Resultats de la cerca

Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic

Havent-se enemistat amb la seva madrastra Almodis, probablement perquè aquesta el perjudicava en benefici dels seus fills propis, romangué allunyat dels comtes des del 1068, fins que el 1071 assassinà Almodis en circumstàncies que hom ignora En un moment posterior al 22 d’abril del 1073 fou condemnat pel collegi cardenalici a una dura penitència per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí sense fills a Espanya terra de sarraïns sota penitència

Fou tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós Litigà amb la madrastra, Violant de Luna, la qual reclamava el lloc de Ceret per drets dotals 1430-33 I amb Constança de Perellós, vídua de Perapertusa, per uns drets sobre Millars 1432 heretà el lloc de Llers el seu fill Francesc, no acceptat pels súbdits, que només reconeixien Lluís com a senyor Fou lloctinent del seu germà Ramon, governador del Rosselló 1433-37 La segona muller fou Simoneta de Poitiers, la qual adquirí de Joana de Perellós, comtessa de Tonnerre, els llocs de Glorianes i Rigardà

Casat amb Cecília de Comenge 1335, en morir 1336 el seu sogre, el comte Bernat VIII de Comenge, reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller a la successió d’aquest combat Per intrigues de la seva madrastra, la reina Elionor, fou segregat del seu comtat el marquesat de Camarasa, que fou atribuït al seu germà consanguini Ferran Fou addicte al seu germà Pere III de Catalunya-Aragó, fins que aquest instituí com a successora la seva filla Constança 1347 llavors fou desposseït durant uns quants mesos del càrrec de procurador general i esdevingué el cap de la Unió aragonesa A…

Fill d’Alfons V, el qual succeí sota el govern de la seva madrastra Urraca Quan Sanç de Navarra ocupà el comtat de Castella 1029 s’apoderà també de les comarques lleoneses entre el Cea i el Pisuerga, però arribà a un acord amb Beremund III mitjançant el matrimoni de la germana d’aquest, Sança, amb Ferran, fill del navarrès Sanç, però, inicià una nova ofensiva i s’emparà d’Astorga, Zamora i la ciutat de Lleó 1034 Tanmateix, Beremund III recuperà la capital 1035, i Sanç hagué de retirar-se més enllà del Cea Ferran I de Castella prosseguí el litigi per les comarques entre el Cea i…

Cinquena filla del rei Jaume II i de Blanca de Nàpols, que morí en infantar-la Educada per Violant d’Ayerbe, visqué de petita al palau reial de València, i després habità, en companyia de la madrastra Maria de Xipre, al castell de Tortosa, i més tard a Barcelona El seu pare projectà el seu matrimoni amb el rei Carles IV de França, amb el príncep de Galles Eduard hereu d’Eduard II i amb el rei Alfons XI de Castella i Lleó El seu germà Alfons III la casà el 1327 amb Felip de Tàrent, dèspota d’Epir fill del príncep Felip II d’Acaia i emperador titular de Constantinoble i de la…

Maltractada per la seva madrastra i les seves germanes, viu confinada a la cuina i fa els treballs de la casa Gràcies a l’ajuda d’una fada pot assistir al ball del fill del rei, amb qui es casarà després que aquest l’hagi poguda localitzar gràcies a una sabata de cristall que havia perdut en fugir del ball Fou publicat per ChPerrault a Contes de ma mère l’Oye 1697 i a Kinder und Hausmärchen dels germans Grimm La versió de Perrault fou traduïda al català per Lluís Via i illustrada per Apelles Mestres 1909 Carles Riba traduí la dels Grimm en Contes d’infants i de la llar 1919, 1921…

Fill de Leovigild i de la primera muller d’aquest, probablement Teodòsia germana de Leandre i Isidor de Sevilla Amb el seu germà Ermenegild fou associat pel seu pare al tron 573, amb la missió de governar les regions del nord enfront dels francs, collaboració que fou més estreta a la mort d' Ermenegild 585 Combaté contra els francs a la Septimània ~585-586 i recuperà Carcassona A la mort de Leovigild accedí al tron El 587 es convertí al catolicisme i el seu exemple fou seguit per gairebé tot l’episcopat arià i gran part del poble visigot Això fou proclamat solemnement en el concili III de…

Fill de Tuthmosis II, estigué sota el domini de la seva tia i madrastra Hatšepsut del 1504 al 1482 A partir de la desaparició d’aquesta, però, demostrà ésser un dels sobirans més capaços d’Egipte No sols fou un bon administrador, sinó que, a més, la seva política exterior tingué una gran brillantor, i el país arribà al punt culminant del seu poder Seguint la política expansionista de Tuthmosis I, conquerí nous territoris a Síria-Palestina, i refermà el control sobre les possessions que Egipte ja hi tenia en el decurs de disset campanyes, quatre de les quals són molt importants en…

Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon Berenguer I…