Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
patriciat
Història
Orde dels patricis o conjunt de tots els qui, a la Roma antiga, constituïen la noblesa.
patriciat urbà
Història
A l’Antic Règim, als Països Catalans, el conjunt dels ciutadans o burgesos honrats d’una ciutat o vila.
burgès | burgesa
Història
A partir del s XIII a les viles dels Països catalans, d’Aragó i d’Occitània (a diferència de França i de Castella), membre del patriciat que, igual que els ciutadans de les ciutats, es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic, per tal com vivien de rendes, condició suprimida el s XVIII.
ida al s XVIII Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat o de matrícula del burgès de privilegi o de rescripte , o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna ciutadà El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers igualment com els…
Bartomeu d’Hostalric
Història
Donzell, gendre (1418) del secretari reial Bernat Metge.
El 1437 esdevingué el dirigent d’un partit o gabella —precedent del que poc després seria la Busca— per interferir a les eleccions municipals barcelonines, detingudes pel patriciat urbà Fou decapitat per ordre de la reina Maria a la plaça del Blat de Barcelona
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força…
Bernat de Requesens i de Santacoloma
Història
Alt funcionari reial.
Senyor de les baronies d’Altafulla, l’Arboç i Castellet, senyor de la Nou i Agosta Fill de Lluís de Requesens i de Relat Fou propietari de la nau La Falomenegua El 1437 anà a Orient i el 1439 era cambrer del rei a Gaeta i defensà el castell Nou de Nàpols El 1442 fou qualificat de malfactor pel patriciat barceloní juntament amb el seu germà Galceran per haver-se negat a ajudar a perseguir unes galeres armades per Jaume de Vilaragut cunyat de Galceran que reclutaven violentament mariners al Baix Ebre El 1458 fou agraciat amb el privilegi de noble i féu d’enllaç entre el nou rei…
tribú
Història
Nom de certs oficials o funcionaris romans, principalment del tribú militar (tribunus militium), que, sota la República, juntament amb els altres cinc col·legues, tenia el comandament d’una legió.
Del 444 al 367 aC foren cretas tribuns militars amb poder consultar, que, en nombre de sis, reemplaçaren els cònsols i prengueren llurs mateixos poders llevat del triomf Un altre funcionari important era el tribú de la plebs tribunus plebis instituït al començament del segle V aC per tal de fer valer la voluntat de la plebs davant el patriciat Tingué, doncs, des d’un principi caràcter revolucionari Primer hi hagué dos tribuns, després cinc, i finalment deu 457, elegits sempre entre els plebeus dins llurs assemblees A Roma i els seus entorns eren “sacrosants”, tenien el dret de…
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’…
privilegiat | privilegiada
Història
A l’Antic Règim, dit de la persona o grup social que gaudia de prerrogatives o exempcions tributàries, com els membres de l’estament militar i del patriciat urbà, que gaudia de privilegi nobiliari, o els eclesiàstics, que gaudien de privilegi clerical i de privilegi de fur.