Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
‘Ubayd Allāh al Mahdī
Història
Fundador de la dinastia fatimita.
Essent propagandista del moviment xiïta ismaïlita i foragitat pels califes abbàssides de Síria, es refugià a l’Àfrica del nord, on aconseguí de reunir un grup d’adeptes Posà fi al domini dels aglàbida i fou reconegut com a califa a Kairouan 909 El 920 traslladà la capital a El-Mahdia, fundació seva, i inicià un seguit de campanyes expansives pel nord d’Àfrica, frenades, però, al Magrib occidental gràcies a la intervenció d' ‘Abd al-Raḥmān III de Còrdova El succeí el seu fill Abū-al-Qasim
al-Wadih
Història
Militar
Oficial eslau client dels amírides.
Havent estat governador de la Marca Superior, comandà l’exèrcit andalusí enviat per Almansor contra el rebel berber Zīrī ibn ‘Atiyya victòria de Madiq al-Hayya, 998 i fou nomenat governador del Magreb, càrrec que tornà a ocupar el 999, després d’una curta estada a la península Ibèrica El 1003 participà en les ràtzies amírides a la frontera superior A la mort d’'Abd al-Raḥmān Sançol 1009 donà suport a les aspiracions de Muḥammad al-Mahdī d’ocupar el califat, enfront de Sulaymān al-Musta'īn Després d’ésser derrotat prop d’Alcalá de Henares 1009, contribuí a la victòria d’Aqabat el Baqar 1110…
Muḥammad Atmad ibn ‘Abd Allāh
Història
Fundador del moviment mahdista del Sudan.
El 1881 es proclamà mahdī , i lluità contra la dominació angloegípcia del Sudan presa de Khartum, el 1884, defensada pel general Gordon A la seva mort, continuà la lluita ' Abd Allāh ibn Muḥammad al-Ta'ā'išī
Adalbert
Història
Fill del vescomte Guitard de Barcelona.
Morí a l’expedició a Còrdova, organitzada per Ramon Borrell per tal d’ajudar al-Mahdī Deixà al monestir de Sant Cugat uns grans alous entre el Foix i el Gaià, llegat que originà una llarga lluita entre la seva família i la dels Sant Martí aquesta lluita provocà més tard un veritable moviment de secessió que esclatà en el regnat de Ramon Berenguer I
fatimita

Expansió del califat fatimita
© Fototeca.cat
Història
Membre de la dinastia àrab de califes que governà a l’Àfrica del nord (909-973) i a Egipte (973-1171).
El seu origen es remunta a un moviment xiïta, els adeptes del qual esperaven la vinguda d’un mahdī , renovador de l’islam Aquest, ‘Ubayd Allāh, pretès descendent de Fāṭima d’on derivà el nom adoptat pels seus successors i antic propagandista ismaïlita foragitat segurament de Síria pels abbàssides, aconseguí de fer-se nomenar amīr al-mu'minīn Els primers califes fatimites, enfrontats repetidament amb l’oposició sunnita i kharigita dels estats veïns, residiren a Ifrīqīya, amb capital, des del 920, a Mahdia, ciutat fundada per ‘Ubayd Allāh, fins que es traslladaren a Egipte 973, conquerit,…
Eduard Schnitzer
Geografia
Història
Explorador alemany, conegut pel pseudònim d’Emín Paixà.
Metge, el 1865 entrà al servei de l’exèrcit turc i el 1875 de l’egipci Nomenat 1878 governador de la província sudanesa d’Equatòria pel general britànic Gordon, el 1885 en fugí arran de la revolució sudanesa de Muḥammad Aḥmad mahdī Recollit per Stanley, que el portà al Caire 1888, passà al servei d’Alemanya, que l’envià a Tanganyika Fou assassinat pels mercaders àrabs d’esclaus, els quals havia perseguit
Zawī ibn Zīrī
Història
Capitost berber.
En les lluites entre les diverses confederacions tribals sanhages, travessà l’estret de Gibraltar i formà un exèrcit mercenari al servei d’Almansor Durant les rivalitats entre àrabs i berbers per a ocupar el califat de Còrdova, féu costat a Sulaymān al-Musta'īn victòria prop d’Alcolea sobre Muḥammad al-Mahdī, 1009 Després de la derrota d’Aqabat el Baqar 1010, en tornar a pujar al poder Sulaymān rebé com a recompensa el territori de Granada, on, en esfondrar-se definitivament el califat, es declarà independent i encapçalà la dinastia zírida El 1019 deixà Granada a Ḥabbūs ibn Maksān i tornà a…
sadita
Història
Membre de la dinastia xerifiana que regnà al Marroc del 1542 al 1660.
Fundada pel xeic Muḥammad al-Mahdī, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d’origen berber presa del S marroquí als wattàssides, 1523, i ocupació definitiva de Fes el 1544 Per a fer front a l’expansió otomana des d’Algèria comptà amb l’aliança de la corona de Castella En ésser assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic 1557, les lluites dinàstiques entre el mawlāy Muḥammad i el seu oncle ‘Abd al-Malik provocaren la intervenció portuguesa i després de la batalla d'Alcazarquivir 1578, on moriren el mawlāy Muḥammad i Sebastià de Portugal, fou proclamat soldà el fill d’'Abd…
‘Abd Allāh ibn Muḥammad al-Ta‘ā’išī
Història
Califa del Sudan des del 1885, successor del mahdī Muḥammad Aḥmad ibn ‘Abd Allāh.
Emparat a la regió de Khartum, fixà la seva residència a Ondurmān Vençut pels britànics i els sudanesos revoltats contra seu, morí en combat un any després