Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Movimiento para la Autodeterminación y la Independencia del Archipiélago Canario
Història
Organització nacionalista canària sorgida el 1963 per a l’assoliment d’una República Guanxe Africana, independent i socialista.
Liderat per Antonio Cubillo i amb el suport polític d’Algèria, des d’on emetia l’emissora La Voz de Canarias Libre , en 1975-77 desenvolupà la seva màxima activitat armada, propagandística i diplomàtica intentant, al si de l’OUA, de demostrar l’africanitat de les Canàries i de forçar-ne la independència El 1978 es dissolgué
Jusèp Boya i Busquet

Jusèp Boya i Busquet
© Departament de Cultura / Generalitat de Catalunya
Història
Museògraf.
Llicenciat en geografia i història especialitat d’història medieval per la Universitat de Barcelona, ha cursat també estudis de museologia i conservació i de gestió del patrimoni cultural a la Universitat de Mont-real Canadà Des del 1988 és membre del cos de conservadors de museus de la Generalitat de Catalunya Ha estat director del Musèu Dera Val d’Aran 1986-90, cap de l’Àrea de Gestió Museogràfica del Museu d’Història de Catalunya Museu d’Història de Catalunya 1996-2008 i, posteriorment, responsable del projecte del Museu Nacional d’Història, Arqueologia i Etnologia de Catalunya Des del…
Parti Radical
Història
Partit francès fundat l’any 1901 amb el nom de Parti Républicain-Radical et Radicalsocialiste.
Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta Constituí l’ala dreta del…
Partit Radical
Història
Partit francès fundat l’any 1901 amb el nom del Parti Républicain-Radical et Radicalsocialiste.
Tenia per objectiu el desenrotllament dels principis heretats de la Revolució Francesa i es constituí al voltant de grups polítics dominats per personalitats de gran relleu Gambetta, Clemenceau, Pelletan, i l’aglutinant per a la seva constitució 1901 fou l’agitació promoguda per l' affaire Dreyfus Des d’aquest moment es convertí en el principal partit de govern i fou ell qui proporcionà els gabinets ministerials fins l’any 1914 Convertit en partit de centre, quan el partit socialista li arrabassà la clientela obrera, tingué també un paper important els anys trenta Constituí…
Rafael Ribó i Massó

Rafael Ribó i Massó
© Sindic.cat
Història
Política
Polític, advocat i economista.
Llicenciat en ciències econòmiques i en dret per la Universitat de Barcelona, l’any 1974 hi obtingué el doctorat en ciències polítiques, econòmiques i comercials amb la tesi El concepte de cultura política Cursà també un màster de ciència política per la New School for Social Research de Nova York Professor titular de ciència política i l’administració, exercí la docència des del 1970 a la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra, The American College i The New School for Social Research Membre de l’Assemblea d’Intellectuals i de l’…
tuàreg

Dona tuareg molent gra
© Corel / Fototeca.cat
Etnologia
Història
Individu d’un poble nord-africà amazic amb fort mestissatge amb negres sudanesos.
Dedicats a la ramaderia nòmada camells i cabres i secularment al pillatge de caravanes que travessaven el desert, formen un total de vuit confederacions tribals, les més notables de les quals són les d’Ahaggar i les d’Ajjer al Sàhara, les d’Adrar des Iforas al Sudan i les d’Aïr al Níger Es divideixen en tribus nobles imajaren i vassalles imraden , i tenen esclaus iklan, bella o harratin ramaders o agricultors Són governats per un cap suprem amēno-kal , determinat generalment per successió hereditària i sovint segons línia matrilineal El seu aïllament els permeté de conservar la llengua…
Sinn Féin
Història
Moviment nacionalista i republicà irlandès, creat el 1902 per Arthur Griffith.
Lluità per la independència d’Irlanda contra la Gran Bretanya El 1916 desencadenà una revolta que, malgrat ésser durament reprimida, obtingué un gran ressò En les eleccions del 1918 al parlament de Dublín, el Sinn Féin, dirigit per Eamon de Valera, obtingué un gran triomf Oposat al tractat del 1921 pel qual la Gran Bretanya reconegué l’existència de l’estat lliure d’Irlanda, continuà la lluita De Valera se’n separà per formar el Fianna Fáil 1926 A través del seu braç armat, l’ Irish Republican Army IRA, inicià un seguit de campanyes a Irlanda del Nord, que culminaren en un estat de guerra…
valencianisme
valencianisme Acte polític a la plaça de toros de la ciutat de València (9-X-1978)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

Celebració del 12è Congrés del PSC (desembre del 2011)
© Partit dels Socialistes de Catalunya
Història
Partit constituït a Barcelona el 1978 per fusió dels preexistents Partit Socialista de Catalunya-Congrés, Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i Federació Socialista Catalana.
Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96, Narcís Serra i Serra 1996-2000, Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera 2011-14 i Miquel Iceta 2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan de premsa…