Resultats de la cerca

Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de…

El govern de Felip IV atribuí aquesta derrota a desídia i mala voluntat dels catalans i els exigí tota mena de sacrificis per a reconquerir la plaça, fet que enverinà les relacions, ja prou tenses, entre la cort madrilenya i les institucions del Principat El rei eximí els funcionaris castellans de respectar les constitucions catalanes que havien jurat, si això afavoria el proveïment de l’exèrcit Els mals tractes soferts pels catalans provocaren abundoses desercions d’oficials i soldats tant catalans com castellans, i la prostració econòmica del país, agreujada per les requises de queviures,…

Castlà de Montclar Fill i hereu de Pere de Tamarit i de Salbà cavaller que havia estat conseller en cap de la generalitat, els anys 1590-91 i 1592-93, i políticament malvist, fet que l’havia arruïnat, fou membre del Consell de Cent i, més tard 1638-41, membre del braç militar de la generalitat actuà conjuntament amb Pau Claris i altres diputats contra els propòsits de la cort de Madrid i els projectes del comte duc d’Olivares com la Unión de Armas i protestà sorollosament contra les malvestats comeses per les tropes castellanes, especialment el saqueig de Palafrugell 1639 Sembla que el…

Es caracteritzà per una forta repressió antiliberal, que només la presència de les tropes fanceses pallià en part Tot i això, el partit apostòlic considerà el rei massa indulgent perquè no havia restablert la inquisició, i es rebellà, mentre els liberals intentaven alguns cops de mà com Torrijos, el 1831 Del quart matrimoni de Ferran VII —sense fills fins aleshores— amb Maria Cristina de Nàpols nasqué la princesa Isabel 1830, declarada successora, i els apostòlics, partidaris del germà del rei, Carles Maria Isidre, prepararen l’assalt al poder per a quan morís Ferran VII Això convencé Maria…

Vida i obra Membre de l’orde dels frares predicadors, desenvolupà la seva activitat a la Corona d’Aragó durant el regnat de Jaume II És autor de la versió llatina de la crònica de Jaume I, encarregada per Jaume II, a qui la lliurà, a València, el 1314, en un manuscrit en pergamí, historiat i caplletrat d’or És per això que la crònica de Jaume el Conqueridor ens ha pervingut en dos textos fonamentals, un de català, anomenat Llibre dels feits i un de llatí, signat pel dominicà Pere Marsili i dit Liber gestorum o també Liber gestarum , que és conservat en quatre manuscrits a la Biblioteca…

Vida i obra Clergue, mestre en teologia i en arts, el 1435 fou nomenat capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó Alfons el Magnànim Residí a Nàpols del 1453 al 1466 Se li atribueix la confecció del text que és conegut amb el títol de Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , d’ençà que el 1932 Sanchis i Sivera l’identifiqués com l’autor d’aquell manuscrit que fins llavors es considerava d’autor anònim en les bibliografies valencianes del segle XVIII després de l’edició de Sanchis i Guarner també hi ha hagut la de VJ Escartí el 1988 i la de MD Cabanes i Pecourt el 1991 Miralles, pel que explica…

L’any 1958 Jesús Ernest Martínez i Ferrando publicà la primera part d’un índex cronològic de la collecció Frederic Udina en publicà la segona part l’any 1973, i també inicià una segona etapa de la collecció, a partir de l’any 1971 fins al 1982 En conjunt són 41 volums per a la primera etapa i nou volums per a la segona, comprenent-hi l’índex Pròsper de Bofarull se situà dins el corrent historiogràfic del criticisme, el qual es recolzava bàsicament en els documents originals i les narracions de primera mà dels fets històrics, que entenia com a fonament de « la verdad i la imparcialidad les…