Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Amalric I de Jerusalem
Història
Rei de Jerusalem (1162-74).
Fill de Folc d’Anjou Successor del seu germà Balduí III, per tal d’impedir que l' atabeg turc de Síria, Nūr al-Dīn, s’apoderés de l’Egipte fatimita, pactà amb el seu sogre, l’emperador de Bizanci, Manuel I Comnè Malgrat aquesta aliança, Amalric no pogué prendre Damiata 1169 Morí el 1174 mentre organitzava una nova campanya
emir
Història
Als països islàmics, cap militar, governador o príncep.
Originàriament el títol d’emir corresponia als comandants de l’exèrcit, d’on passà a designar els governadors de províncies L’emir, nomenat pel califa, organitzava les tropes i hi mantenia la disciplina, supervisava la moneda i els imposts i vetllava per l’establiment de l’islam als països conquerits construcció de mesquites, administració de justícia, etc La dignitat d’emir corresponia també al califa com a cap suprem dels musulmans amīr al mu'mīnīn
amfictionia
Història
Lliga de dotze ciutats estat gregues al voltant d’un santuari, reconegut per totes com a cap i protecció divina.
La lliga administrava el santuari, n'organitzava els jocs, arbitrava conflictes entre els membres i creà un esperit de collaboració entre ciutats que fou l’origen del panhellenisme, però també de les guerres sagrades i de la intervenció macedònia Tot i que avui és usat com a terme comú per a totes les lligues gregues d’aquesta mena, originàriament era exclusiu de la més famosa, la formada al voltant del santuari de Demèter, a Antela Tessàlia Reunia els tessalis, beocis, doris, jonis, locres, aqueus de Ftia, malles, foceus, dòlops, magnesis i eniesos Hi hagué d’altres amfictionies…
Joan I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1385-1433).
Fill natural de Pere I el Justicier, inaugurà la dinastia d'Aviz Dirigí la revolució anticastellana protagonitzada pels nobles portuguesos, i fou proclamat rei de Portugal per una assemblea reunida a Coïmbra Joan I de Castella, el qual es considerava amb drets al tron portuguès pel seu matrimoni amb Beatriu, única filla legítima de Pere I, anà a la guerra, però Joan de Portugal el derrotà a Troncoso i a Aljubarrota 1385 Consolidat el seu ceptre a l’interior, impulsà les conquestes portugueses a Àfrica presa de Ceuta, el 1415, mentre el seu fill, Enric el Navegant, organitzava…
Maximilià Thous i Llorenç
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Fill de Maximilià Thous i Orts Estudià magisteri i fou membre de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 Formà part del grup de la revista Taula de Lletres Valencianes 1927-30, centre de la renovació literària que es produí al País Valencià durant aquests anys Com a tal, promogué i participà en les Taules de Poesia que la revista organitzava exposicions itinerants de manuscrits poètics i collaborà en la introducció i difusió de l’avantguarda amb poemes dispersos com Jazz-band A més, collaborà a Avant i a altres periòdics Dirigent del Centre d’Actuació Valencianista 1934, fou…
,
Alfons XII d’Espanya
Història
Rei d’Espanya (1875-85), fill d’Isabel II.
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 hagué de fugir a França amb la resta de la família reial L’any 1870 rebé els drets a la corona gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la monarquia d’Amadeu I En ésser proclamada la República, tots els monàrquics, llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines El cop d’estat de Pavía gener del 1874 acabà, de fet, amb la República, i el pronunciament de Martínez Campos Sagunt, desembre del 1874 permeté la restauració…
califat de Còrdova

L’emirat i el califat de Còrdova: Comtats: 1, Aragó fins el 922; el 1035, regne; 2, Osona fins el 1054; 3, Besalú; 4, Girona fins el 914; 5, Cerdanya-Conflent; 6, Urgell; 7, Empúries; 8, Rosselló; 9, Pallars; 10, Ribagorça fins el 1037; 11, Sobrarb fins el 1037 Taifes: 1, Algesires; 2, Ronda; 3, Huelva; 4, Niebla; 5, Silves; 6, Algarbe; 7, Mértola; 8, Tortosa; 9, Alpuente; 10, Albarrasí; 11, Morón; 12 Carmona
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…