Resultats de la cerca

El terme “occident” és ambigu, i històricament el significat s’ha modificat des d’un sentit inicialment religiós fins a passar a designar un conjunt de trets culturals, jurídics i fins i tot polítics molt menys circumscrits geogràficament Com a expressió té l’origen en la designació d’una de les dues parts en què fou dividit l’imperi Romà imperi Romà d’Occident a partir de la mort de Teodosi 395 fins a la deposició de Ròmul August Amb les constants dissensions entre Roma i Constantinoble, que s’acumularen fins a la ruptura de fet entre ambdues esglésies segle IV al…

Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà

Net de Lluís I el Piadós A la mort de Carles II el Gros obtingué el regne d’Itàlia 888 i, malgrat les oposicions, fou coronat emperador d’Occident 915 Vençut el 923, morí assassinat per Rodolf de Borgonya

Obtingué la successió d’Honori mort el 423, que fou efectiva amb la coronació 425 a Roma, foragitat l’usurpador Joan per Teodosi II d’Orient Durant la seva minoritat governà Galla Placídia Durant el seu regnat l’Imperi perdé 429 els territoris d’Àfrica, però pogué vèncer Àtila a la batalla dels Camps Catalàunics 451, per obra del general Aeci , que tingué molta influència a la cort i que Valentinià feu occir per instigació dels enemics d’aquell L’emperador mateix fou mort en una conjuració Amb ell l’Imperi d’Occident arribà a la crisi definitiva

Fou general d’Honori i combaté contra l’usurpador Constantí a les Gàllies A la mort d’Ataülf 415, amb qui s’havia aliat, Honori li donà 417 com a esposa la seva germana Galla Placídia, vídua d’Ataülf, i el nomenà august 421 Constanci, però, morí al cap de poc temps

Rei d’Itàlia per cessió del pare 820-855, de Borgonya 840-855 i de Lotaríngia 840-855 Primogènit de Lluís I el Piadós, el 818 fou associat a l’Imperi, i fou coronat emperador a Roma el 823 El 834 es retirà a Itàlia per encarregar-se del govern En morir el pare lluità contra els seus germans, Carles II el Calb i Lluís II el Germànic però fou derrotat a Fontenoy-en-Puisaye 841 i hagué d’acceptar el Tractat de Verdun 843, pel qual era dividit l’imperi tanmateix, fou reconegut emperador Lotari conservà Itàlia, Provença i Frísia Abans de morir dividí 855 els seus estats entre els seus fills Lluís…

Fill de Lotari I, aquest el nomenà rei d’Itàlia 844 i l’associà a l’Imperi 850 El 871 derrotà els musulmans a Bari Malgrat que el 855 l’abdicació de Lotari el confirmà com a emperador, a la pràctica regnà només a Itàlia

El 455, en morir Petroni Màxim successor de Valentinià III, fou elegit emperador pels visigots perquè dirigís la lluita contra els vàndals, que s’havien establert al nord d’Àfrica No havent reexit a obtenir l’ajuda de l’imperi oriental, fou deposat pels visigots el 456

Fill de Valentinià I i de la seva segona muller, Justina, succeí el seu pare a l’edat de 4 anys, sota la regència de la seva mare, amb intervencions fortes del seu germanastre Gracià Destronat per l’usurpador Màxim 387, recuperà el tron gràcies a l’ajut de TeodosiI, que derrotà Màxim S’establí a les Gàllies, on morí, segurament assassinat pel general Arbogast

Fill de l’usurpador Màxim , en fou també collega en l’imperi Encarregat de defensar la Gàllia, fou vençut i mort pel gal Arbogast, general de Teodosi