Resultats de la cerca

Des de la seva aparició publica números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna La revista també ha promogut colloquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment

Professor, a París, de filologia hebraica i d’història de l’antic Orient, fou un dels primers del món a transcriure i comentar els manuscrits de la mar Morta Entre les seves obres destaquen Aperçus préliminaires sur les manuscrits de la mer Morte 1953, Livre des hymnes découverts près de la mer Morte 1957, Écrits esséniens découverts près de la mer Morte 1959

Fou professor a Berkeley Califòrnia i vicepresident de la Hispanic Society of America els manuscrits de la qual catalogà el 1965 i membre de l’Academia Española 1968 Es dedicà a l’estudi de la poesia del s XVI i a la recerca i catalogació de plecs solts poètics i manuscrits de la citada època Entre els seus nombrosos estudis cal remarcar Las fuentes del Romancero General 12 vols, 1957, La Silva de Romances de Barcelona, 1561 1969, Diccionario bibliográfico de pliegos sueltos poéticos siglo XVI 1970 i Manual bibliográfico de Cancioneros y Romanceros siglo XVI 1973

Sacerdot 1907, ensenyà llengües orientals a l’Apollinare de Roma 1908-13 i fou conservador dels manuscrits orientals de la Biblioteca Vaticana 1908, de la qual fou nomenat prefecte 1930 Cardenal 1936 i bisbe d’Òstia 1937, fou secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals 1936-59 i bibliotecari i arxiver de l’Església Romana 1959-71 Fou també degà del collegi cardenalici des del 1951 A Montserrat, el 1952 donà la benedicció abacial al PAnselm Albareda, que l’havia succeït com a prefecte de la Biblioteca Vaticana, i el 1959 consagrà el nou altar major, acte que, no…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca…

Regidor perpetu de Barcelona, el 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que dirigí, i en tres ocasions hi llegí composicions catalanes Catalogà els manuscrits del monestir de Sant Jeroni de la Murtra

Formà una de les biblioteques més importants de l’època de manuscrits lullians Escriví diverses obres sobre el sistema filosòfic lullià, entre les quals Traité des fondements de la science générale et universelle 1651 i Traité de la raison 1668

Malgrat haver participat des de Bretanya en la Lliga del Bé Públic, Lluís XI el nomenà conseller seu i governador del Rosselló 1469 durant l’ocupació francesa, on seguí una política favorable als partidaris de la generalitat Posseïa una collecció de manuscrits important

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels s XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Féu també treballs sobre numismàtica

Catedràtic a les universitats d’Alger 1927 i de la Sorbona 1945, és autor d’una Histoire de l’Espagne musulmane 1944, que arriba fins el 1031, i d’importants articles sobre la història andalusina posterior Revisà el catàleg de manuscrits àrabs d’El Escorial i el continuà