb Eslonça Martín, castellana, morí vers el 1115 el seu fill Artau III heretà el comtat Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini
conferència de Berlín
Història
Conferència política reunida a Berlín del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885, promoguda per França i Alemanya per defensar llurs interessos comercials i colonials contra l’amenaça de la influència angloportuguesa sobre la zona del baix Congo.
Anomenada oficialment Conferència de l’Àfrica Occidental, hi participaren delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units, Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos, i Bismarck n'ocupà la presidència La conferència deliberà la creació de l’estat independent del Congo, sota la sobirania del rei Leopold II de Bèlgica, acordà la llibertat de navegació pels rius Níger i Congo i proclamà la neutralitat del territori congolès Els membres s’obligaren a notificar les annexions i els tractats de protectorat Jurídicament, consolidà la teoria de…
corona de Castella

Evolució de la corona de Castella
© fototeca.cat
Història
Estat format originàriament amb la unió definitiva (1230), sota Ferran III, dels regnes de Lleó (amb l’antic regne de Galícia) i de Castella (amb la terra de Guipúscoa i la ciutat de Vitòria) i el conjunt de territoris conquerits als musulmans per ambdós regnes: el regne de Toledo (1085) i Extremadura (1229-30).
La corona amplià aviat els seus territoris amb la conquesta dels anomenats regnes de Còrdova 1236, de Múrcia 1243, de Jaén 1246, de Sevilla 1248 i de Niebla 1262, i posteriorment, dels de Tarifa 1292, de Gibraltar 1309, d’Algesires 1344 i de Granada 1492 Incorporà també el comtat d’Àlaba 1200, 1332, la senyoria de Biscaia 1379 i el regne de Navarra 1515, així com les places africanes de Melilla 1497 i el Peñón de los Vélez de La Gomera 1508, les illes Canàries 1500 i els territoris de les Índies Occidentals 1492 Jurídicament, la corona de Castella desaparegué amb les primeres temptatives…
mayorazgo
Història
Nom donat a Castella, durant l’edat mitjana, a la institució per la qual un determinat nombre de béns del patrimoni familiar era considerat una unitat inalienable per tal de preveure, així, l’ordre successori, basat en l’heretatge per primogenitura.
Sorgí al segle XII, al si d’algunes famílies nobles, com a concessió reial per a perpetuar els béns d’uns llinatges determinats Bé que Alfons X introduí, a Las Partidas , una llei que facilitava aquesta pràctica successòria, la institució continuà essent una concessió reial fins al segle XVI lleis de Toro, 1505, que fou ordenat jurídicament Aleshores la burgesia també començà a practicar el dret de mayorazgo , que podia ésser inter vivos escriptura o mortis causa testament Limitat des de la darreria del segle XVIII, a causa dels desequilibris socials que provocaren els grans…
Gonçal d’Íxer i de Castro
Història
Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Jaume.
Es casà 1444 amb Inés de Portugal, filla de Fernando de Portugal, senyor d’Eça, i besneta del rei Pere I, i ambdós compraren 1444 les senyories de la vall de Xaló, de Gata i de Llíber a Ausiàs Marc, amb el sogre del qual, l’escriptor Joanot Martorell, sostingué un llarg litigi Per evitar que el germà d’aquest, Galceran Martorell, intentés de portar el cas jurídicament davant el rei de Navarra i lloctinent general de València després, Joan II de Catalunya-Aragó, el feu empresonar, fet que motivà per part dels dos germans de Galceran, Joanot i Jofre Martorell, sengles cartells de…
Venceslau I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1378-1400), rei dels Romans (1376-78), rei de Bohèmia (Venceslau IV: 1363-94, 1395-1400), príncep elector de Brandenburg (Venceslau I: 1373-78) i duc de Luxemburg (Venceslau II: 1383-87).
Fill de l’emperador Carles IV i de la seva tercera muller, Anna de Schweidnitz En succeir el seu pare, governà amb duresa Bohèmia des d’Alemanya, on vivia viciosament Volgué posar pau entre les ciutats alemanyes i la noblesa, però no hi reeixí, a causa del seu caràcter feble, que mostrà a la dieta d’Eger 1389 Se n'anà a Bohèmia, on fou odiat per la seva crueltat Per qüestions amb l’arquebisbe de Praga, féu tirar al riu el vicari general Joan Nepomucè Fugí de la presó on el tenien els nobles revoltats Creà duc de Milà el seu cunyat Gian Geleazzo Visconti, comte de Virtù Joan GaleàsI de Milà, i…
Francesc Garcia
Història
Principal dirigent de la revolta coneguda amb el nom de Segona Germania (1693).
Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’…
Septimi Sever

Bust de Septimi Sever
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (193-211).
Africà d’origen i d’una família pertanyent a l’ordre eqüestre, rebé 191 el govern de la província danubiana de la Pannònia Superior Proclamat emperador per les seves legions després de l’assassinat de Còmmode, hagué d’afrontar una temptativa del senat per restaurar una monarquia de tipus antoní, així com les pretensions dels pretorians, que havien proclamat emperador Didi Julià Sever acudí a Itàlia i, després d’haver obtingut l’adhesió de la flota a Ravenna, marxà sobre Roma, on el senat s’apressà a eliminar Didi Julià 193 dC Tot seguit reconegué el pronunciament de Clodi Albí i el legitimà…
colònia industrial
Colònia industrial Viladomiu (Gironella)
© Fototeca.cat
Història
Economia
Conjunt d’instal·lacions industrials separat dels nuclis de població, amb cases per a obrers i encarregats, església, escola, economat i altres dependències.
Les primeres colònies industrials foren establertes a la Gran Bretanya a la segona meitat del segle XIX com a conseqüència de la revolució industrial i per tal d’aprofitar en llur origen les fonts d’energia, concretament els salts d’aigua per a moure la maquinària tèxtil Al mateix temps, representaren una revaloració dels sistemes econòmics medievals, pràcticament feudals, sota l’aparença de lluitar contra el pauperisme i les miserables condicions de treball i d’habitatge dels slums anglesos, però sovint tingueren la finalitat inconfessada de controlar totalment els treballadors, tant per la…