Resultats de la cerca

El fet d’ésser marcat era una prova de la reincidència del reu en el cas d’ésser sotmès a judici per una malifeta posterior, i portava aparionada l’aplicació de penalitats més greus moltes vegades, la capital Als Països Catalans, la marcada dels condemnats s’extingí a la darreria del s XVIII

La seva actuació restà marcada pel fet d’haver redactat el manifest Representación del Cabildo de Santa Fe a la Junta Central de España 1809, d’orientació autonomista Participà en la Junta Suprema 1810-11 i esdevingué president de les Provincias Unidas 1811-16, que prengueren forma republicana des del 1813 Ajudà Bolívar en la campanya veneçolana El seu pensament polític era federalista, raó per la qual s’enfrontà amb Nariño Durant la contraofensiva espanyola encapçalada per Morillo fou perseguit, capturat i executat

Tota ella és marcada per les lluites iconoclastes iconoclàstia, iniciades arran d’un edicte del primer sobirà, Lleó III 725, contra el culte de les imatges i continuades pel seu fill i successor Constantí V Després que l’emperadriu Irene, regent en nom del seu fill Constantí VI, hagués restablert el culte de les imatges amb el concili II de Nicea 787, el darrer sobirà isàuric, Lleó V l’Armeni, inicià 813 un nou període iconoclasta, el qual no es clogué, amb una nova victòria ortodoxa, fins el 843, després ja de la seva mort Durant aquest període es perderen bona part de les…

Fill d’ ex-cautivo , la seva carrera política estigué marcada per la militància falangista S’inicià en el Frente de Juventudes 1939, i el 1944 passà a la FET-JONS, on fou el delegat local de l’Organización Juvenil Española a Berga 1944-47, membre de la Guardia de Franco, delegat comarcal de l’Organización Sindical Española 1952 i cap local del Movimiento 1953 Com molts falangistes que havien fet carrera dins el partit, s’integrà al consistori de la seva localitat regidor pel terç corporatiu 1952, tinent d’alcalde 1955 i batlle 1958-79, on mostrà una gran capacitat integradora de…

Diputat a corts 1884 pel partit conservador, l’any 1898 passà al senat com a representant de Lleida Fou alcalde de Madrid 1900, ministre de finances 1901, d’instrucció pública 1902, d’agricultura 1903 i d’estat 1907 El 1919 formà un govern de coalició entre liberals, monàrquics i conservadors, el qual s’adherí a la Societat de Nacions, creà el Tercio de Extranjeros i secundà el bloqueig que els aliats decretaren contra la Unió Soviètica, malgrat les protestes dels republicans i dels socialistes Dimití el 1920, desbordat pels fets esdevinguts arran d’una vaga de ferroviaris i minaires…

En ésser assassinat el rei 1610, fou nomenada regent del seu fill Lluís XIII pel parlament Portà a terme una política gairebé en tot contrària a la d’Enric IV, marcada, pel que fa a les relacions exteriors, per l’acostament a la corona hispànica i, quant al govern interior, per la influència del partit devot, en el qual el papa i els espanyols eren ben representats Aviat fou palesa la seva debilitat hagué de cedir davant els protestants 1612 i les ambicions polítiques del partit nobiliari 1614, el qual aconseguí que perdés la confiança del seu mateix fill, en esdevenir rei 1617…

Militant de la Section Française de l’Internationale Ouvrière SFIO, antecedent del Parti Socialiste des del 1949 i secretari general dels estudiants socialistes 1955-56, el 1958 es graduà per l’École Nationale d’Administration, i inicià una carrera com a alt funcionari El mateix any abandonà la SFIO i el 1960 fou cofundador del Parti Socialiste Unifié PSU Sota el pseudònim de Georges Servet, en fou secretari general en 1967-73 i, arran dels fets de Maig del 1968, protagonitzà una etapa marcada per l’esquerranisme que reportà escassos resultats al seu partit, malgrat aconseguir l…

De família modesta, de molt petit quedà orfe de pare, i, alhora que començava a collaborar a la premsa El Barcelonés  i Los Rehiletes , treballà de joier i de dependent de comerç fins el 1851, en què anà a Madrid, on collaborà en diferents publicacions, fundà el periòdic satíric El Tío Crispín  1851 i el Diario Madrileño  1854 Addicte al Partit Democràtic, prengué part activa en la revolució del 1854 Relacionat, però, amb el carbonarisme, el 1855 fou empresonat dos anys al Saladero —d’on sortiria greument malalt— per l’article “Quisicosas del rey y la reina” publicat a El Tío Crispín…

Vida i obra Canonge de la catedral de Tortosa i després de València, la seva vida intellectual estigué marcada per la influència del seu germà Gregori , amb qui treballà en el camp de l’erudició i de la història Estudià les primeres lletres a València i ingressà a la universitat, on tingué com a mestres a JJ Lorga –en l’assignatura de llatí– i JB Berní –en la de filosofia antitomista– Abandonà els estudis el 1733 per acompanyar el seu germà Gregori a la cort, ja que acabava de ser nomenat bibliotecari reial A Madrid, estudià francès i començà a llegir llibres d’història amb anotacions L’…

Fou adoptat pel seu oncle Gai Juli Cèsar com a fill l’any 44 aC i prengué el nom d’Octavi A la mort de Cèsar organitzà, amb Marc Antoni i Lèpid , el redreçament del partit cesarià Obtingué l’ajut del senat, mogut per Ciceró, que s’oposava a Antoni L’any 43 aC constituí el segon triumvirat amb Marc Antoni i Lèpid, la primera acció del qual fou d’eliminar l’oposició anticesariana per mitjà de proscripcions i de presentar batalla a Cassi i Brut, que foren vençuts i morts a Filipos el 42 aC Assolida la pau, els triumvirs es repartiren el territori romà, i Octavi rebé les províncies de Sicília i d…