Resultats de la cerca

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

Aquest, hereu 1868 dels drets del comte de Montemolín, aprofità la situació d’interinitat sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i el fracàs dels candidats carlins partidaris de la via legal a les eleccions convocades per Práxedes Mateo Sagasta abril del 1872, i féu pública a Ginebra una declaració de guerra 15 d’abril Els escenaris de la guerra foren, com a les anteriors, el País Basc anomenat el Nord i el Principat de Catalunya secundàriament, el Maestrat anomenat oficialment el Centre , i d’una manera esporàdica, Galícia, Lleó, Castella i fins i tot Andalusia Al Nord,…

A partir de l’aportació ideològica de Locke, Montesquieu i Rousseau sobirania , aparegué molt relacionat inicialment amb el liberalisme Tingué les seves primeres realitzacions pràctiques en els Estats de la Unió Nord-americana i en la Primera República Francesa, i, seguint l’exemple nord-americà, s’estengué durant el segle XIX als nous estats llatinoamericans A França, després de la Revolució Francesa, els republicans començaren a organitzar-se a partir de la Revolució del 1830 i aconseguiren la instauració de la Segona República 1848 Durant el Segon Imperi foren reprimits, però feren…

Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20

El problema successori esdevingut arran de la mort 1474 d’Enric IV de Castella enfrontava en una guerra civil els partidaris de la germana del monarca, Isabel, i els de la filla d’Enric IV, Joana, anomenada la Beltraneja El rei portuguès, ajudat per Lluís XI de França , prengué partit per Joana i envaí Castella Assetjats els portuguesos i els partidaris de Joana a la vila de Toro, després d’infructuoses negociacions tingué lloc la batalla a Campo Peláez, prop del Duero, que conclogué d’una manera favorable al bàndol isabelí, amb la qual cosa restà resolt el problema…

Després dels moviments revolucionaris del 1848, un grup de liberals formà una comissió Vorparlament per a organitzar les eleccions, que es feren per sufragi universal L’assemblea, presidida per Heinrich von Gagern, es dividí en dues tendències els partidaris de la petita Alemanya, estat imperial sota direcció prussiana i amb exclusió d’Àustria, i els partidaris de la gran Alemanya, amb inclusió d’Àustria La constitució votada pel març del 1849 establí l’imperi hereditari de la petita Alemanya i oferí la corona a Frederic Guillem IV de Prússia Aquest refusà, i els…

S'inicià amb l’oposició d’un sector del partit liberal a l’acceptació del Home Rule d’Irlanda per Gladstone 1885, que dugué a la creació del Liberal Unionist Party 1886, dirigit per Spencer Compton Cavendish i Joseph Chamberlain Després d’un procés de collaboració i aliances electorals amb els conservadors, s’hi fusionaren amb el nom de The Conservative and Unionist Party del 1911 al 1985 Després de la separació adoptaren el nom d’Ulster Unionist Party UUP, el qual, fins el 2003, que fou superat per la seva escissió, el Democratic Unionist Party , es mantingué com el primer partit a Irlanda…

Hom coneix, també, amb aquesta denominació els liberals moderats encapçalats per Martínez de la Rosa i el comte de Toreno, tot i que pretenien una revisió de la Constitució del 1812 a fi i efecte d’instaurar un règim bicameral fonamentat en la collaboració de les corts amb el rei i sota la seva sobirania Tingueren una actuació destacada i dominaren les corts en el primer període del Trienni Constitucional, i s’oposaren a la política preconitzada pels exaltados

Pretendent carlí a la corona d’Espanya amb el nom de Jaume III , fill del pretendent carlí Carles VII Féu estudis militars a Àustria i ingressà a l’exèrcit rus, amb el qual participà en la guerra russojaponesa 1904 A la mort de Carles VII 1909, proclamà els seus drets a la corona d’Espanya i reorganitzà el carlisme Als Països Catalans, especialment al Principat, tingué nombrosos partidaris, anomenats jaumins Durant la Primera Guerra Mundial fou partidari dels aliats i estigué confinat a Àustria El 1918 publicà un manifest en el qual desautoritzava els carlins que s’havien…