Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1899, fou vicepresident de Lo Rat-Penat i membre 1913 i degà 1941-43 del Centre de Cultura Valenciana Participà activament en els congressos de la corona d’Aragó Escriví Martín Juan de Galba, coautor de Tirant lo Blanch 1916, Algo de bibliografía valenciano-vicentista 1920, El derecho consuetudinario en Altea 1927 i nombrosos treballs sobre història, arqueologia i temes cervantistes Publicà tres volums de Folklore valencià Coses de la meua terra 1912, 1920, 1947, dels quals hom ha fet una selecció a Coses típiques de la Marina 1970

El 1932 fundà el grup de Joventuts Llibertàries Cultura Rebelde , a Barcelona, i fou un dels organitzadors de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, membre del comitè regional i, en algunes ocasions, secretari Durant la guerra civil s’oposà a l’entesa amb les JSU, però, en canvi, afavorí la formació del Front Revolucionari de les Joventuts amb la Joventut Comunista Ibèrica febrer del 1937 Fou assassinat durant els fets de Maig del 1937 Era membre de la FAI, militant del grup A, juntament amb Toryho, Mestre i d’altres

Format a l’Escuela de Estado Mayor, hi fou catedràtic Lluità a la guerra d’Àfrica, on es distingí Ascendit a tinent coronel, formà part de l’expedició que anà a Mèxic 1861-62, a les ordres del general Prim Posteriorment anà a Cuba 1869, on fou ascendit a general de brigada El 1872 tornà a la península Ibèrica, i lluità a Catalunya contra els carlins en collaboració amb Cabrinetty, féu alçar el setge de Berga L’any següent fou enviat a València a reprimir l’alçament cantonalista bombardejà la ciutat i l’ocupà 8 d’agost, en qualitat de capità general Operà contra els cantonalistes de Múrcia i…

Fou diputat 1854-56, i ministre de foment 1855-56 Presidí la comissió encarregada de l’elaboració de la Constitució del 1876, que havia de regir la vida política de la Restauració, i fou posteriorment ministre de justícia com a tal intervingué en la redacció del codi civil 1888

En un principi partidari de Lerroux, signà el manifest del Comitè Republicà i fou ministre de comunicacions en el govern provisional Cap de la minoria radical en el Congrés i ministre de governació 1933, es féu càrrec de la presidència del govern amb l’encàrrec de portar a terme les eleccions del novembre d’aquell mateix any Trencà amb Lerroux i fundà el partit d’Unión Republicana, amb el qual participà en les eleccions del febrer del 1936 Es féu càrrec, interinament, de la presidència de la República 1936 El 1945 esdevingué president de la República a l’exili L’any 1983 foren publicades les…

De l’arma d’infanteria, ascendí a general després de lluitar al Marroc Governador militar de Barcelona a partir del 1917, assolí una gran notorietat quan passà al govern civil 1920-22 Dictà la deportació dels principals dirigents sindicalistes a Maó 1920, i, juntament amb el cap de policia Arlegui, afavorí l’acció de bandes de pistolers i dels sindicats lliures contra la CNT Primo de Rivera el nomenà, successivament, director general de seguretat i ministre de la governació Exiliat a França el 1931, no tornà a Espanya fins pel juliol del 1936 per a unir-se a l’aixecament militar El 1938 ocupà…

La seva formació política a FET-JONS  li serví per a fer carrera professional dins els màxims organismes del partit i l’administració pública durant el franquisme Fou director general de patrimoni de l’estat 1962-65, assessor jurídic de FET-JONS 1964-67, conseller nacional 1967-72, delegat nacional d’associacions 1968-69 i ministre de Planificació del Desenvolupament 1973-74 i d’Educació 1974-75 La seva condició jurídica l’habilità per a intervenir dins el Consejo Nacional del Movimiento en la comissió encarregada de la ponència d’actualització política que culminà amb l’aprovació de la Ley…

De jove milità al partit liberal conservador, i després seguí la línia de Dato Fou regidor de Barcelona 1897, alcalde accidental 1899-1900 i alcalde de reial ordre 1915 El 1917 dimití, en senyal d’adhesió a l’Assemblea de Parlamentaris Ingressà a la Lliga Regionalista 1918, fou fet regidor i elegit alcalde el 1919 i el 1920 El 1921 sofrí un greu atemptat Diputat a corts per Barcelona 1923, tornà a l’ajuntament el 1930, i fou delegat del treball a Catalunya fins a la República Fou elegit diputat per la Lliga 1932 Després dels fets del 6 d’octubre de 1934 no aconseguí, malgrat els seus esforços…

Director del setmanari, i el 1931 diari, Tarragona Federal Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona 1932 El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista i a Pont Blau

Es retirà de la carrera militar el 1854 per tal de dedicar-se al periodisme i a la política Milità a la Unió Liberal i fundà els periòdics “El Correo” i “La Península” Diputat per Oriola 1858, es mostrà contrari a la política d’Isabel II i s’hagué d’exiliar el 1866 Retornà després de la revolució del 1868 i fou sotssecretari de finances Publicà Hacienda de la nación 1872