Resultats de la cerca

Segons Ramon Muntaner el regne de Múrcia, recentment conquerit per Jaume I 1265-66 en benefici de Castella, li era destinat i, en cas de morir sense descendència, havia de revertir a la corona catalanoaragonesa Segons Juan Manuel, fill d’un segon matrimoni de l’infant Manuel, morí emmetzinada per la seva germana Violant, muller d’Alfons X de Castella, acusació que sembla poc versemblant

Filla de Roger Bernat II , comte de Foix, i d’Ermengarda de Narbona El 1256 es casà amb Àlvar d’Urgell , que havia allegat la invalidesa d’un matrimoni anterior amb Constança de Montcada Malgrat una primera sentència desfavorable, el nou matrimoni fou declarat vàlid Jaume I feu envair el comtat d’Urgell, i el matrimoni s’hagué de refugiar a Foix 1267

Filla d’Isabel I de Jerusalem i de Conrad de Montferrat Succeí la seva mare en el regne titular de Jerusalem installat a Acre El 1206 fou pactat el seu matrimoni amb Pere I de Catalunya-Aragó, si aquest efectuava una expedició a Terra Santa abans de Tots Sants del 1207 i obtenia la dissolució del seu matrimoni amb Maria de Montpeller El papa Innocenci III no s’avingué a anullar aquest matrimoni El 1210 Maria I es casà amb Joan de Brienne

Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges

Filla de Thomas Boleyn i dama d’honor de la primera muller d’Enric VIII, Caterina d’Aragó El seu matrimoni fou un element d’ordre personal que intervingué en les tensions i la ruptura d’Enric VIII amb l’església de Roma Enric VIII, cap de l’església anglesa des del 1531, obtingué, dos anys després, de l’arquebisbe de Canterbury Thomas Cranmer , l’anullació del seu primer matrimoni i feu públic el seu casament amb Anna La Santa Seu declarà vàlid el primer matrimoni i excomunicà el rei anglès 1534 Anna Bolena, mare de la futura reina d’Anglaterra Elisabet…

Filla de Joan, duc de Clèves, cap protestant alemany, i quarta muller d’ Enric VIII El seu matrimoni amb el rei d’Anglaterra 1540 fou negociat per Thomas Cromwell , vicari general de l’Església anglicana, per motius polítics però, pocs mesos després, Enric VIII feu anullar aquest matrimoni

Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria El seu germà Felip IV pactà el seu matrimoni amb l’arxiduc Ferran, rei d’Hongria i de Bohèmia i més tard emperador Ferran III es casà amb ell per poders el 1629 i en persona, a Viena, el 1631 Anteriorment, a causa de la diferència de religió, no reeixí un projecte de matrimoni amb Carles I d’Anglaterra

Pel primer tractat de Blois 22 de setembre de 1504, Lluís XII de França i l’arxiduc Maximilià d’Àustria acordaven el matrimoni del futur emperador Carles V amb Clàudia, filla de Lluís XII, i es comprometien a no negociar per separat cap arranjament sobre Nàpols amb Ferran II de Catalunya-Aragó El tractat restà sense efecte Pel segon tractat de Blois 12 d’octubre de 1505, Lluís XII de França i Ferran II de Catalunya-Aragó acordaven el matrimoni de Ferran II amb Germana de Foix, neboda de Lluís XII Aquest cedia a la futura muller i als fills d’aquell matrimoni…

Filla i hereva d’Arnau de Caboet mort el 1170, el qual la deixà sota la protecció del bisbe d’Urgell Aquest li concertà matrimoni amb Bertran de Tarascó, i la dotà 1180 amb les tres valls, de les quals es reservà la sobirania Vídua, es tornà a casar amb Arnau, vescomte de Castellbò mort Bernat, fill del seu primer matrimoni, cedí al vescomte els drets sobre les valls d’Andorra, Caboet i Sant Joan 1199

Filla de Pere I, duc de Borbó, i muller de Pere I de Castella 1353 El rei se separà de Blanca el 1354, quan Juan Alfonso de Alburquerque, negociador del matrimoni, perdé el seu predomini polític, i els bisbes d’Àvila i Salamanca anullaren el matrimoni Retinguda en presó, restà implicada en les lluites contra el rei l’única intervenció estrangera a favor seu fou la del papa Innocenci VI Refugiada a Toledo, la ciutat es declarà a favor d’ella 1354 Pere I aconseguí d’entrar a Toledo 1355 i tornà a mantenir-la a la presó fins a la mort, probablement ordenada pel rei