Resultats de la cerca

Baronessa de Castellvell i de Molins de Rei, era filla del governador de Catalunya Lluís de Requesens i Joan de Soler, comte de Palamós, i de la seva segona muller Hipòlita Roís de Liori , qui pertanyia a una de les famílies catalanes més influents de l’època Formà part del cercle de seguidores d’Ignasi de Loiola durant l’estada d’aquest a Barcelona 1524-26 Casada el 1526 amb Juan de Zúñiga y Avellaneda, fill del comte de Miranda, en ésser nomenat aquest preceptor del príncep de Girona Felip futur Felip II, passà a residir a la cort 1534 fins que, vídua 1546, retornà a Barcelona…

Almirall d’Aragó i senyor de Betxí, Riba-roja i Gorga Es casà el 1543 amb María Colón y Toledo, neta de Cristòfor Colom Tercer senyor de moriscs en importància, després dels ducs de Sogorb i de Gandia, es mostrà contrari a la política del papa i del rei envers els moriscs, mantingué respecte als seus vassalls una actitud de tolerància religiosa i àdhuc permeté la construcció d’una mesquita a Albaida, que esdevingué un centre religiós important Davant la política de reconciliacions en massa duta a terme per l’inquisidor Miranda, intentà de convèncer el papa d’un canvi d’actuació i cercà…

Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, primer marquès de Castellnou Primer comte de Cardona amb grandesa d’Espanya, títol atorgat per l’arxiduc Carles d’Àustria el 1707 i reconegut per Felip V el 1727 príncep de Cardona i del Sacre Imperi des del 1716, almirall d’Aragó, comanador d’Alcalà a Xivert i després lloctinent de l’orde de Montesa Fou ambaixador de Carles II d’Espanya a Viena Hi conegué l’arxiduc Carles d’Àustria, proclamat rei, més tard, pels catalans El 1705 fou nomenat, per aquest, lloctinent de valència i, com a general de Consell de Guerra, l’acompanyà a les campanyes per…

La baronia fou creada el 1616 a favor de Ximen Peres Roís de Liori i Pertusa, que havia comprat, el 1599, els llocs d’Alcanalí i de Mosquera a Martí d’Alagó, marquès de Villasor Entre els seus descendents cal esmentar el baró Josep Ruiz de Lihory, crític d’art i polític El títol ha passat recentment a la família dels Manglano, barons de Llaurí

Fill de Mateu de Montcada i Sclafani El 1367 li fou concedit el comtat d’Àsaro, que després perdé El 1392 anà amb el seu germà Guillem Ramon amb l’expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel Després de seguir el seu germà en les alternatives d’amistat i rebellia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília El 1396 rebé els comtats d’Adernò i de Centorbi aquest ja el tenia com a baronia Després de la mort de Martí l’Humà, esdevingué un dels…

Amb alguns dels seus familiars fugí de Catalunya després de l’execució del seu avi, Bernat II de Cabrera Fou lliurat com a ostatge del seu pare al senyor de Pruyana, i després a Pere I de Castella, que el retingué pres a Carmona fins que Enric de Trastàmara l’alliberà en un canvi de presoners Els seus familiars aconseguiren que el rei Pere el Cerimoniós li restituís una part dels béns confiscats al seu pare el vescomtat de Cabrera 1373 i més tard el de Bas 1381 El rei el prengué sota la seva protecció i, d’acord amb ell, tallà l’intent de remoure els processos contra els Cabrera per part de l…

Fill segon del comanador major de Castella i preceptor del príncep Felip, fill de Carles V, Juan de Zúñiga y Avellaneda i d' Estefania de Requesens i Roís de Liori , i germà, per tant, de Lluís de Requesens i de Zúñiga El 1543 prengué l’hàbit de Sant Jaume Visqué a la cort, fins que el 1568 fou nomenat ambaixador a Roma, on residí fins el 1579 estigué en estret contacte epistolar, en castellà, amb el seu germà Lluís El 1573 es casà amb Dorotea Barrese Santapau, princesa de Pietraperzia Del 1579 al 1582 fou virrei de Nàpols El 1584 Felip II de Castella li confià l’educació del…

Fill del governador Galceran de Requesens i de Santacoloma, de qui havia heretat la baronia de Molins de Rei Fou fidel partidari de Joan II durant la guerra civil i declarat enemic de la terra per la generalitat 1462 El 1468 era conseller del príncep de Girona Ferran Entrà el 1472 a Barcelona després de la capitulació de la ciutat i el rei el nomenà governador general de Catalunya, càrrec que exercí fins que morí i en moments difícils com la segona guerra remença Vivia a l’antic palau menor de Barcelona, on el 1479 posà la capella ardent de Joan II La seva fidelitat fou recompensada el 1472…

Camarlenc d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, pres en la batalla de Ponça 1435 i recompensat amb la concessió de Trasmoz i d’altres llocs aragonesos 1437, lluità també en la conquesta de Nàpols Assistí a les corts 1441-42 Virrei de Sicília 1442, rebé en nom de Joan II el jurament dels oficials de l’illa 1458 Sospitós de parcialitat pel príncep de Viana, fou cridat a la cort, substituït provisòriament per Juan de Moncayo i després per Bernat de Requesens Intervingué en la concòrdia entre el rei i el seu fill 1460 Fou encarregat, a Barcelona, d’armar la flota contra els genovesos 1460, i fou enviat…

Filla de Carles III el Noble i d’Elionor de Castella, el 1402 es casà amb Martí el Jove , rei de Sicília, del qual tingué un fill 1406, Martí, que morí infant En morir Martí el Jove, Blanca romangué a Sicília com a vicària i lloctinent reial 1409-15 No aconseguí de dominar els barons de Sicília, que es dividiren en dues faccions rivals, capitanejades l’una per Sanç Roís de Liori, en la qual se sostingué la reina, i l’altra per Bernat de Cabrera La situació es complicà en morir el rei Martí l’Humà, hereu del seu fill a la corona siciliana La persona de la reina fou cobejada pels…