Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
batxiller | batxillera
Educació
Història
Segons el reglament universitari medieval (que vigí, amb lleus variacions, fins al s XIX), persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen.
El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus
llicenciat | llicenciada
Història
Segons el reglament universitari medieval, vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIV, el que posseïa el grau d’ensenyament superior, que hom podia obtenir després del de batxiller mitjançant un temps determinat de pràctica pública d’ensenyament.
Era necessari per obtenir, després d’un examen previ, el grau de doctor en les facultats de teologia, dret civil i canònic i medicina
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…
francmaçoneria
Història
Sociologia
Societat secreta.
Organitzada a Anglaterra a la fi del segle XVII recollint, entre altres tradicions, la dels free-masons ‘constructors’ medievals, que s’associaven al marge dels gremis locals per dur a terme on calgués la construcció de temples i altres edificis públics amb tècniques professionals que no revelaven als profans La societat s’estengué ràpidament per tot Europa, després per Amèrica, fins a assolir ramificacions arreu del món Alguns d’aquells antics free-masons , que utilitzaven com a distintius simbòlics el compàs, l’escaire i altres instruments de l’ofici, es consideraven hereus espirituals dels…
anarquisme
Atemptat contra el rei d’Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista L’illustration Française
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…