Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Lliga Regionalista
Míting a Tarragona de Francesc Cambó, un dels màxims representants de la Lliga Regionalista
© Fototeca.cat
Història
Partit polític fundat a Barcelona, el 25 d’abril de 1901, per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català, a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions d’aquell any.
La fusió fou secreta fins després de les eleccions, que suposaren un èxit per al nou partit Aquest fou presidit per Bartomeu Robert i Ybarzábal, i en els seus estatuts afirmava el propòsit de lluitar per l’autonomia catalana dins l’Estat espanyol Com a vehicle d’expressió pública tenia el diari La Veu de Catalunya L’èxit assolit a les eleccions del 1901 no es repetí a les del 1903, i el partit feu crisi d’altra banda, la captació de sectors dretans empresa per la Lliga li llevà les simpaties de l’ala liberal, que se n'escindí 1904, la Lliga esdevingué, així, un partit específicament dretà,…
Grigórios Lambrakis
Història
Política
Polític grec.
Diputat del partit d’esquerra democràtica EDA, atacà la política d’introducció de bases nord-americanes a Grècia Assassinat a la sortida d’un míting pacifista probablement amb la complicitat del govern i, fins i tot, de la cort, la seva figura, esdevinguda heroica, agrupà les forces democràtiques d’oposició en un partit, anomenat dels “lambràkides”, presidit pel compositor MTheodorakis, i inspirà el film Z , de Costa-Gavras
Viktor Adler
Història
Política
Polític austríac jueu.
Fou el cap de la socialdemocràcia austríaca i un dels fundadors del socialisme germànic Sobre la base d’un programa moderat, reconcilià les faccions socialistes austríaques en el míting de Hainfeld 1889 El 1890 creà a Viena l’"Arbeiterzeitung”, òrgan central del partit socialdemòcrata, del comitè directiu del qual formava part Tingué un paper important a la Segona Internacional i als cercles pacifistes europeus Elegit diputat al Landtag 1905, dirigí la lluita per l’aplicació del sufragi universal introduït plenament el 1907 Lluità contra l’antisemitisme El 1918 fou nomenat secretari d’estat…
Joan Sallarès i Pla

Joan Sallarès i Pla
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític conservador.
Intervingué activament, com a capdavanter, en les campanyes proteccionistes de l’època Reforma Aranzelària, 1892 míting de Bilbao, 1893 Fou president del Gremi de Fabricants de Sabadell 1885-86 i 1891-92 i un dels fundadors del Banc de Sabadell 1886 El 1897 fou elegit president del Foment del Treball Nacional, de Barcelona, i el 1899 diputat a corts per Barcelona Preocupat per les qüestions socials, publicà La cuestión de las ocho horas 1890, El trabajo de las mujeres y los niños 1893 i Ferrer y Vidal y su tiempo El 1947 el Gremi de Fabricants creà l’ Institut Sallarès i Pla d’Estudis…
vaga de La Canadenca
Història
Conflicte social esdevingut a Barcelona (febrer i març del 1919), originat a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro —filial de la Barcelona Traction Light and Power— el 5 de febrer per causa de l’acomiadament d’obrers; s’hi afegiren els del ram del gas i de l’electricitat (Barcelona restà sense llum).
Fou declarat l’estat de guerra, i més de tres mil obrers foren detinguts Aleshores es declararen també en vaga els obrers de la indústria tèxtil i es transformà en vaga general de Barcelona fou utilitzada la “censura roja” per tal d’impedir que la premsa pogués donar notícies tendencioses que perjudiquessin els vaguistes L’actitud transaccionista de Salvador Seguí en un míting a les Arenes 19 de març féu possible un acord i la tornada victoriosa al treball 20 de març però, el 24 de març, pel fet que els militars, en desacord amb el pacte, no havien alliberat 79 vaguistes, hom declarà vaga…
Salvador Seguí i Rubinat
Salvador Seguí i Rubinat
© Fototeca.cat
Història
Economia
Dirigent obrer.
Establert amb la seva família a Barcelona 1888, fou aprenent de pintor Des de molt jove era conegut amb el motiu el Noi del Sucre Aviat es destacà per la seva inquietud política assistí a mítings obreristes i es veié atret per l’ideari anarquista Una formació autodidàctica li permeté de superar una escolarització deficient i feu evolucionar la seva ideologia cap a posicions més obertes El 1904, arran d’un míting lerrouxista, en voler intervenir-hi s’organitzà un aldarull que provocà una mort detingut, estigué empresonat nou mesos, malgrat la seva innocència Impulsà la creació del moviment de…
Francesc Isgleas

Miting de la CNT a l’Olimpia de Barcelona (21-07-1937). D’esquerra a dreta Isgleas, Liarte, Federica Montseny i Cortes
© Fototeca.cat
Història
Política
Economia
Anarcosindicalista.
Obrer de la indústria tapera, formà part del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya 1920-21 i en diverses ocasions fou secretari de la Federació Comarcal de Girona Collaborà regularment a Acció Social Obrera , de Sant Feliu de Guíxols 1919-27 Membre diverses vegades del comitè regional en 1931-36, durant la Guerra Civil fou conseller de defensa de la Generalitat desembre del 1936 - maig del 1937 Després figurà en la comissió assessora del comitè regional a partir del juliol del 1937, intervingué en la constitució del Comitè del Moviment Llibertari de Catalunya…
putsch de Munic
Història
Intent d’insurrecció contra la República de Weimar protagonitzada per Adolf Hitler al capdavant del Partit Nacionalsocialista Alemany (NSDAP), que tingué lloc els dies 8 i 9 de novembre de 1923 a Munic.
El fort creixement del partit nazi, amb més de 50000 membres aquest any, que incloïa també un cos de tropes d’assalt, les SA Sturmabteilung, el collapse econòmic en què es trobava sumida la República de Weimar i la consegüent amenaça de descomposició arran d’un estat de violència generalitzada constituïen el context que afavorí la temptativa de presa del poder a través d’un cop insurreccional Hi contribuí, també, l’exemple reeixit de la marxa sobre Roma de Benito Mussolini de l’any anterior Els mesos anteriors, Hitler planejà la presa del poder mitjançant un cop de força amb tres prominents…
el Tancament de Caixes

L’exemplar de La Campana de Gràcia del setembre de 1899 il·lustra la vaga fiscal impulsada pels comerciants en el Tancament de Caixes
Història
Nom amb el qual és conegut el moviment de protesta de comerciants i industrials barcelonins (1899) davant els increments tributaris establerts pel ministre de finances, Fernández Villaverde, per tal de fer sortir el govern del malpàs econòmic que patia per la pèrdua de les darreres colònies, l’any anterior.
Malgrat les esperances suscitades inicialment pel govern Silvela-García Polavieja cristallitzades en la formació de la Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja , l’actuació del ministre era la negació de les reformes promeses, i singularment del concert econòmic a què hom aspirava campanya del Concert Econòmic per tal de posar terme a l’exagerada contribució catalana a les despeses de l’Estat espanyol, abusivament administrat pel centralisme madrileny La Lliga de Defensa Industrial i Comercial convocà un míting gener del 1899 que inicià el moviment, però no fou fins a la…
Narcís Verdaguer i Callís
Narcís Verdaguer i Callís
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, polític, publicista, poeta i traductor.
Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí…
,