Resultats de la cerca

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de les…

N'eren nomenats dos per cada estament i uns altres dos pel rei

Eren propietat comuna de les Províncies Unides i administrats per funcionaris nomenats pel parlament federal o general

Era integrat pels alts funcionaris, els palatins, els gardings i també personatges nomenats pel rei Posteriorment, el regne d’Astúries pretengué de restablir-lo, però només ho aconseguí en part

Els centumvirs centumviri assistien el pretor urbà, al qual corresponia la decisió final Eren designats anualment pel pretor entre les trenta-cinc tribus, a raó de tres per tribu, però llur nombre fou augmentat, en temps de Plini, a 180, dividits en quatre consells Sota l’Imperi eren nomenats per l’emperador

Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys

Els obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren presidits per un clergue des del s XIV Algunes constitucions sinodals i les consuetes parroquials indiquen la forma d’elecció Al s XVIII, com a conseqüència d’una centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a proposta dels rectors Alguns ajuntaments s’atribuïren la continuïtat de les antigues universitats i continuaren nomenant els obrers fins al concili II del Vaticà

El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural El succeí el seu fill, Ḫumārawayh 884-896, que mantingué bones relacions amb el califa Els seus successors, Ǧayš 896 i Hārūn 896-905, després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell

Fou un dels quatre vicaris nomenats per Frederic III de Sicília en morir per governar l’illa durant la menor edat de la seva filla Maria Manfredo donà a aquesta refugi al seu castell de Licata davant els intents d’Artal d’Alagó d’apoderar-se d’ella La seva actitud, però, semblà sospitosa a Roger de Montcada, encarregat per Pere III de Catalunya-Aragó de custodiar la jove reina, i la féu traslladar al castell d’Agosta

Aquesta institució, ja utilitzada al regne castellanolleonès a partir del s XIII, fou reglamentada pels Reis Catòlics 1480 com un instrument de la seva política centralitzadora Normalment, la visita era anual, i comprenia diversos aspectes de l’administració pública En temps de Felip II fou ampliada als virregnats americans