Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
comtat d’Oxford
Història
Títol nobiliari portat per diferents famílies nobles angleses.
Aubrey de Vere 1120-94 rebé aquest títol el 1147 El novè comte, Robert de Vere 1362-92, obtingué el ducat d’Irlanda per les seves campanyes en aquell país El tretzè comte, John de Vere 1443-1512, lluità a favor dels Lancaster a la guerra de les Dues Roses i ajudà Eduard VII Tudor a assolir el tron El dissetè comte, Edward de Vere 1550-1604, fou un dels comissaris del procés de Maria I d’Escòcia Aubrey de Vere 1626-1703 fou el darrer comte d’Oxford pertanyent a la família de Vere Aquest títol fou novament concedit el 1711 a Robert Harley fins que el 1853 s’extingí juntament amb la…
provisions d’Oxford
Història
Programa de reformes imposat pels nobles a Enric III d’Anglaterra, el 1258, que pot ésser considerat la primera constitució escrita del país.
El document creava un consell de quinze nobles per a controlar la política del govern, obligava el rei a convocar el parlament tres vegades l’any i reduïa els seus poders damunt l’administració local i el sistema d’imposts Foren abolides el 1266, després de la guerra que oposà els partidaris del rei i els reformistes, encapçalats per Simó de Montfort
Thomas Warton
Literatura anglesa
Història
Poeta i erudit anglès.
S'educà a Oxford, d’on després fou professor De la seva obra poètica, que anuncia ja el Romanticisme, cal destacar The Pleasures of Melancholy 1747 i The Triumph of Isis 1749 Com a investigador de la literatura fou autor d’unes Observations on the Faerie Queene of Spenser 1754 i d’una History of English Poetry 1774-78
William James Entwistle
Història
Erudit britànic.
Fill d’un missioner, estudià filologia clàssica a Aberdeen, i més endavant s’especialitzà en filologia romànica, sobretot hispànica Des del 1932 fou titular de la càtedra Alfons XIII d’Oxford El 1945 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Coïmbra, i el 1947, membre corresponent de l’IEC Les seves obres més importants són The Arthurian Legend in the Literatures of the Spanish Peninsula 1925, The Spanish Language 1936, amb un apartat sobre el català, i, especialment, European Balladry 1939, indispensable per a l’estudi de la cançó tradicional europea
William Henry Beveridge
Economia
Història
Política
Economista i polític britànic.
Es graduà en dret a Oxford l’any 1901 El seu primer treball econòmic, Unemployment A Problemt of Industry 1909, fou decisiu en la creació d’oficines governamentals de collocació Del 1919 al 1937 fou director de la London School of Economics and Political Science Del 1934 al 1944 fou president de l’Unemployment Insurance Statuory Committee, i del 1941 al 1944 ho fou del Departamental Comittee on Social Insurance and Allied Services en aquesta època presentà el seu famós informe sobre la seguretat social pla Beveridge El 1944 publicà Full Employment on a Free Society Membre del…
John Owen
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític anglès.
Partidari de Cromwell, l’acompanyà a Irlanda i Escòcia, i aquell el féu vicecanceller d’Oxford 1657 Després de la restauració deixà la política —havia estat membre del parlament— tot mantenint-se fidel als principis d’independència, i predicà sovint en una església congregacional de Londres des del 1673 Escriptor prolífic i vigorós controversista, les seves obres completes foren publicades en vint-i-vuit volums el 1826
Robert Duguid Forrest Pring-Mill
Història
Romanista anglès i lul·lista conegut per Robert Duguid Forrest Pring-Mill
El 1931 anà a viure amb la seva família a Mallorca, on aprengué el català i es familiaritzà amb la figura i l’obra de Ramon Llull, de les quals es convertí en un dels principals estudiosos El 1941 fou enviat a servir a l’exèrcit a Birmània actual Myanmar, on combaté a la Segona Guerra Mundial Resultat de l’estada fou el seu primer llibre publicat Chinese Triad Societies 1946 De retorn a la Gran Bretanya, estudià llengües modernes castellà, francès i català a Oxford, on fou professor 1952-88 Magister de la Maioricensis Schola Lullistica des del 1957 i redactor anglès, des del…
Joan I d’Anglaterra
Història
Rei d’Anglaterra i duc de Normandia (1199-1216), senyor d’Irlanda (1177) i comte de Mortain (1189), cinquè fill d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània.
Es casà 1189 amb Elisabet, hereva del comtat de Gloucester El 1199, en morir Ricard, prengué el títol de rei, en detriment del seu nebot el duc Artur de Bretanya El 1200 es casà novament, amb l’hereva, Isabel d’Angulema Felip August de França el considerà usurpador, i el 1202 el desposseí dels feus que el rei d’Anglaterra tenia a França Joan sense Terra capturà Artur de Bretanya i l’assassinà Es revoltaren Anjou i Bretanya 1203, Normandia 1204 i Turena 1205 Practicà una rígida política repressiva amb els seus súbdits, per tal de sotmetre els gallesos, els escocesos i els irlandesos Els forts…
Ricard I d’Anglaterra
© Fototeca.cat-Corel
Història
Rei d’Anglaterra (1189-99).
Fill i successor d’Enric II i d’Elionor d’Aquitània Volenterós i turbulent, de gran braó en el combat i d’una força hercúlia, ho fiava tot a l’espasa Empès per Felip August de França, es revoltà tres vegades contra el seu pare Tot seguit que fou rei, s’apressà a preparar 1189-90 una croada a Terra Santa, la tercera croada , de la qual fou l’heroi conquerí Xipre, contribuí decisivament a la conquesta de Sant Joan d’Acre 13 de juliol de 1191, derrotà Saladí i, si no pogué prendre Jerusalem, almenys pactà el dret per als cristians de peregrinar-hi De retorn a Anglaterra, on el seu germà Joan…
Eduard III de Wessex
Història
Rei dels anglosaxons (1042-66), fill d’Etelred II.
Afavorí la noblesa normanda damunt l’anglosaxona Canonitzat el 1161, hom en celebra la festa el 13 d’octubre
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina