Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Leònides de Tàrent
Diplomàtica i altres branques
Història
Epigramista grec.
Emigrat d’Itàlia, errà per l’Orient hellenitzat i Egipte Hom en conserva un centenar d’epigrames votius o sepulcrals a l' Antologia Palatina , que palesen una experiència molt humana de la misèria
Giovanni Cornaro
Història
Dux de Venècia (1709-22).
Havia estat ambaixador de la república veneciana a la cort de Carles II de Castella, des d’on trameté al seu govern unes Relazioni publicades el 1868, en les quals explica l’extrema misèria de la península Ibèrica i els repetits atacs francesos a Catalunya
José Mesa
Història
Política
Polític andalús.
Tipògraf i posteriorment periodista, fou un dels primers membres a l’Estat espanyol de la Primera Internacional Com a director de “La Emancipación” el 1872 publicà per primera vegada a l’Estat espanyol el Manifest del Partit Comunista Abandonà el bakuninisme i, amb Pablo Iglesias i els germans Mora, fundà la Nueva Federación Madrileña Exiliat a Londres 1874, es relacionà amb Engels i Marx, del qual traduí al castellà 1891 Das Elend der Philosophie ‘Misèria de la filosofia’, 1847 Fou amic de Lafargue i de Jules Guesde
Josep Albert Navarro-Mas i Marquet
Història
Agrarista.
Terratinent a Sants, ciutadà honrat de Barcelona, senyor de Tudela i Queràs, a la Segarra, i, potser, baró de Granera Es doctorà en dret i fou advocat de l’audiència de Catalunya Ocupà càrrecs polítics durant l’organització de la resistència de Catalunya contra la invasió francesa al final de la Guerra Gran Defensà l’agricultura com a base de la felicitat pública Era partidari d’una especialització total el Principat havia de dedicar-se al conreu de la vinya, a la ramaderia —el nord— i al conreu de les patates, que permetria de comprar amb avantatge bestiar i blat, cosa que el separava de…
Mohandas Karamchand Gandhi

Mohandas Karamchand Gandhi
© Fundació Nobel
Filosofia
Història
Polític i pensador indi, capdavanter del moviment a favor de la independència de l’Índia.
És conegut amb el títol honorífic de mahatma Estudià dret a Oxford 1888-91 i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Natal, on inicià un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta satyagraha Establí diferents granges cooperatives ashrams i se serví del diari Indian Opinion , fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees Empresonat diverses vegades, tornà al seu país 1914, on, davant la misèria que comportava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes socioeconòmics tradicionals com a enfrontament…
Porfirio Díaz
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Ingressà com a voluntari a l’exèrcit durant la invasió nord-americana del 1846, i després participà en les guerres civils contra el general López de Santa Anna General al cap de poc temps de fer els trenta anys, lluità contra l’emperador Maximilià, i el 1867 prengué la ciutat de Mèxic en nom de Juárez El 1876 enderrocà el president Lerdo de Tejada, que volia ésser reelegit Governà dictatorialment l’estat durant un llarg període 1877-1911 i utilitzà procediments violents per tal d’evitar qualsevol protesta Facilità les inversions de capital estranger, principalment nord-americà, als sectors…
Josep Napoleó Sebastià Sardà i Garriga
Història
Funcionari colonial al servei de França.
De família molt humil, fou contemporani i condeixeble de Francesc Aragó al Collegi Reial de Perpinyà Ascendí en l’escalafó de l’administració de Lluís Felip I de França malgrat les seves conviccions republicanes El 1848 fou nomenat Comissari General a l’illa de la Reunió amb la missió de fer efectiva i supervisar l’abolició de l’esclavitud, que el govern francès havia decretat el 27 d’abril de 1848 Proclamada per Sardà i Garriga el 20 de desembre, en resultà l’emancipació de més de 60 000 esclaus sense incidents violents, fet que ha estat diversament atribuït a una tasca humanitària i…
Soló

Soló (bust esculpit)
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i home polític atenès.
L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…
Jean-Henri Dunant
Història
Filantrop suís.
Nascut en un ambient religiós, de jove s’involucrà en causes humanitàries El 1854 s’incorporà a la Compagnie genevoise des Colonies de Sétif in North Africa and Sicily, i el 1863 publicà l’informe L'Esclavage chez les musulmans et aux États-Unis d’Amérique , producte de les seves observacions Durant la constitució de la seva pròpia empresa de proveïment d’aigües, accidentalment presencià el final de la batalla de Solferino Commogut per la visió dels ferits, publicà Un Souvenir de Solférino 1862, llibre en el qual dissenyà un pla per a garantir la neutralitat del personal sanitari durant les…
Ferrante de Sanseverino
Història
Príncep de Salern, tercer duc de Vilafermosa (1513) i comte de Marsico.
Fill de Robert II de Sanseverino i de Marina d’Aragó i de Sotomayor filla del primer duc de Vilafermosa Alfons d’Aragó Membre de la família napolitana més potent, de tradició angevina i francesa, per la seva educació —els seus mestres foren Juan de Ojeda i Jaume Castellví— s’integrà en la societat galant catalanonapolitana castellanitzant, i es casà amb una catalana, Elisabet de Vilamarí i de Cardona, filla i hereva de Bernat, comte de Capaccio Prengué part en la batalla de Capo d’Orso 1528 i fou fet presoner participà després a l’expedició de Carles V a Tunis i Alger i fou capità general de…