Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Papers de Salamanca
Història
Nom amb què és coneguda la documentació espoliada a la Generalitat de Catalunya i a organitzacions, entitats i particulars catalans, per les forces franquistes a partir del gener del 1939 i dipositada a l’Archivo Histórico Nacional de Salamanca el 1940.
De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…
Papers d’Àvila
Història
Nom que reben els arxius de la Generalitat de Catalunya requisats per la Gestapo el 1940 i que foren dipositats a l’arxiu militar d’Àvila.
Davant de l’avanç de les tropes franquistes, el govern de la Generalitat republicana s’emportà a l’exili la documentació del govern català Una part l’amagà el president Josep Tarradellas a la seva residència de Saint-Martin-le Beau dipositada el 1980 a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet i l’altra fou traslladada a París Amb l’entrada de l’exèrcit nazi a la capital de França, aquests documents entre els quals hi ha un esborrany de constitució catalana redactada pel president Tarradellas l’any 1936 foren requisats el juny del 1940 per la Gestapo i lliurades a les autoritats…
Comissió de la Dignitat

Cartell de la Comissió de la Dignitat reclamant els Papers de Salamanca
Història
Organització creada el gener del 2002 a Catalunya per la societat civil amb la finalitat d’impulsar, vehicular i difondre la reclamació dels anomenats Papers de Salamanca, requisats per les autoritats franquistes a la Generalitat republicana i a ciutadans particulars.
Orígens i organització Sorgí com a resposta al bloqueig de les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els successius governs espanyols, iniciades pràcticament des de la reinstauració de la democràcia a l’Estat espanyol Els continus obstacles i dilacions amb motiu dels avatars polítics acabaren en una via morta al final del 2001, cosa que propicià el sorgiment de l’organització des de l’àmbit no institucional És coordinada per un secretariat format per vint-i-cinc persones, bona part de les quals en foren fundadores, com ara Antoni Strubell i Trueta , Josep Cruanyes, Enric Borràs,…
Fundació Rafael Campalans
Història
Entitat creada al març del 1979 per a l’estudi i la difusió del pensament socialista.
Disposa d’un arxiu històric i d’una biblioteca hemeroteca on s’apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà Publica els texts breus Papers de la fundació i les colleccions Debat , Monografies i Federalisme Ha estat dirigida per l’historiador José Luis Martín, al qual rellevà posteriorment Albert Aixalà L’entitat és vinculada al PSC En 1988-2000 fou presidida per Isidre Molas , al qual succeí Narcís Serra 2000-05, al seu torn rellevat per Molas 2005-12 El 2012 Miquel Iceta n'assumí la presidència
Dídac de Vic i de Castellví
Història
Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara.
Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar 1619-32, publicat el 1921 Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales , del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui havia estat…
Afonso de Albuquerque
Història
Governador de les Índies portugueses (1508-15).
És considerat el fundador de l’imperi colonial portuguès El 1506 explorà la costa de Madagascar i aconseguí de monopolitzar el comerç d’espècies procedents de les Moluques i desviar-lo de la Mediterrània gràcies a l’ocupació d’Aden, de Socotra i d’Ormuz, les quals bloquejaven l’entrada de la mar Roja i del golf Pèrsic el 1510 sotmeté Calicut, Goa, Malabar, Ceilan i Malaca, des d’on s’estengué cap a Java i les Moluques 1511 i cap a les mars de la Xina Tenia l’ambició d’aïllar Egipte desviant el Nil cap a la mar Roja Posà els fonaments per a la creació d’un imperi terrestre, consolidà les…
Charles Sanders Peirce
Filosofia
Història
Filòsof i científic nord-americà, fill de B.Peirce.
Fou professor de la Universitat de Harvard 1903 i del Lowell Institute 1903-04 Edità i amplià l’obra del seu pare Linear Associative Algebra 1882 i també Studies in logic , de diversos membres de la Johns Hopkins University Considerat com un dels fundadors del pragmatisme, influí en altres pensadors més que la seva escassa activitat publicista no permetia de preveure la seva obra ha estat recollida pòstumament en els 8 volums dels Collected Papers of Charles Sanders Peirce, 1931-58 Concep la filosofia com a ciència no sols estricta, sinó també la més difícil de les ciències, pel…
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
revestiment
Art
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt dels materials (empostissat, rajoles, peces de marbre o de pedra, etc) amb què hom cobreix una construcció o un element d’obra, per tal d’adornar-lo, de donar-li una més gran solidesa, etc.
Bé que el revestiment és propi d’innombrables activitats i tècniques artístiques escultura policromada, bronzes daurats, etc, és sobretot en arquitectura on ha estat aplicat més sistemàticament i amb més varietat de recursos El revestiment de les parets és un dels elements característics de les construccions romanes Ja és patent des de l’inici del s II aC amb l’ús de petits blocs de pedra tallada en forma piramidal tessella, que les necessitats de l’Imperi transformaren, per rapidesa i economia, en peces d’argila o rajoles rajola Aquestes foren també combinades amb carreus de pedra o de…
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…
, ,