Resultats de la cerca

El 1819 s’establí a Madrid, on fou catedràtic de terapèutica del Colegio de Cirugía de San Carlos, president de l’Academia de Medicina 1839 i director general de sanitat militar Escriví Elementos de terapéutica y materia médica segona edició el 1825

Fou almirall de la flota grega durant la segona guerra Mèdica Després de la desfeta de les Termòpiles portà la flota al golf de Salamina Caiguda Atenes en mans dels perses, volgué anar al Peloponès, però, aconsellat per Temístocles, restà a Salamina, on fou obtinguda una victòria sobre l’enemic 480 aC

El 1371 reconegué, a Besiers i per encàrrec de l’infant Joan, la promesa d’aquest, Joana de Valois, que morí de disenteria i el 1374, a Girona, assistí el mateix infant i, a València, l’embaràs de la muller d’aquest, Mata d’Armanyac, sobre el qual informà minuciosament els reis Les seves cartes contenen bon nombre de detalls interessants per al coneixement de la ciència mèdica de l’època

Baró de Münchhausen Al servei de Rússia, lluità contra els turcs i es féu famós per les fanfarroneries que explicava Es convertí, així, en un personatge llegendari, protagonista de moltes aventures, recollides per RERespe, GBürger i KLImmermann Per analogia amb l’actitud d’aquest personatge, la patologia mèdica denomina síndrome de Münchhausen aquella situació clínica en què els trastorns que comenta el pacient són ficticis o bé provocats per ell mateix amb la intenció de patir una malaltia que no té realment

D’origen provençal, era ja casat amb Delfina el 1300 Segons la tradició conservaren la virginitat, fet que els valgué l’aurèola de santedat Prengué part en les guerres del centre i el sud d’Itàlia contra l’emperador Enric VII 1312 i en el setge d’Ariano, que conquerí, cosa que li valgué el títol 1313 Fou conseller de Carles d’Anjou 1317 Enviat d’ambaixador a París, hi morí Hom esmenta, de la seva vida, una consulta mèdica feta a Arnau de Vilanova essent aquest a Marsella

Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abū Marwān ‘Abd al-Malik Amb l’arribada dels almoràvits a Al-Andalus es convertí en visir del conqueridor Yūsuf ibn Tašfīn per això fou conegut amb el nom llatí d' Alguazir Albuleizor És autor de diversos tractats de medicina el més conegut és la Taḏkira ‘Memoràndum’, on tracta de qüestions clíniques, terapèutiques i dietètiques, escrita per a l’aprenentatge del seu fill, també metge, Abū Marwān ibn Zuhr De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments

Fill d’Ardašīr, fundador de la dinastia sassànida , lluità diverses vegades contra Roma i capturà l’emperador Valerià 260, que tingué presoner fins a la mort També combaté contra Síria i Armènia, territoris que hagué de cedir posteriorment Probablement fou ell —i no el seu pare— qui conquerí i destruí la ciutat de Hatra, a Mesopotàmia, capital d’un petit regne entre Pèrsia i l’imperi Romà També li ha estat atribuïda la fundació de Gondēšāpūr , ciutat famosa pel conreu de la ciència mèdica i la filosofia hellenísticooriental Afavorí la traducció d’obres gregues i índies

Interessat per la metapsicologia, presentà al congrés internacional d’aquesta ciència celebrat a Lieja 1922 una ponència sobre la immortalitat Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí Informació Mèdica de Lleida Collaborà activament a La Terra , Lleida , L’Opinió i La Humanitat Fou alcalde de Lleida, on portà a terme una gran modernització de la vida municipal Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts constituents 1931 i al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de diverses comissions parlamentàries A l’exili…

De mare valenciana, anà a residir a València a setze anys, on es doctorà en medicina i filosofia El 1735 publicà Medicina vetus et nova , obra que el donà a conèixer Aviat esdevingué metge de la noblesa valenciana i es relacionà amb intellectuals com Josep Nebot i Sanç, a través del qual conegué Gregori Maians esdevingué metge de capçalera de la seva família, el qual l’influí profundament des del punt de vista de la metodologia científica i de l’afecció als clàssics, i l’ajudà decisivament a obtenir la càtedra d’anatomia de la Universitat de València 1742-51 El 1745 publicà la Física moderna…

Afiliat al partit liberal, el 1823 emigrà a la Gran Bretanya es doctorà en medicina a Edimburg 1827 i fou metge intern de l’hospital de Westminster, a Londres Tornà a Barcelona i es llicencià en medicina 1833 Establert a València, el 1837 hi esdevingué catedràtic de medicina fou dues vegades rector de la universitat 1840, 1854, i fundà el jardí botànic Amic del general Espartero, fou diputat provincial i diputat per València a les corts constituents del Bienni Progressista 1854-56 És autor de Dissertatio medica inauguralis quaedam de mania complectens 1827, de La instrucción pública es el…