Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Jovià
Història
Emperador romà (363-364).
Militar, fou aclamat emperador per les tropes d’Illíria a la mort de Julià l’Apòstata Posà fi a la guerra amb els perses signant un tractat de pau amb Sapor II pel qual perdia les terres de Mesopotàmia, amb Nísibis al centre Abolí les disposicions filopaganes de Julià
infançó
Història
Al regne d’Aragó, membre de l’estament militar inferior en grau al ric home.
Equivalia, aproximadament, a l' hidalgo castellà i al noble català Originàriament només hi havia l' infançó de sang o d' 'abolengo' , però després aparegueren l' infançó de carta o de privilegi franc , que era un plebeu declarat exempt pel rei del pagament de contribucions, l' infançó de població local , que ho era per concessió reial collectiva a tots els individus d’una localitat a títol de fur de població, qualitat que es perdia en abandonar la localitat, i l' infançó ‘ermunio' , que, sembla, era exempt de tributs, però no gaudia de noblesa
hidalguía
Història
Condició d’hidalgo
.
Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía , si aquesta…
Josep Sarroca
Història
Polític i escriptor.
Vida i obra Doctor en teologia El 1641 publicà Política del comte de Olivares Contrapolítica de Catalunya i Barcelona, contraverí al verí que perdia lo Principat Català , obra dedicada al capítol de canonges d’Urgell, on relata els fets ocorreguts a Catalunya el 1640 i a l’inici del 1641 Hi denunciava no sols les arbitrarietats del comte duc d’Olivares contra els catalans, sinó també els desastres que havia suposat per als castellans Bibliografia Serra i Puig, E ed 1995 Escrits polítics del segle XVII Tom II Secrets Públics, de Gaspar Sala, i altres textos Vic, Institut…
,
guerra Francoprussiana

Mapa de la guerra Francoprussiana
© fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre França i Prússia que durà des del juliol del 1870 fins al maig del 1871.
La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després de derrotar l’…
bulé
Història
A l’antiga Grècia, consell polític de caràcter deliberatiu.
Especialment important per al posterior desenvolupament democràtic fou la bulé creada per Soló a Atenes al segle VI aC Originàriament era composta per quatre-cents membres, cent per cada tribu tradicional, els quals pertanyien a les tres classes primeres segons el sistema censatari solonià En aquesta nova constitució, la bulé substituïa les funcions del vell areòpag En 508-507 aC, Clístenes establí noves reformes constitucionals que portaren una nova bulé ampliada a cinc-cents membres buleutes o consellers aquests procedien, segons les noves divisions del país i no segons la divisió…
principat de Vladimir-Suzdal’
Història
Principat rus que fou l’origen de l’estat moscovita.
Comprenia la regió del Volga superior, amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Vladimir La importància històrica d’aquest indret és antiga hom hi ha trobat monedes orientals i occidentals, la qual cosa demostra que la regió del Volga superior fou una artèria comercial important A partir del segle X s’hi establiren els camperols de la regió de Novgorod i de Kíev Cap al 1125 l’hereu de Vladimir II Monòmac, Jurij Dolgorukij, féu del NE del país un centre estratègic important amb les ciutats de Rostov, Suzdal’ i Perejaslavl’ Mentre que Kíev perdia importància, Vladimir-Suzdal’ en…
rabassa morta
Història
Dret català
Contracte de conreu emfitèutic establert com a arrendament d’un tros de terra per a conrear-hi vinya, amb la condició que el contracte restava dissolt en haver mort dos terços dels primers ceps plantats.
És anomenat també establiment a primers ceps Al segle XVIII, en augmentar el valor de les terres, alhora que es produïa una inflació creixent, els propietaris consideraren que es veien perjudicats perquè la millora dels mètodes agrícoles prolongava extraordinàriament la vida dels ceps, mentre perdia vàlua el preu de l’arrendament que així s’estenia per diverses generacions El conflicte fou resolt a favor dels propietaris per l’audiència de Barcelona, que fallà el 1756 que el contracte restava cancellat amb la mort dels ceps o bé al cap de cinquanta anys Aquest sistema —molt usual…
burgès | burgesa
Història
A partir del s XIII a les viles dels Països catalans, d’Aragó i d’Occitània (a diferència de França i de Castella), membre del patriciat que, igual que els ciutadans de les ciutats, es distingien dels altres estaments no privilegiats pel fet de no exercir cap ofici mecànic, per tal com vivien de rendes, condició suprimida el s XVIII.
ida al s XVIII Eren anomenats homes de vila o prohoms i, especialment al País Valencià, igualment ciutadans A partir del s XIV hom començà a introduir la denominació de burgès honrat o home de vila honrat o, igualment, ciutadà honrat Com passava entre els ciutadans, a partir del començament del s XVI hom distingia el burgès insaculat o de matrícula del burgès de privilegi o de rescripte , o encara, entre el burgesos insaculats, el burgès immemorial de l’insaculat en època moderna ciutadà El 1529 els burgesos de Vilafranca del Penedès foren equiparats als cavallers igualment com els…
Ramon VII de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1222-49), fill i successor de Ramon VI i de Joana d’Anglaterra.
Havia collaborat amb el seu pare en la lluita contra els Montfort El 1223 disputava el vescomtat de Milhau a Jaume I de Catalunya-Aragó El 1224 obtingué d’Amalric de Montfort un tractat pel qual aquest abandonava Occitània per sempre i es retirava a França, al rei de la qual cedí els seus pretesos drets En una assemblea reunida a París el 1226 Ramon VII fou excomunicat i declarat herètic Lluís VIII de França s’encarregà de l’aspecte militar de la condemna i envaí els estats del comte de Tolosa Havent arribat prop de la capital, el sorprengué la mort, i llavors Ramon VII pogué reforçar la seva…