Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de…

El succeïren els seus fills Josep de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell , cavaller de Montesa, i Maria Josepa de Borja-Llançol de Romaní i Mascarell, muller de Melcior de Ribera i Tallada Passà dels Ribera als Nunyes, als Berguedà, als Basile, als Salvador, als Gómez de Barreda i als Caruana En fou també titular Josep Caruana i Reig

El 1549 es traslladà a Múrcia, però retornà a València, gràcies a la subvenció que li fou oferta pels jurats es féu veí de València i obrí una llibreria El 1552 pensà d’establir-se a Alcalá, on obrí una nova impremta, que, tanmateix, abandonà aviat, a causa dels nous oferiments dels jurats valencians per a retenir-lo a la ciutat Publicà des dels Furs 1545, 1555 i les Constitutiones de la seu 1546 fins a texts universitaris de Francesc Joan Mas, de Pere Joan Nunyes, l’edició catalana de la Crònica de Beuter 1538 i les Apologiae d’Anyes La seva vídua, Jerònima Galès , continuà la…

Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’alliberar els presos…

El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció…