Resultats de la cerca

A deu anys anà al Perú El 1553 participà en la revolta d’Hernández Girón Després s’establí a Cusco El 1572 fou nomenat governador de Tucumán, i dirigí aleshores diverses expedicions colonitzadores, entre les quals sobresurten la de la fundació de la ciutat de Córdoba Argentina i la que arribà al Riu de la Plata

A Panamà s’uní com a pilot a la segona expedició de Francisco Pizarro al Perú 1526 Explorà les costes de l’actual Equador i el N del Perú i comprovà l’existència de l’imperi incaic Romangué a l’illa del Gallo amb Pizarro, però més tard anà a Panamà a cercar reforços A les capitulacions del 1529 fou nomenat pilot major de les mars del sud

Germanastre de Francisco Pizarro, fou governador de Quito 1539 Després de l’assassinat de Francisco pels almagristes, esdevingué el cap de la facció pizarrista que assolí el poder a Quito Organitzà una expedició a l’Amazones 1541-42, que fou un fracàs econòmic, però que obrí el camí cap a l’Atlàntic Organitzà l’aixecament dels encomenderos ressentits per les noves lleis d’Índies i fou nomenat governador del Perú Derrotat per Pedro de la Gasca, fou executat

Es caracteritzà per una ceràmica senzilla, amb dibuixos negres sobre fons blanc

Fill d’una família d' hidalgos empobrida, fou sempre un illetrat Participà en les guerres d’Itàlia i el 1502 anà a les Índies amb Nicolás de Ovando Lloctinent d’Alonso de Ojeda i de Vasco Núñez de Balboa, explorà part de Centramèrica i esdevingué alcalde de Panamà 1522 Home ja ric, uní la seva fortuna a la de Diego de Almagro i amb l’ajut d’Hernando de Luque organitzà una primera expedició al Perú 1524-25, que fou un fracàs Fallida una segona expedició 1526-28, Pizarro es retirà a l’illa del Gallo, on quedà amb dotze companys els tretze de la fama, mentre Almagro anava a Panamà a…

Fill de Josep d’Amat i de Planella , primer marquès de Castellbell 1702, un dels fundadors de l’Academia Desconfiada, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià Estudià a València i al collegi de Cordelles de Barcelona i seguí la carrera militar El 1719 participà en accions militars a Catalunya com a sotstinent d’infanteria del regiment de Barcelona Ingressà el 1721 a l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem i marxà a Malta, on romangué fins el 1728, que fixà la seva residència a Madrid Allà intervingué en els conflictes polítics i cortesans deguts a l’ambició d’Isabel…

En esclatar la Guerra Gran era governador del castell de Figueres 1793 Mort el general Ricardos, el succeí en la capitania general i es posà al capdavant de les forces del Rosselló 1794 Derrotat al Voló Vallespir el 30 d’abril per l’exèrcit francès de Dugommier, provà de crear una línia defensiva davant el castell de Figueres la manca d’homes i l’efectivitat demostrada pels sometents cridats ocasionalment en poblacions de la frontera el decidiren a ressuscitar maig del 1794 el sometent general de Catalunya, que havia estat abolit per Felip V de Castella amb la Nova Planta Aquest sometent,…

Milità a les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana Emigrà a l’Argentina per evitar el servei militar 1913 i s’installà a Buenos Aires, i, en arribar-hi, es féu soci del Casal Català de la ciutat, del qual més tard fou president Collaborà al setmanari “Nación Catalana” i a les revistes “Ressorgiment” i “Galeuzca” Fou president i fundador del Comitè Llibertat, grup polític creat durant la Dictadura de Primo de Rivera el 1928 féu entrar Francesc Macià i Ventura Gassol clandestinament de l’Uruguai a l’Argentina Home emprenedor en el camp econòmic, el 1931 creà una…

Visqué a la regió dels quitus Lluità per la possessió de l’imperi contra el seu germà Huáskar, al qual derrotà, i terroritzà la ciutat de Cusco, on aquest residia El 1532 les forces castellanes de Pizarro l’empresonaren a Cajamarca i el processaren per la mort de Huáskar Condemnat per Pizarro, intentà d’alliberar-se amb un rescat consistent en l’or que cabia a la cambra on era pres amb tot, un cop fet efectiu, fou executat

Fou un dels regnes més importants del país, dins la tradició cultural dels mochica Desenvoluparen una agricultura avançada i tingueren una organització social estratificada que influí en els inques Es distingiren en l’art dels teixits ornamentació geomètrica, en l’orfebreria coure, bronze, or, argent, tumbaga, en la ceràmica preferència pel color monocrom negre o roig i, especialment, en l’arquitectura Es conserven les ruïnes de la capital, Chanchán, prop de Trujillo, planificada en deu grans districtes rectangulars voltats de murs de maó, cases i piràmides també de maó disposat en forma…