Resultats de la cerca

L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n'havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell El treball de l’assaonador començà per ésser l’assaonament amb seu o enseuament, però després la seva tasca s’estengué a moltes altres operacions tals com el tenyiment i el llustratge L’ofici d’assaonador ha restat…

A més, els aluders treballaven l’adob a l’oli per a fer camusses Els aluders, entre els quals cal comptar també els albadiners, de molt antic anaven vinculats als guanters, principals usuaris d’aquelles pells El seu nom es troba ja documentat al s XV a Barcelona, el 1401, formaven part del gremi dels blanquers, bé que moltes raons fan suposar que l’ofici era encara molt més antic, havent rebut abans el nom de cuireter El gremi d’aluders consta a València i a Ciutat de Mallorca ja al s XV i pervisqué a Catalunya, si més no a la ciutat de Vic, fins ben entrat el s XX

El seu desenvolupament gremial correspon als segles XIV i XV Els de València es regien per privilegis del 1329 i del 1392, tenien tallers comunitaris i s’extingiren a la darreria del segle XVI Una escissió produïda el 1444 donà lloc al nou gremi de guanters Durant el segle XIV es formà el gremi de Perpinyà i la confraria de Sant Martí de Girona, que comprenia pellissers i sastres 1387 Al segle XV aparegueren els gremis de Mallorca 1435 i de Lleida 1481 A Barcelona el gremi es formà entre el 1340 ordinacions conjuntes amb els blanquers, sota l’advocació de sant Agustí i el 1401 formació de la…

Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica Riga 1201, Rostock 1218, Dorpat 1224, Wismar 1228, Tallinn 1230, Stralsund 1234, Stettin, Elbing 1237 i Danzig 1238 Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord 1241 que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis marítims i…

Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…

Comerciaven principalment amb pells, ambre i esclaus, i en ocasions recorrien al pillatge o a l’extorsió Tant en els països d’origen com en els territoris on s’establien també treballaven en explotacions agràries i ramaderes Una de les claus de la seva expansió foren les naus knörr o skeid , lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una característica vela rectangular, que permetien desembarcar a les platges i remuntar els rius a una gran velocitat i que podien ser transportades pels seus ocupants per terra ferma Escrivien en caràcters rúnics, originàriament…

Més tard aparegué la figura del podestà 1191, que amb els cònsols regí el comú fins a mitjan s XIII L’expansió pisana començà amb la lluita contra els corsaris sarraïns que infestaven les seves mars i les illes d’Elba, Còrsega i Sardenya Juntament amb Gènova aconseguí d’expulsar de Sardenya el reietó de Dénia Muǧahid 1015-16 Sola portà a terme profitoses expedicions contra Bona 1034 i Palerm 1063 i, aliada amb Gènova, contra Mahdia, a la costa tunisenca 1087, i contra València 1092, en ajut d’Alfons VI de Castella La participació de la seva flota en la primera croada 1096-99 li proporcionà…

Els asteques, anomenats també tenotxques i mexiques, aparegueren a la vall de Mèxic vers la segona meitat del segle XII A causa de llur extraordinària organització militar dominaren en poc temps totes les altres poblacions del país i establiren un imperi que s’estengué des del límit sud de l’actual Michoacán fins més enllà de l’istme de Tehuantepec Vers el 1325 els asteques fundaren una gran ciutat, Tenochtitlán, erigida damunt un llac, que convertiren en capital de l’imperi actual ciutat de Mèxic De primer, els asteques eren un grup de caçadors migratoris En poc temps es convertiren en…