Resultats de la cerca

Passà als Sellers, als Manresa, als Ferrer i als Juncadella

Anà a Amèrica 1596 A Lima, ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot 1612 Com a missioner recorregué Potosí, Cochabamba, Ozcuro, etc Visqué a Mèxic entre el 1630 i el 1650, i el 1653 acabà la seva Historia del Nuevo Mundo , perduda en part

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906

Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia…

De família illustre, anà a Mèxic amb el virrei Antonio de Mendoza 1535 Governador de Nueva Galicia 1538, organitzà una expedició al N de Nuevo México per tal de cercar les fabuloses Set Ciutats de Cibola i de Quivira, que havien anunciat Àlvar Núñez Cabeza de Vaca i fra Marcos de Niza L’expedició no trobà els fabulosos regnes que havien motivat el viatge, però descobrí el Canyon del Colorado i la seva desembocadura, explorà la vall del Río Grande i les planes a l’W del Mississipí fins a les Muntanyes Rocalloses De retorn a Mèxic caigué en desgràcia pel seu fracàs colonitzador i…

Descendent collateral de Narcís Feliu de la Penya Participà, com a sotstinent, en la guerra del Francès, i del 1817 al 1821 fou destinat a Costa Rica En tornar-ne, fou nomenat fiscal de la comissió militar de Catalunya 1833 i arribà a secretari del ministeri de la guerra El 1837 publicà a Sevilla una novella antiromàntica, Elena y Paulina en 1846-47, a València, formà part de la redacció del periòdic “El Fénix” És autor de Gomera València 1846, contra la conservació dels presidis africans, i de diversos escrits sobre legislació militar La jurisprudencia militar al alcance de todos 1847,…

De família noble, el 1535 anà a les Índies Occidentals com a auditor general Explorà el riu Magdalena 1536-37 El 1538 inicià la colonització del Nou Regne de Granada amb la fundació de les ciutats de Santa Fe de Bogotà, Tunja i Vélez El 1539 coincidí amb les expedicions de Nicolás de Federman i de Sebastián de Belalcázar, amb els quals arribà a un acord De retorn de l’expedició, anà a la península Ibèrica, on malversà els diners Mariscal i regidor de Bogotà 1551, el 1568 esdevingué adelantado de Nova Granada, però morí mentre intentava ocupar els territoris encomanats És considerat el…

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona 1691 i magistrat a l’audiència del Principat de Catalunya Topà amb el virrei Velasco i fou destituït dels seus càrrecs Des del 1705 collaborà en l’administració de Carles d’Àustria fou membre de la junta de València, regent d’Aragó, membre de la junta de guerra i del consell assessor de la reina Elisabet, etc, fins que, el 1713, sortí de Barcelona amb la cort de la reina Posteriorment continuà als rengles antifilipistes fora del país president del consell de Nàpols, membre del consell d’Espanya És autor de diverses obres historicojurídiques, entre…

Relator de la superintendència 1714, alcalde major del corregiment de Barcelona 1718 i corregidor perpetu 1720 Posteriorment ocupà la presidència de l’audiència barcelonina El 1752 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, just després d’haver rebut aquesta corporació l’aprovació de Ferran VI

Alguns d’ells romangueren pel fet de no haver-se creat després el títol superior En alguns casos extraordinaris restà latent el vescomtat, tot i la concessió del comtat o del marquesat, al qual restà unit Malgrat la cancellació, alguns vescomtats previs foren rehabilitats durant el s XIX, com el de Bellver previ del marquesat de Puerto Nuevo i el de Montserrat previ del comtat del Llobregat El 1858 fou suprimit el tràmit de la concessió de vescomtats previs i llur cancellació i hom en prohibí la rehabilitació, la qual cosa creà un confusionisme administratiu i produí que, en…