Resultats de la cerca

Presidida per Fèlix Graupera, reuní els sectors més intransigents de la burgesia industrial catalana, especialment de Barcelona Després de participar en la Comissió Mixta de Treball octubre de 1919, dictà el locaut de novembre del 1919 gener del 1920 que afectà uns 200 000 treballadors, impulsà la formació dels Sindicats Lliures i afavorí l’actuació del pistolerisme contra la CNT Volgué una política per part del govern clarament repressiva envers el sindicalisme obrer i en especial l’empresonament dels principals caps cenetistes, i aconseguí en aquest sentit la collaboració del governador…

Relacionat amb la delinqüència de diferents països europeus, arribà a Barcelona el 1915, potser com a espia alemany, i s’uní a la banda de pistolers al servei de la patronal organitzada per Bravo Portillo quan aquest fou mort setembre del 1919, el substituí com a cap Pretengué llavors d’extorquir alguns patrons, i, en decidir-se la patronal a fer costat al moviment dels sindicats lliures, fou expulsat d’Espanya 1920 Anà a París, es naturalitzà francès el 1926, i durant la Segona Guerra Mundial, com a Coronel Lemoine, actuà d’agent doble entre França i Alemanya

Prengué part a la darrera guerra carlina i en la campanya de Puerto Rico De retorn a la Península passà per diverses comandàncies militars, entre les quals la de Barcelona General de brigada 1919, fou cap superior de policia de Barcelona, a les ordres immediates del governador civil general Severiano Martínez Anido novembre 1920-octubre 1922 La seva actuació durant aquells anys de lluites sindicals —sindicats únics de la CNT, sindicats lliures i patronal—, d’atemptats socials i pistolerisme fou discutida apassionadament, aprovada per uns sectors de la patronal i de…

Substituí la revista República , editada per Esquerra Republicana Balear, i publicà 25 números Pretenia ser portaveu de tota l’esquerra balear, defensant una república de treballadors i la justícia social, al mateix temps que realitzava campanyes per l’amnistia de presos i a favor dels acomiadats per la patronal illenca

El seu primer congrés pel març del 1915 reuní a Alaró 28 delegats, de Palma, Inca, Pollença, Marratxí, Llucmajor, Alaró, Maó i Alaior Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet però es desfeu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna

De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944

Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer , format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol , que agrupa els treballadors del camp el sindicat agrícola , que agrupa sobretot els grans propietaris rurals cambra d'agricultura el sindicat patronal , o agrupació d’empresaris per a la defensa de llurs interessos patronal i el sindicat d’estudiants , que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d’estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu…

Fenomen propi dels anys 1919-23 a l’Estat espanyol, tingué una importància especial a Catalunya, on es produí després de l’espectacular ascens numèric de la CNT en 1918-19 La Federació Patronal, a més d’intentar una política de total intransigència enfront de les demandes obreres, costejà una onada d’atemptats contra els quadres sindicals Les bandes de pistolers comptaren així mateix amb la protecció dels governadors civils del moment sobretot el comte de Salvatierra, desembre del 1919 — maig del 1920, i el general Martínez Anido, novembre del 1920 — octubre del 1922 i del cap…

S'uní ben jove al republicanisme federal i, després d’assistir al Primer Congrés Catalanista 1880, participà en la creació de la Joventut Federalista 1881, que presidí posteriorment El 1883 fundà a Vilanova el diari El Mensajero El 1888, per motius professionals, passà a residir a Múrcia, on reorganitzà el partit federal i fundà el periòdic La Región de Levante El 1894 s’establí definitivament a Barcelona Poc després fundà La Autonomía 1896-99, que posà sota la direcció de Pi i Arsuaga Prosseguí, com a membre del consell regional del partit, la seva línia de comprensió del catalanisme i…

Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868  figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…