Resultats de la cerca

És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència…

Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda…

A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada ~1366 a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés 1226 És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II…

Muller del comte Sigfrid de Trèveris, representava el tipus de muller injustament castigada, la innocència de la qual era finalment reconeguda Algunes obres literàries s’hi han inspirat

Fill d’Ocrísia, noble romana esclava de la muller de Tarquini Prisc, aquest el prengué com a gendre i successor seu en el tron La tradició antiga li atribueix la constitució serviana una constitució popular en la qual potser s’inspirà la legislació republicana, la reforma de l’exèrcit sobre bases centuriades o centúries , la divisió de la ciutat en tribus territorials amb l’ampliació de les muralles muralles servianes , etc Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb

El nom d’aquest monarca procedia del fet que hom el suposava, alhora, sacerdot Cap a la fi del s XIV, gràcies a les relacions de missioners, hom pogué precisar que la llegenda tenia un fonament remot en l’existència del regne cristià d' Etiòpia , anomenat sovint des d’aleshores terra del Preste Joan Als Països Catalans, per les nombroses relacions comercials amb la Mediterrània Oriental, la llegenda adquirí una força notable i ja Ramon Llull afirmà que calia que els cristians europeus units alliberessin el Preste Joan dels infidels que l’amenaçaven Posteriorment,…

Texts tardans parlen de la seva participació en la victòria d’Aeci sobre Àtila Camps Catalàunics, 451, però hom dubta de la seva mateixa existència històrica La llegenda suposa que la seva mare fou fecundada, mentre es banyava, per un monstre marí Segons una altra llegenda, que només figura en texts catalans, fou de raça negra, els seus fills entre els quals el seu successor Khilderic de color mesclat i posteriorment blancs

Associat al govern en vida del seu pare, dirigí abans del 916 la reconquesta de les terres centrals de Ribagorça, envaïdes pels sarraïns de Muḥammad al-Tawīl el 908 Es casà, també abans del 916, amb Toda d’Aragó, matrimoni que li facilità l’expansió per terres de Sobrarb, d’on expulsà els sarraïns i repoblà A la mort de Ramon II, vers el 920, heretà conjuntament amb el seu germà Miró I el comtat de Ribagorça, mentre que els altres germans, Isarn I i Llop I, el Pallars Segons l’historiador àrab al-'Udrī, oferí asil a un fill del rei de Lleida Llop ibn Muḥammad, però el 929 li donà mort i s’…

Segons la versió d’aquesta llegenda, recollida per Eusebi de Cesarea segle IV, Jesucrist envià una resposta escrita, per mitjà de l’apòstol Judes Tadeu, el qual hauria batejat Abgar Una altra tradició, transmesa per la doctrina d' Addai segles IV-V, es refereix a les relacions entre Abgar i Jesucrist mantingudes oralment per mitjà de l’apòstol Tomàs Egèria segle IV esmenta la resposta de Jesucrist a Abgar, escrita en siríac, amb una benedicció de protecció per a la ciutat Aquesta correspondència fou declarada apòcrifa pel decret pseudogelasià segle VI La llegenda pot…

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a…