Resultats de la cerca

Són anomenats itineraris d’Antoní cadascuna de les rutes principals de l’imperi Romà, segons una relació d’època incerta, probablement de cap a la fi del s IV dC Són descrites dues vies importants dels Països Catalans La principal, que seguia el litoral, des de Narbona, per Ruscino Castellrosselló, i passava l’Albera per Summo Pyreneo i per Aquis Voconis Caldes de Malavella, anava a Barcelona i per Ad Fines Martorell duia a Tarragona, Tortosa i València Ací se separava de la costa, passava per Xàtiva i anava a cercar el pas d’Almansa L’altra seguia el mateix camí…

Estava format per tres consellers que presidien per torn i un secretari, destinat a comprovar que els processos resolts per la cort d’apellació no haguessin contravingut les antigues lleis del Principat ni les disposicions generals de la nova administració imperial Si aquest era el cas, el procés passava al governador general de Catalunya, que resolia en definitiva

Durant el domini catalanoaragonès comprenia gairebé tota la part occidental de l’illa, des de la desembocadura del Fiume Grande, al golf de Termini N fins a la Sciacca S, i per l’interior la línia passava per Bivona Sota els Borbó li fou afegit el Vallo di Agrigento, amb la qual cosa fou el territori més gran de l’illa El 1817 fou dividit en tres valli de Palerm, d’Agrigent i de Trapani, que foren, després, les províncies actuals

Després de la conquesta d’Alger 1830 pels francesos, les tribus àrabs d’Orà el nomenaren emir Installà la seva capital a Mascara i emprengué la “guerra santa” contra França 1832-47 amb sort desigual El 1837 aconseguí que els francesos li reconeguessin Orà i una part de la província d’Alger pau de Tafna, però des del 1843 els francesos ocuparen tot Algèria i hagué de refugiar-se al Marroc Des d’aquí intentà un nou atac, però fou vençut a la batalla de l’Isly 1844, i tres anys després es lliurà als francesos Estigué empresonat a França fins el 1852, que fou alliberat, i es traslladà a Bursa i…

Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…

La cerimònia, característica de l’estructura feudal franca de l’alta edat mitjana, apareix mencionada d’una manera precisa a partir de la segona meitat del s XI la intervenció de l’Església, a través de la benedicció de les armes i de l’aspirant, donà lloc a diversos rituals fins que al s XIII hom arribà a la plenitud del cerimonial A la corona catalanoaragonesa, el donzell o futur cavaller passava la nit a l’església en oració per vetllar les armes i prenia un bany purificador al matí següent, armat a punt d’entrar en batalla i amb el cap descobert, havia de presentar-se al rei…

Es reuní almenys des del 1325 Era constituït per una quarta part dels prohoms, vint-i-cinc o més, i cada un dels quatre grups actuava durant tres mesos al costat dels consellers, o sia que tot el Consell de Cent passava a formar part de l’ordinari Aquest, en romandre integrat de forma definitiva per trenta persones segons el sistema establert el 1387, rebé el nom de Trentenari i la seva principal missió fou la de decidir si les propostes dels consellers havien de passar al Consell de Cent, del qual també havia d’executar els encàrrecs En virtut del privilegi del 1455, la majoria…

Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a Catalunya-Aragó per anteriors tractats amb Castella de Tudellén i Cazola, provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant intentà que se li rendís Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer de 1244 Emprant el mateix procediment, Jaume I s’apoderà de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que decidí l’infant a entaular negociacions, que arribaren a bon terme amb la signatura del tractat Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de Castella i de…

A Barcelona, en un principi segle XIII, fou atorgat pel rei, però aquesta facultat passà aviat a mans dels consellers Calia que el sollicitant fes almenys un any i un dia que residís a la ciutat, que tingués casa oberta, contribuís a les càrregues municipals i fos lliure de remença

Posteriorment es convertí en una exhibició militar per a conèixer l’estat de les tropes