Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
turdetà | turdetana
Història
Individu d’un poble preromà de la península Ibèrica, descendent dels tartessis, que poblà la Turdetània.
Mariners i comerciants hi desenvoluparen una civilització urbana d’alt nivell cultural Foren un dels pobles més romanitzats de la Península
velari
Història
Gran vela, de lli, amb franges de colors, que hom estenia sobre els teatres o amfiteatres romans per tal de protegir els espectadors del sol i de la pluja; era fixat en arbres de nau clavats entorn del coronament de l’edifici.
Al Colosseu era manejat per mariners Segons Plini, fou introduït per QCatul 69 aC, i Cèsar en féu servir per a cobrir la Via Sacra, al fòrum
palissada
Construcció i obres públiques
Història
Construcció de tanca espessa amb troncs o taulons.
De vegades era fora murs, per a crear un espai defensiu entorn d’aquests En alguns llocs mariners es feia ús de les palissades per a defensar-se de les escomeses dels pirates turcs i barbarescs, als s XVI i XVII
bandera negra
Història
Bandera hissada per indicar la intenció de lluitar fins a la mort.
Fou empreda, per exemple, per les naus pirates de l’època moderna A Barcelona fou hissada durant el segle del mes de setembre del 1714, i també fou portada pels ‘mariners’ que cremaren la fàbrica Bonaplata en la revolta de l’any 1835 Posteriorment esdevingué la bandera del moviment anarquista, i ha presidit revoltes més o menys inspirades en aquesta ideologia
Gustav Noske
Història
Polític alemany.
Fill d’obrers, fou diputat socialista al Reichstag el 1906 i esdevingué l’especialista del seu partit en qüestions militars Com a cap de les forces armades i d’acord amb la Reichswehr, reprimí la insurrecció dels mariners de Kiel 1918 i la revolta espartaquista de Berlín 1920 Censurat i criticat, hagué de dimitir Posteriorment, fou governador de Hannover 1920-33 i participà en l’intent d’enderrocar Hitler el 1944
lígur
Història
Individu d’un antic poble de la costa mediterrània establert a la part sud-oriental de la Gàl·lia Cisalpina, entre les actuals ciutats de Marsella i La Spezia.
Poble ensems de muntanyencs i mariners, establí colònies a la península Ibèrica i a Còrsega Els lígurs foren sotmesos pels romans, després de llargues guerres, que començaren el 237 aC i no acabaren fins a l’època d’August 14 aC El 336 dC la part meridional de llur territori fou incorporada a la província romana dels Alpes Cottiae , i la part septentrional, unida a l’Emília, formà la província de Ligúria, la capital de la qual fou Mediolanum Milà
Pot’omkin
Història
Nom del vaixell de l’armada imperial russa, de la flota de la mar Negra, on esclatà, el 1905, un motí, a causa de la mala alimentació.
Els mariners, dirigits per Matjusěnko i després d’haver mort alguns oficials, arribaren al port d’Odessa nit del 27 al 28 de juny de 1905, on es trobaren els obrers en vaga Aquests proposaren a la tripulació que s’apoderés de Sebastopol Els amotinats no aconseguiren que se'ls unís tota la flota de la mar Negra i acabaren per rendir-se a les autoritats romaneses 8 de juliol Aquest episodi fou el tema del film d’Eisenstein Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Pot'omkin’, 1925
Attilio Bandiera
Història
Patriota liberal italià.
Ensems amb el seu germà Emilio 1819-44, oficials ambdós de la marina austríaca, el 1840 fundaren una societat secreta, l’Esperia, que aviat entrà en contacte amb la Giovane Italia de Mazzini Descobert llur proselitisme entre els mariners italians enrolats a l’armada austríaca i llur intent d’apoderar-se d’una fragata, desertaren i des de Corfú passaren a Itàlia amb divuit companys per tal d’encoratjar la revolta que havia esclatat a Calàbria Foren empresonats i afusellats amb vuit dels companys, fet que commogué tots els medis liberals d’Europa
Cària
Història
Antiga regió del sud-oest de l’Àsia Menor, a la costa de la mar Egea, limitada al nord pel riu Meandre, entre Jònia i Lídia, a l’oest, i Lícia i Frígia, a l’est.
Abans de la seva colonització pels grecs, fou habitada per un poble la llengua del qual és anomenada cari foren famosos com a mariners i mercenaris Les ciutats principals foren Milasa Milâs , a l’interior, i Halicarnàs i Cnidos a la costa Al segle VI aC Cària passà sota el poder de Lídia, i després del de Pèrsia Les comunitats independents de la costa formaren part de la confederació de Delos Al segle IV aC la satrapia de Cària, governada per una dinastia autòctona, establí la capital a Halicarnàs, on Artemísia erigí el famós Mausoleu, i el país fou fortament hellenitzat Després de la…
bocanòlit
Història
Tribut pagat pels mariners del gremi de Sant Elm de Tortosa durant l’edat moderna.