Resultats de la cerca

Durant la Guerra Civil de 1936-39 funcionaren als Països Catalans, organitzats pel govern republicà, alguns camps de treball per a presos polítics, com el dels Omells de Na Gaia Urgell Actualment, si bé el règim penitenciari espanyol procura que tot penat i fins i tot pres preventiu pugui exercitar el dret al treball, aquest mai no pot ésser imposat com a pena, ni tan sols de forma subsidiària

Afiliat al Parti Ouvrier Belge 1886, aviat n'esdevingué el principal dirigent 1890, i fou president de la Segona Internacional 1900 Elegit diputat 1894, defensà el sufragi universal Durant la Primera Guerra Mundial formà part dels governs d’unió nacional 1914-17 Fou ministre de justícia 1919-21 —des del qual càrrec reformà el règim penitenciari belga— i d’afers estrangers 1925-27 —com a tal participà d’una manera destacada a la conferència de Locarno— Com a dirigent socialista impulsà una política reformista i contrària a les tesis dels bolxevics

De tendència illustrada, fou president del tribunal de subsidis i director de la Biblioteca reial Protegí l’Enciclopèdia, treballà per la liberalització de la censura i s’adherí a les queixes contra l’augment dels imposts, motiu pel qual el 1771 caigué en desgràcia Tornà a l’activitat política amb l’equip de Turgot, com a secretari de la Reial Casa 1775 Intentà de millorar el règim penitenciari, però es retirà davant l’oposició amb què topà el programa reformista de Turgot Exiliat, el 1792 tornà al servei de Lluís XVI, el qual defensà davant la Convenció Morí executat

Té com a objectiu fomentar la investigació sobre l’època franquista i la Transició a través d’una visió multidisciplinària integrant grups de recerca, professors i investigadors de diferents departaments universitaris catalans Per mitjà de convenis amb diverses institucions públiques i privades, ha celebrat congressos —com “Els camps de concentració i el món penitenciari a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme” 2002, al Museu d’Història de Catalunya—, conferències, seminaris de debat —per exemple amb la Universitat de Roma III 2004—, projectes de recerca —“Catalunya…

Probablement fill de Ramon de Castellrosselló, càtar destacat, participà, sembla, a les ordres del comte Nunó I del Rosselló, en la conquesta de Mallorca 1229 Fou empresonat per la inquisició per la seva adhesió a l’heretgia càtara, però fugí i es féu fort en els seus dominis Per influència de Jaume I de Catalunya-Aragó, el papa Gregori IX encarregà al seu penitenciari Ramon de Penyafort que l’absolgués en canvi que lluités tres anys contra els sarraïns de València El bisbe d’Elna, Bernat de Berga, protestà davant el papa d’aquest perdó, però Gregori IX el mantingué, fet que…

Militant pacifista  des del 1912, fou mobilitzat i lluità en la Primera Guerra Mundial Després de la guerra esdevingué secretari de l’Associació Alemanya per la Pau i el 1922 cofundà el moviment Nie wieder Krieg ‘Mai més la guerra’ Editor del setmanari  Weltbühne 1927, hi denuncià el rearmament secret de la Reichswehr i fustigà la violència tant de les formacions paramilitars de dreta com de les comunistes Acusat de traïció, fou sentenciat, empresonat 1931 i indultat 1932 Un cop lliure, prosseguí la denúncia del nazisme  fins que Hitler el feu tancar al camp de concentració de Eesterweg-…

Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències…

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del…