Resultats de la cerca

El seu fill, Josep Maria de Muller i d’Abadal Barcelona 1919 — 1981, doctor en dret, fou president de la Diputació de Barcelona 1967-73

A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit

Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…

Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’Anglaterra Elisabet I , acusada d’adulteri, fou condemnada…

Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge

Fou tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós Litigà amb la madrastra, Violant de Luna, la qual reclamava el lloc de Ceret per drets dotals 1430-33 I amb Constança de Perellós, vídua de Perapertusa, per uns drets sobre Millars 1432 heretà el lloc de Llers el seu fill Francesc, no acceptat pels súbdits, que només reconeixien Lluís com a senyor Fou lloctinent del seu germà Ramon, governador del Rosselló 1433-37 La segona muller fou Simoneta de Poitiers, la qual adquirí de Joana de Perellós, comtessa de Tonnerre, els llocs de Glorianes i Rigardà

Compartí el comtat amb els seus germans Pere I, bisbe de Girona, i Bernat I Eren germans d’Ermessenda, comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Borrell I Es casà amb Garsenda, filla i hereva del vescomte Guillem I de Besiers i Agde Sobrevisqué de molt poc al seu pare

El 1312 fou promesa a l’infant Jaume, primogènit de Jaume II de Catalunya-Aragó, i passà a residir a la casa d’aquest, on convisqué amb altres infantes catalanes L’infant Jaume l’abandonà, en l’acte del casament a Gandesa, el 18 d’octubre de 1319, per entrar en religió, i Elionor tornà a Castella El 1329 es casà, en segones nupcies, amb el germà de Jaume, Alfons III de Catalunya-Aragó Dona de caràcter dominador i autoritari, obtingué del rei la plena donació, a favor de llur fill Ferran i en detriment del primogènit, l’infant Pere, del marquesat de Tortosa i la cessió de diverses poblacions…

Tingué algunes diferències amb el comte Arnau I de Comenge i sembla que devastà aquest país i després reparà els danys causats Morí sense descendència i l’heretà la seva germana Beatriu I, muller del vescomte Cèntul V de Bearn

Hom l’ha considerada filla del comte Hug IV d’Empúries El 1250 havia rebut del rei el castell d’Eramprunyà, i dos anys després li fou atorgat contracte de concubinatge i el castell i la vila de Terrassa Permutà aquestes propietats amb el rei pel castell i la vila de Gurb 1274, alhora que li era confirmada la consigna sobre el castell de Terrassa que havia fet a favor del seu fill Arnau de Cabrera i de la muller d’aquest, Sibilla de Saga, darrera amistançada de Jaume I