Resultats de la cerca

Participà de manera activa a la guerra de Successió Fou el primer cronista de Berga, i des del 1713 fou notari del Consell de Berga Deixà consignats per escrit nombrosos fets i resumens històrics de la ciutat i del Berguedà  

De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista Contribuí a la fundació d’Unió Democràtica de Catalunya novembre del 1931, i fou candidat per la ciutat de Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya novembre del 1932 i membre del Consell Nacional del partit 1933 El 1934, per discrepància amb l’actitud adoptada pel partit en relació amb la llei de Contractes de Conreu, se'n donà de baixa i es retirà de la política activa Exercí de notari a Grañén Aragó en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972…

Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , Joventut , Pèl & Ploma ,  Semanario de Mataró 1883 i  Catalunya,  entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets com  Enfilall , entre d’…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el…

Procedent de les files de la CEDA, durant la Guerra Civil Espanyola es passà al bàndol insurgent, on collaborà com a especialista en dret civil Acabada la guerra fou regidor de Tàrrega 1942, entrà a la Diputació Provincial de Lleida 1943 i posteriorment en fou president 1946-50 i arribà a procurador en corts 1943-49 Fou, juntament amb Víctor Hellín, un dels casos excepcionals de governadors civils catalans franquistes que exerciren dins el Principat, essent delegat governatiu a Tarragona 1950-51, Lleida 1951-56 i Girona 1956-62

Fill de l’advocat Jaume Vilardaga i Sastre Durant la primera guerra Carlina, lluità amb les tropes liberals, i fou successivament comandant militar de Balsareny, de Súria i de Navarcles i fiscal militar de Manresa Després de la guerra fou batlle de Berga, on es distingí durant el còlera de l’any 1854 Fou pare de l’historiador i advocat Jacint Vilardaga i Cañellas

Casat amb una germana de Ramon de Vilana i Perles, austriacista preeminent, fou introduït per ell en l’administració austriacista El 1706 esdevingué secretari protonotari del Consell d’Aragó, i el 1708, secretari particular de Carles III El 1707 aquest li atorgà el privilegi de noble El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia tornà a Barcelona, probablement amb un missatge de l’emperador que desaconsellava la resistència i que no fou donat a conèixer Intervingué en la defensa de Barcelona fins l’11 de setembre en caure la ciutat passà a Viena, on romangué al servei de l’emperador El…

Advocat per la Universitat de Cervera 1795, en produir-se l’alçament del Dos de Maig que donà inici a la guerra del Francès , amb el bisbe Geroni Maria de Torres organitzà sota el lema Patria i Rei un govern municipal a Lleida que es declarà sobirà i desobedient a les capitanies de Barcelona i Madrid, en mans dels francesos Aquest govern fou l’embrió de la Junta Superior del Principat de Catalunya , fundada a Lleida el 18 de juny de 1808 Parallelament, Baget s’uní a les forces antifranceses com a cap del sometent i dels terços de miquelets Després del primer combat del Bruc 6 de juny de 1808…

Encara que el Costum de València existia ja des del 1240, la primera compilació general de furs, en versió oficial catalana, fou feta el 1261 A aquests furs hom hi addicionà, generalment en forma cronològica, els preceptes produïts en les corts posteriors, tal com es troben en els manuscrits medievals La primera edició en català, impresa a València per Lambert Palmart el 1482, fou feta pel notari Gabriel Lluís d’Arinyó i organitzada en forma cronològica, com era tradicional La segona edició, amb el títol llatí de Fori regni Valentiae , amb caràcter oficial, es féu sobre una còpia…

Feia també la funció de notari