Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
iberisme
Història
Política
Doctrina dels qui pretenen la unió política de les diferents nacionalitats de la península Ibèrica.
L’iberisme sorgí a la darreria del s XVIII, especialment amb José Marchena, el qual, a l' Avis aux espagnols , donà a la doctrina un caràcter republicà federal i progressista Durant el Trienni Liberal les societats secretes liberals de la Península intentaren de difondre també l’iberisme a Portugal i d’establir set repúbliques federades, dues de les quals es formarien sobre el territori portuguès Lusitània Ulterior i Lusitània Citerior Posteriorment, Prim fou animat pel françès Keratry a fer el paper de Cromwell ibèric i a unir Espanya i Portugal L’iberisme, més que no pas una doctrina…
consolatge
Transports
Història
Dret marítim
Dret que els mercaders pagaven als cònsols de llur nacionalitat en ports estrangers per les mercaderies desembarcades i venudes als alfòndecs.
Era un dret cobrat ja al s XIV pels cònsols de catalans i d’altres nacionalitats als ports europeus i nord-africans
Eduard Taafe
Història
Polític austríac.
Comte de Taafe President del consell 1879-93, governà amb el suport de catòlics, conservadors i eslovacs, i desenvolupà una política en part favorable a les diferents nacionalitats sotmeses a la monarquia austrohongaresa, com els eslovacs, els polonesos i els txecs Dimití en fracassar el seu projecte d’instaurar el sufragi universal
Junta Democrática de España
Història
Organisme unitari d’alguns sectors de l’oposició antifranquista espanyola, creat el 1974 sota l’impuls bàsic del PCE i amb l’adhesió gradual de CCOO, Partido Socialista Popular, PTE, Alianza Socialista de Andalucía i independents, com Rafael Calvo Serer.
El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell
István Tisza
Història
Polític hongarès.
Comte de Tisza, fill de Kálmán Tisza Calvinista, fou diputat liberal 1886 i president del consell 1903-05 Oposat decididament al sufragi universal per tal que els magiars no restessin minoria davant les altres nacionalitats, obtingué una victòria electoral el 1910 com a cap del Partit Nacional del Treball, cosa que li permeté d’ésser cap del govern 1913-17 S'oposà aferrissadament a les reformes democràtiques Féu participar el seu país en la Primera Guerra Mundial Dimití el 1917 i fou assassinat per uns soldats amotinats
pretor
Història
Nom amb què, en un principi, els romans designaren els magistrats suprems de la república i, com a tals, els comandants de la legió (anomenats posteriorment cònsols).
Més tard, designà també un tercer magistrat, que exercia funcions exclusivament jurisdiccionals, i la resta de magistrats instituïts per a l’acompliment d’aquestes mateixes funcions Hom creu que, a l’origen, el títol de pretor recaigué només sobre dos magistrats, als quals, a partir del 367 aC, per raons d’obtenció de la par potestas , fou afegit un tercer pretor que conservà sempre aquesta denominació L’any 243 aC, al costat del pretor pretor urbà que exercia la seva jurisdicció a Roma, fou creat el pretor peregrí , que tingué jurisdicció sobre els ciutadans i pelegrins de diverses …
Federació de Partits Socialistes
Història
Organització federal de partits i moviments socialistes de les diverses nacionalitats i regions de l’Estat espanyol, creada el 1976.
N'eren antecedents la Coordinadora Socialista Federal Ibèrica 1964 i, més directament, la Conferència Socialista Ibèrica 1974, i aplegava Convergència Socialista de Catalunya més tard PSC-Congrés, Partit Socialista del País Valencià, Partit Socialista de les Illes —vinculats, a més, en una Coordinadora Socialista dels Països Catalans—, Partido Socialista Galego, Eusko Socialistak, Partido Socialista de Andalucia i altres grups De línia socialista d’esquerra autogestionària i federalista, la força electoral del PSOE el 1977 i el pas a l’òrbita d’aquest partit d’importants membres de la…
Otto Bauer
Economia
Història
Política
Polític, economista i dirigent socialdemòcrata austríac.
Participà en la direcció de les revistes Marx-Studien , Der Kampf i Die Neue Zeit Membre destacat de l' austromarxisme , la seva visió del problema nacional apareix en Die Nationalitätenfrage und die österreichische Sozialdemokratie ‘La qüestió de les nacionalitats i la socialdemocràcia austríaca’, 1907, on exposà el que hom anomena la visió cultural nacional en contraposició a la política del problema Desenvolupà una teoria de les autonomies dins l’imperi austrohongarès justificant ensems la unió amb l’imperi alemany Després de la Primera Guerra Mundial fou més important la…
Turquestan
Història
Regió històrica i geogràfica de l’Àsia central, habitada per pobles turcs, compresa entre la mar Càspia a l’W, les estepes siberianes al N, les muntanyes d’Altai i el desert de Gobi a l’E i les serralades de l’Hindu Kush, del Pamir i del Kunlun al S.
Convencionalment hom el divideix en el Turquestan occidental o rus comprèn els actuals estats del Turkmenistan, del Kirguizistan, de l’Uzbekistan, del Tadjikistan i la part meridional del Kazakhstan, el Turquestan oriental o xinès zizhiqu de Xinjiang Uygur i el Turquestan meridional o afgà part septentrional de l’Afganistan Per la seva situació geogràfica, enmig de les rutes comercials que unien la Mediterrània amb l’Extrem Orient, la regió sofrí un continuat encreuament de cultures i d’invasions Al segle X s’inicià la penetració de l’islam a partir de la Transoxiana Durant el domini dels…
Custòdia de Terra Santa
Història
Custòdia franciscana, dependent directament de la Santa Seu, constituïda per franciscans de diverses nacionalitats, sota l’obediència d’un custodi resident a Jerusalem, encarregats dels llocs sants de ritu llatí de Palestina.
Establerta pel primer capítol general de l’orde 1217, restà a Palestina després de la caiguda del regne llatí de Jerusalem , gràcies a acords parcials amb els soldans que culminaren en el tractat perpetu del 1333 Climent VI reconegué els franciscans com a custodis oficials en nom de l’Església Catòlica 1342 Successives expropiacions i restitucions per part dels turcs abocaren al statu quo del 1757 vigent actualment, que delimita els drets de les diverses confessions cristianes sobre cada santuari A Jerusalem, la Custòdia dirigeix una Escola Bíblica que promou excavacions arqueològiques i…