Resultats de la cerca

Lluís I de Baviera adquirí el Palatinat Renà 1214, i el seu net Lluís II les terres dels Staufen, que esdevingueren l’Alt Palatinat El pacte de Pavia 1329 cedí a Rodolf dues parts dels Palatinat Carles IV incorporà una part de l’Alt Palatinat a Bohèmia 1355 i atribuí al comte palatí la dignitat d’elector 1356 Durant la Reforma, Frederic III del Palatinat feu del Palatinat el centre del calvinisme alemany 1546 Frederic IV hi uní els prínceps alemanys —que signaren la Unió Evangèlica 1608— contra el partit catòlic…

Fill de l’elector Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i d’Elisabet d’Anglaterra Participà en el final de la guerra dels Trenta Anys, on caigué presoner dels imperials 1638-41 Durant la guerra civil anglesa, comandà la cavalleria reial i aconseguí, en un primer moment, les victòries de Worcester 1642 i Newsbury 1643, però fou derrotat a Marston-Moor 1644 i Naseby 1645 i capitulà finalment a Bristol 1645 Rellevat del càrrec, passà a França, on comandà la flota anglesa que intentà d’afavorir les forces reialistes angleses 1648-50 Amb la restauració de Carles II tornà a…

Era filla de l’elector Felip Guillem de Baviera Fou la segona muller de Carles II de Castella, damunt el qual exercí una forta influència l’augmentà encara fingint el desitjat embaràs 1690 i 1696 Quan fou evident que el rei moriria sense successió, es decantà alternativament cap al candidat francès Felip d’Anjou i cap a l’austríac Carles d’Àustria, bé que a la fi es decidí per aquest Respectada inicialment per Felip V, fou desterrada a Baiona, pel fet d’haver-se declarat austriacista durant l’ocupació de Madrid pel rei arxiduc Carles III 1706 El 1738 fou autoritzada a tornar a Castella

Fill de l’elector Felip I, succeí el seu germà Lluís V Estigué al servei dels Àustria i promogué l’elecció de l’emperador Carles V, però no s’oposà a la propagació del luteranisme als seus estats

Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera

Fill i hereu del comte palatí Joan II, succeí el seu cosí germà, l’elector Otó Enric I, al Palatinat Educat catòlicament, es casà amb una luterana, i el 1546 es féu calvinista, doctrina que introduí al Palatinat, el qual féu centre del calvinisme alemany S'esforçà, sense èxit, per unir els prínceps luterans contra els Àustria Envià el seu segon fill, Joan Casimir, a ajudar els hugonots francesos, i el tercer, Cristòfor, morí lluitant per la causa dels holandesos

Arran de la destitució de l’emperador Venceslau I que era també rei de Bohèmia, fou nomenat rei dels Romans pels electors eclesiàstics Anà a Itàlia, on fou derrotat a Brescia 1401 Novament a Alemanya, lluità, sense poder imposar-se, contra el rei Venceslau VI de Bohèmia i les lligues nobiliàries

Filla de Jaume I i d’Anna de Dinamarca, es casà 1613 amb Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i l’impulsà a revoltar-se contra l’emperador Vençuts els bohemis a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, s’exilià a Holanda El 1661 es traslladà a Anglaterra

Era fill del tercer duc de Somma, Antoni de Cardona-Anglesola i Fernández de Córdoba Assistí a l’atac de la Goleta, el 1612 Fou governador i capità general interí de Milà Serví a la guerra contra els holandesos Derrotà el marcgravi de Baden-Durlach a la batalla de Wimpfen 1622 i el duc de Brunsvic a la de Fleurus, el mateix any, defensant la causa de l’Imperi Assistí a la presa de Breda 1625 El 1630 fou creat príncep del Sacre Imperi a la dieta de Ratisbona Ambaixador extraordinari a París 1632, participà novament en les guerres de Flandes i del Palatinat fins el 1634, que tornà…

Fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d’Habsburg L’aliança amb Eduard I d’Anglaterra 1294 contra Felip IV de França i el desig de reforçar l’autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors Fou destronat a Magúncia és el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa, vençut i mort lluitant contra Albert d’Habsburg