Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Otakar II de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1253-78).
Fill de Venceslau I de Bohèmia, fou elegit duc d’Àustria el 1251 Dirigí una croada 1254 contra els pagans de l’antiga Prússia oriental i una altra contra els lituans 1266-67 Conquerí Estíria als hongaresos 1260, i el 1269 prengué possessió de Caríntia, Carniola i Ístria i esdevingué el príncep més poderós del Sacre Imperi Rodolf d’Habsburg el forçà a renunciar a tots els seus territoris, excepte Bohèmia i Moràvia tractat de Viena, 1276 Dos anys més tard, en un intent de recobrar els seus drets, fou vençut i mort a la batalla de Dürnkrut
Otakar I de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1198-1230).
Confirmat inicialment com a duc de Bohèmia 1192 per l’emperador del Sacre Imperi EnricVI, en fou desposseït l’any següent, però subsegüentment recuperà la possessió del feu de Bohèmia 1197 Obtingué el títol de rei, i també l’autonomia total per a Bohèmia, de l’emperador Felip de Suàbia Establí els fonaments d’un estat bohemi fort que arribà fins al darrer terç del s XIII
Venceslau I de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1230-53).
Fill i successor d’Otakar I i de la seva segona muller, Constança d’Hongria Fou coronat el 1228, en vida del seu pare Continuà la guerra contra el duc Frederic II d’Àustria, i el derrotà 1232 Després Frederic envaí Moràvia Per tal d’executar contra d’ell el decret de proscripció, Venceslau s’uní amb l’emperador 1237 Ocupà Viena, però Frederic la rescatà Potser per l’entrada dels tàrtars a Moràvia 1241-42, els austríacs es volgueren sotmetre però, malgrat el matrimoni d’Otakar, fill de Venceslau, amb una neboda de Frederic -pacificant també, així, la revolta del fill…
premíslida
Història
Membre de la dinastia bohèmia fundada, a començament del segle VIII, per Přemysl, el llegendari camperol que fou elegit espòs per la princesa Libussa.
Fundadors de l’estat bohemi al començament del segle X, els premíslides prengueren, sota Vladislau II, el títol de rei, que esdevingué hereditari amb Otakar I La dinastia s’extingí el 1306 i el seu representant més illustre fou Venceslau
Venceslau II de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1278-1305) i de Polònia (Venceslau I: 1300-05).
Fill i successor d’Otakar II i de la seva segona muller, Cunegunda d’Hongria Estigué sota la tutela del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que governà tirànicament, i no regnà oficialment fins el 1283 No pogué dominar del tot la noblesa Renuncià a les pretensions sobre Àustria i Estíria, però estengué la sobirania feudal sobre els ducats de Silèsia, que foren de Polònia Intervingué en l’elecció del duc Albert I d’Àustria com a rei de Romans 1297-98, però hagué de sofrir-ne el domini Vidu de Judit, germana del dit AlbertI, es casà amb l’hereva de Polònia, Elisabet, i…
Rodolf I de Germània

Rodolf I de Germània
© Fototeca.cat
Història
Rei de Germània i dels Romans (1273-91), duc d’Àustria, Caríntia, Estíria i Carniola (1276-82); en succeir el seu pare, el comte Albert IV, fou comte d’Habsburg i landgravi de l’Alta Alsàcia (Rodolf IV: 1239/40-91).
Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de…
Bohèmia

Plaça de Kutná Hora, Bohèmia
© Corel / Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la regió de l’Europa central que, amb diverses expansions i pèrdues territorials, formà un estat dinàstic de base nacional, anomenada corona de Bohèmia, expressió històrica de la personalitat política del poble txec.
La geografia El nucli territorial de Bohèmia sol identificar-se amb el territori més occidental de l’actual República Txeca, actualment inclòs dins les regions administratives kraje de Středočeský o Bohèmia Central, Jihočeský o Bohèmia Meridional, Plzeňský, Karlovarský, Ústecký, Královéhradecký, Liberecký, la meitat de Vysočina i la major part de Pardubický, a més del districte metropolità de Praga, la capital A partir del segle X, la història de Bohèmia es troba estretament lligada a la de Moràvia —regió integrada també majoritàriament per txecs— i, tot i que menys, amb una part de Silèsia…