Resultats de la cerca
Es mostren 3260 resultats
Memorial Democràtic
Exposició presentada pel Memorial Democràtic pel 75è aniversari dels bombardeigs de Catalunya
© Memorial Democràtic
Història
Entitat pública creada el 2007 per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de fomentar el coneixement històric de la lluita per la democràcia a Catalunya i garantir el dret cívic de la memòria.
Impulsa la recuperació del patrimoni vinculat a la memòria històrica del període 1931-80 i promou la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya Promou i desplega polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica l’homenatge i el desgreuge a totes les víctimes de la lluita per la democràcia la proclamació dels valors que fonamenten la democràcia, i la preservació de la memòria de la lluita contra el franquisme Constitueix el primer organisme d’aquestes característiques a l’Estat espanyol Organitza exposicions itinerants i en línia…
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
Julie Récamier
Mme Récamier , retrat de Julie Récamier realitzat pel pintor francès Jacques-Louis David (1748-1825)
© Corel Professional Photos
Història
Dama de societat francesa.
Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura preeminent del seu…
la Jamància
Vista de la Ciutadella de Barcelona atacada per la Jamància pel juny del 1843, en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Història
Nom amb el qual fou coneguda la bullanga de Barcelona del 1843.
El nom provenia del verb caló jamar ‘menjar’, i alludia humorísticament als membres del Batalló de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s’havien apuntat per menjar de franc i cobrar l’estipendi cinc rals diaris La revolta s’inicià com a ajut a la insurrecció general contra Espartero, que acabà amb el derrocament d’aquest, però aviat es girà contra el nou govern de Madrid, pel fet que aquest, en lloc de crear la Junta Central que havia acordat amb la Junta Suprema de Barcelona, pretenia de convocar corts generals Aquest intent, de sentit conservador, provocà l’anomenada…
Federació Obrera d’Unitat Sindical
Història
Central sindical creada pel maig del 1936, a Barcelona, pels sindicats influïts pel POUM.
Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria Defensà també la unió entre la UGT i la CNT Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats El secretari general fou Andreu Nin Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana
les Germanies
les Germanies foren tema cabdal de la pintura d’història del s XIX: Els agermanats rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht (1872), de Josep Benlliure i Gil
© Fototeca.cat
Història
Alçament que esclatà als regnes de la corona catalanoaragonesa entre els anys 1519 i 1523, amb un intent, fracassat, de la burgesia de prendre el poder.
Inicialment de caràcter netament urbà i moderat, passà, però, tant al regne de València com al de Mallorca, cap a una etapa de radicalització en incorporar-s’hi també el camp forans a Mallorca, llauradors cristians de natura a València, fins al punt que arribà a veritables combats militars contra les tropes reials, i foren seguits d’una llarga i dura repressió Als factors conjunturals generals expansió del clima revolucionari crisi d’autoritat, agreujada des de la mort de Ferran II de Catalunya-Aragó, el 1516 augment de la pressió fiscal de la corona, que obligava els consells municipals a…
Bernat Metge
Autògraf de Bernat Metge, on figura com a notari i escrivà dels delmes concedits pel papa Benet XIII al rei Joan I (1396)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Història
Funcionari i escriptor.
Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…
, ,
Eduard Schnitzer
Geografia
Història
Explorador alemany, conegut pel pseudònim d’Emín Paixà.
Metge, el 1865 entrà al servei de l’exèrcit turc i el 1875 de l’egipci Nomenat 1878 governador de la província sudanesa d’Equatòria pel general britànic Gordon, el 1885 en fugí arran de la revolució sudanesa de Muḥammad Aḥmad mahdī Recollit per Stanley, que el portà al Caire 1888, passà al servei d’Alemanya, que l’envià a Tanganyika Fou assassinat pels mercaders àrabs d’esclaus, els quals havia perseguit
feudalisme
La prestació d’homenatge de fidelitat pel vassall al senyor (feudalisme) representada en una miniatura del Liber Feudorum Maior (segle XIII)
© Fototeca.cat
Història
Sistema que configurà fonamentalment l’estructura juridicopública i economicosocial de la major part dels països de l’Occident europeu durant els segles medievals (alguns dels seus aspectes es prolongaren fins a la darreria de l’edat moderna).
La complexitat del sistema fa difícil de fixar-ne les característiques essencials Per a la justa comprensió del feudalisme i del seu procés de formació cal esguardar el panorama de l’evolució economicosocial i política de tot l’Occident, que arrenca de les darreres etapes del baix imperi Romà i que es caracteritza per una creixença quantitativa del règim de latifundis, fins a convertir-se en el sistema predominant de l’explotació agrària, per una multiplicació i generalització dels llaços de dependència personal o de “recomanació” entre els homes, i per l’atribució als grans propietaris…
Porraimos
Història
Com en l’ Holocaust dels jueus, amb el qual coincideix en línies generals, els nazis consideraven els gitanos una raça inferior que havia de ser exterminada El terme prové de la llengua gitana o romaní i significa ‘devorament’ o ‘devastació’ Com en el cas dels jueus, el pla d’extermini fou orquestrat per Reinhard Heydrich el setembre del 1939 La primera deportació de gitanos alemanys a Auschwitz fou frenada pel governador de la Polònia ocupada Hans Frank, que prioritzava les deportacions dels jueus d’Alemanya, i no tingué lloc fins el 1942 En espera de ser deportats, el 1940 milers de gitanos…