Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres 1928, de molt jove s’integrà en el galleguisme el 1923 creà la Sociedade da Lingua, el 1928 ingressà al Seminario de Estudios Galegos i, el 1932, fou un dels impulsors de Radio Galicia Ocupà càrrecs a l’Instituto de Estudios Galegos ‘Padre Sarmiento’ 1944, continuació del Seminario sota el franquisme, que li vetà l’exercici de la docència fins el 1950 El 1951 fou elegit membre de la Real Academia Galega Fou cofundador i director del Museo do Pobo Galego 1977, de caràcter etnogràfic, del qual esdevingué president el 1989 La seva tasca investigadora es…

Signava els seus escrits amb el títol nobiliari de què era titular marquès de Cruïlles, atorgat al seu besavi pel rei Carles de les Dues Sicílies el 1735 A més, també era titular de les baronies de Planes i de Patraix Abandonà la carrera militar per la de l’estudi de la història valenciana D’idees conservadores, fou membre del Senat gràcies a la representació que li atorgà la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Amb el treball Guía urbana de Valencia antigua y moderna 1876, aconseguí ser nomenat soci de mèrit d’aquesta institució L’obra esmentada recull gran quantitat de…

Estudià a Cervera i a Barcelona, on es llicencià en dret 1845, carrera que no exercí Amic d’Abdó Terrades, es feu republicà i fou redactor d' El Republicano Intervingué en les bullangues de Barcelona del 1842 i del 1843 Aprengué l’ofici de caixista i, influït per les idees d’ Étienne Cabet amb el qual entrà en contacte epistolar, muntà una impremta amb un amic i edità les revistes La Madre de Familia 1846 i La Fraternidad 1847-48, on divulgà els ideals icarians i hi publicà una traducció del Voyage en Icarie , de Cabet, feta per ell i un amic, FJ Orellana Amb la revista, feu costat a l’…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera i impartí filosofia a la Seu d’Urgell D'aquesta època és la seva única obra literària el drama Apolo y Minerva en el Parnaso Cervera 1759 Exiliat a Ferrara el 1767, amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…